(Espot, Pallars Sobirà)
Estany de capçalera de la ribera de Sant Nicolau, aigua avall de l’estany de Bergús.
Pertany al terme d’Espot, malgrat que és al vessant ribagorçà.
Arxiu d'etiquetes: Pallars Sobirà
Ratera d’Espot, coma de
(Espot, Pallars Sobirà)
Coma de la vall d’Espot, que constitueix la capçalera del riu Escrita.
S’estén des del tuc de Ratera (2 857 m alt.) i del port de Ratera d’Espot (2 532 m alt.), al límit amb les comes araneses de Colomers i de Saboredo, fins a l’estany de Sant Maurici, del qual és immissari el riu de Ratera d’Espot.
En el curs d’aquest riu es formen l’estany de la Munyidera i l’estany de Ratera d’Espot (el qual rep també les aigües de les comes d’Amitges i de l’Abeller).
Pujol -Pallars Sobirà-
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Poble (841 m alt), fins el 1969 del terme de Peramea.
És situat a l’extrem meridional del pla de Corts, damunt l’entrada del pas de Collegats.
De la seva església parroquial (Sant Andreu) depenien les de Cortscastell i Canals.
Pujal, el -Pallars Sobirà-
Poble (1.162 m alt) de l’antic municipi d’Enviny, al nord del terme, a la dreta de la Noguera Pallaresa, en un coster que domina la vila de Sort.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere.
Puiforniu
(Soriguera, Pallars Sobirà)
Llogaret (1.113 m alt) (o Puigforniu), a l’oest del poble, a l’esquerra del riu del Cantó.
La seva església (Santa Cecília) depèn de la parròquia de Malmercat.
Portainé
(Rialb de Noguera, Pallars Sobirà)
(a Port Ainé) Indret. L’any 1986 foren inaugurades les instal·lacions de l’estació d’esports d’hivern, situades als clots de Roní, que disposa de dos teleselles i tres telesquís.
Pont, santuari del -Pallars Sobirà-
(la Vall de Cardós, Pallars Sobirà)
Santuari (la Mare de Déu del Pont), dins l’antic terme de Lladrós, a la vall de Cardós, a la dreta de la Noguera de Cardós, a l’indret d’un antic pont de tradició romana.
Pla, pui
(Espot / Alt Àneu, Pallars Sobirà)
Cim (2.825 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Cabanes (tributària de la de Bonaigua) i la d’Espot (damunt l’estany de Sant Maurici), al sud de Montsaliente.
Pilàs, serra de
Serra dels Pirineus axials, els vessants de la qual limiten, per la banda occidental amb la vall de Montgarri, per l’oriental amb la vall d’Unarre, i per la meridional amb la vall d’Àneu.
La màxima altitud és de 2.640 m.
Peramea
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Vila (916 m alt), situada al nord-est del pla de Corts, a ponent de la Noguera Pallaresa i del pui de Forques (931 m). L’església parroquial de Sant Cristòfol fou possessió del monestir de Gerri.
L’antic castell de Peramea, les restes del qual s’aixequen damunt la població, és esmentat ja a mitjan segle XI dins el comtat de Pallars i en tingué la jurisdicció el monestir de Gerri. Passà després als comtes de Pallars i posteriorment als comtes d’Erill.
Fou municipi independent fins el 1969. L’antic terme comprenia els pobles de Balestui, Pujol i Cortscastell, el llogaret de Canals, el despoblat del Comte, l’antic hostal de Morreres i el monestir de Perabella.
Dades dels Països Catalans 