(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Poble, dins l’antic terme de Montcortès de Pallars.
És situat al vessant meridional de la serra de Peracalç (1.478 m alt), sector de les serres interiors dels Pirineus (que forma una alineació amb la serra de Sant Gervàs, a l’oest, i la del Boumort, a l’est), entre els cursos del Flamicell i de la Noguera Pallaresa, a l’indret on aquests rius formen els congosts d’Erinyà i de Collegats.
L’església parroquial és dedicada a sant Llorenç.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Antic monestir (Sant Esteve de Perabella), de l’antic terme de Peramea, situat sobre un penyal, a la confluència de la Noguera Pallaresa i el riu d’Ancs.
Esmentat ja el 845, era regit pel prevere Salomó i dos monjos; l’any 849 el comte Frèdol confiscà els seus béns i els donà al monestir de Gerri, a causa de les lluites feudals del Pallars.
Des d’aleshores no tingué comunitat i fou una simple possessió de Gerri.
(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
Alta vall, formada al vessant meridional del pic d’Escorbes (2.788 m alt) i del pic de vall Peguera (2.743 m) (al sud-est del primer i que domina, per l’oest, la conca de Baiau).
És drenada pel barranc de vall Peguera, que desemboca, per la dreta, al riu de Tor, al poble de Tor.
(Espot, Pallars Sobirà)
Coma (2.982 m alt) que davalla dels cims que separen la vall d’Espot de la d’Àssua i la Fosca, i entre els quals sobresurt el pic de Peguera, localitzat dins el parc nacional d’Aigüestortes-Estany de Sant Maurici.
(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)
Veure> Bonaigua, port de la.
(Pallars Sobirà)
Riu de la vall d’Àssua.
Neix al terme de Llessui, al vessant meridional del Montsent, i després de passar per Saurí, Bernui i Altron, i sota Llessui, la Torre i Sorre, s’uneix al Berasti i forma el riu de Sant Antoni.
(Catalunya, segle XIII – 1716)
Antiga demarcació administrativa, dependent de la vegueria de Lleida. Comprenia, aproximadament, el territori de les actuals comarques del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà, inclosa la zona de l’Alta Ribagorça a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana.
El segle XIII figurava com a sots-vegueria de Pallars, independent, i comprenia també el vessant de la dreta de la vall de la Noguera Ribagorçana i tota la Baixa Ribagorça fins al riu Guart.
El 1716, amb la Nova Planta, esdevingué corregiment de Talarn.
(Rialb de Noguera, Pallars Sobirà)
Antiga abadia benedictina (Sant Vicenç d’Oveix), a l’antic terme de Surp, al lloc dit antigament Insitil, prop de la Noguera Pallaresa, fundada segurament en temps de Lluís el Piadós (rebé privilegi d’immunitat i confirmació de béns de Lotari el 834).
El 868 es fusionà amb l’abadia de les Maleses, de la qual se separà abans de la fi del segle X, quan ja havia caigut en mans dels comtes de Pallars, els quals el 1010 li restituïren els béns davant el bisbe Ermengol.
Entre el 1040 i el 1075 els comtes l’encomanaren al bisbe d’Urgell, i el 1100 fou unida a Gerri, de la qual romangué ja sempre filial.
El 1312 el seu cap s’intitulava encara abat, però la comunitat era només de 4 preveres. Continuà amb aquest caire secular dos segles més, regida per un prior, monjo de Gerri.
Gairebé no n’hi ha cap resta.
Poble (1.089 m alt), fins al 1970 del municipi d’Enviny, en un coster, al vessant oriental del cap de Solati.
La seva església parroquial és dedicada a la Purificació (antigament de la Candelera).
Dividit tradicionalment en dos nuclis: la Força, a la part més elevada, i el poble amb l’església, a la zona més plana; darrerament s’ha afegit el barri de la Pleta.
(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
Poble (1.254 m alt), bastit a la dreta de la Noguera de Tor, al voltant de l’església parroquial (Sant Sadurní).
Formà un municipi que abans del 1939 fou agregat a l’actual.
Dades dels Països Catalans 