(Espot / Alt Àneu, Pallars Sobirà)
Cim (2.825 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Cabanes (tributària de la de Bonaigua) i la d’Espot (damunt l’estany de Sant Maurici), al sud de Montsaliente.
Arxiu d'etiquetes: Pallars Sobirà
Pilàs, serra de
Serra dels Pirineus axials, els vessants de la qual limiten, per la banda occidental amb la vall de Montgarri, per l’oriental amb la vall d’Unarre, i per la meridional amb la vall d’Àneu.
La màxima altitud és de 2.640 m.
Peramea
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Vila (916 m alt), situada al nord-est del pla de Corts, a ponent de la Noguera Pallaresa i del pui de Forques (931 m). L’església parroquial de Sant Cristòfol fou possessió del monestir de Gerri.
L’antic castell de Peramea, les restes del qual s’aixequen damunt la població, és esmentat ja a mitjan segle XI dins el comtat de Pallars i en tingué la jurisdicció el monestir de Gerri. Passà després als comtes de Pallars i posteriorment als comtes d’Erill.
Fou municipi independent fins el 1969. L’antic terme comprenia els pobles de Balestui, Pujol i Cortscastell, el llogaret de Canals, el despoblat del Comte, l’antic hostal de Morreres i el monestir de Perabella.
Peracalç
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Poble, dins l’antic terme de Montcortès de Pallars.
És situat al vessant meridional de la serra de Peracalç (1.478 m alt), sector de les serres interiors dels Pirineus (que forma una alineació amb la serra de Sant Gervàs, a l’oest, i la del Boumort, a l’est), entre els cursos del Flamicell i de la Noguera Pallaresa, a l’indret on aquests rius formen els congosts d’Erinyà i de Collegats.
L’església parroquial és dedicada a sant Llorenç.
Perabella
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Antic monestir (Sant Esteve de Perabella), de l’antic terme de Peramea, situat sobre un penyal, a la confluència de la Noguera Pallaresa i el riu d’Ancs.
Esmentat ja el 845, era regit pel prevere Salomó i dos monjos; l’any 849 el comte Frèdol confiscà els seus béns i els donà al monestir de Gerri, a causa de les lluites feudals del Pallars.
Des d’aleshores no tingué comunitat i fou una simple possessió de Gerri.
Peguera, vall de
(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
Alta vall, formada al vessant meridional del pic d’Escorbes (2.788 m alt) i del pic de vall Peguera (2.743 m) (al sud-est del primer i que domina, per l’oest, la conca de Baiau).
És drenada pel barranc de vall Peguera, que desemboca, per la dreta, al riu de Tor, al poble de Tor.
Peguera, coma -Pallars Sobirà-
(Espot, Pallars Sobirà)
Coma (2.982 m alt) que davalla dels cims que separen la vall d’Espot de la d’Àssua i la Fosca, i entre els quals sobresurt el pic de Peguera, localitzat dins el parc nacional d’Aigüestortes-Estany de Sant Maurici.
Pedres-Blanques, port de
(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)
Veure> Bonaigua, port de la.
Pamano, riu de
(Pallars Sobirà)
Riu de la vall d’Àssua.
Neix al terme de Llessui, al vessant meridional del Montsent, i després de passar per Saurí, Bernui i Altron, i sota Llessui, la Torre i Sorre, s’uneix al Berasti i forma el riu de Sant Antoni.
Pallars, vegueria de
(Catalunya, segle XIII – 1716)
Antiga demarcació administrativa, dependent de la vegueria de Lleida. Comprenia, aproximadament, el territori de les actuals comarques del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà, inclosa la zona de l’Alta Ribagorça a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana.
El segle XIII figurava com a sots-vegueria de Pallars, independent, i comprenia també el vessant de la dreta de la vall de la Noguera Ribagorçana i tota la Baixa Ribagorça fins al riu Guart.
El 1716, amb la Nova Planta, esdevingué corregiment de Talarn.
Dades dels Països Catalans 