Arxiu d'etiquetes: País Valencià

Montesa, governació de

3 Respostes

(País Valencià, 1707 – 1833)

Antiga demarcació administrativa, creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern (o partit, o corregiment) de Montesa. La jurisdicció d’aquesta governació fou atribuïda inicialment a l’orde de Montesa, però ben aviat hom projectà la seva desaparició, i, de fet, fou agregada a la de Xàtiva, bé que es mantingué nominalment.

Comprenia la vall de Montesa, l’Alcúdia de Crespins, la vall Farta, Énguera i el sector meridional de la Canal de Navarrés (Anna, Xella i Bolbait).

Fou suprimida, definitivament, amb motiu de la divisió provincial.

Millars, el -riu-

53 Respostes

(País Valencià)

(cast: el Mijares)  Riu (130 km) mediterrani. Neix a la serra de Gúdar (Aragó), a una altitud superior als 1.500 m, i recorre en direcció NO-SE, perpendicular a la costa, al peu de les serres d’Espina i d’Espadà, que el separen de la conca del Palància. Desemboca prop d’Almassora, formant un delta triangular i arrodonit.

El seu règim és pluvial mediterrani, amb variant pluvionival a la capçalera. La superfície total de la conca és de 4.028 km2. La construcció de diversos embassaments (de Sitjar, de Babor, Palomajeras i d’altres construïts als seus afluents, d’Alcora, de Benadressa) ha modificat de manera significativa les oscil·lacions interanuals.

Els principals afluents són els de l’esquerra: el riu de Linares i la rambla de la Viuda; per la dreta rep la rambla de la Maimona i el riu de Montant.

El curs alt recorre un terreny accidentat, on s’aprofita el desnivell (des del 1912) per a la instal·lació de centrals elèctriques; el curs baix rega l’ampla plana de Castelló (la Plana Alta i la Plana Baixa) i, mitjançant diverses sèquies (Almalafa, Major, Sequiol, etc), s’utilitza per al regadiu destinat sobretot al conreu de tarongers.

Milà, el -llinatge-

1 Resposta

(País Valencià, segle XIII – )

(després Milà d’Aragó) Llinatge noble.

Té per genearca conegut Ramon del Milà (País València, segle XIII)  Fou senyor de la baronia de Massalavés des del 1247. Pare de:

Damiata del Milà (País Valencià, segle XIII)  Es casà amb el seu oncle el noble Hug del Milà (País Valencià, segle XIII), i foren pares de:

Andreu del Milà i del Milà (País Valencià, segle XIII – segle XIV)  Senyor de la baronia de Massalavés. En la guerra de la Unió lluità a favor de Pere III el Cerimoniós. Fou pare de:

Joan del Milà (País Valencià, segle XIV)  Marit de Geraldona de Centelles que foren els pares de Joan i de Lluís del Milà i de Centelles.

Mestrança de Cavalleria de València, Reial

1 Resposta

(País Valencià, 1690 – )

Cos nobiliari, creat per a instruir i ensinistrar en els exercicis eqüestres els joves de la noblesa de la ciutat de València i del regne de València i per a organitzar justes, torneigs i curses de braus, posat sota l’advocació de la Immaculada Concepció. Les seves constitucions foren impreses el 1697.

Arran de la guerra de Successió restà inactiva, però fou restablerta el 1747. El 1754 el rei confirmà les antigues constitucions i el 1775 n’aprovà unes de noves.

El seu govern és a càrrec d’un germà major (que ha d’ésser un membre de la casa reial i, des de Ferran VII de Borbó, ha estat sempre el rei), un tinent de germà major, un fiscal, dos padrins, un secretari, un tresorer, dos capellans, cinc quadrillers, dos diputats i dos comissaris. Es disposà que el capità general de València en fos jutge protector.

Per a ingressar-hi cal provar la noblesa i harmonies dels quatre primers cognoms.

El seu distintiu és un escut circular de gules amb dos cavallers a cavall, justant, l’un d’or i l’altre d’acer -que representen la noblesa i el valor-, una bordura d’argent amb el lema Equestris labor nobilitati decus de sable i timbrat d’una corona reial. Els cavallers d’aquest cos porten un uniforme que els és propi.

Mercader, marquesat de

1 Resposta

(País Valencià, segle XVIII – )

Títol atorgat el 1719 per l’emperador Carles III al noble valencià Josep de Mercader i Torán, president de la cambra de Nàpols.

Continua en la mateixa família.

Mercader -llinatge-

5 Respostes

(País Valencià, segle XIII – )

Llinatge de ciutadans, i, després, de cavallers i nobles establert arran de la conquesta de València.

El primer fou Jordi Mercader (Catalunya, segle XIII – País Valencià, 1278)  Noble. S’establí al País Valencià arran de la seva conquesta. Fou pare de:

Pere Mercader (País Valencià, segle XIII – 1278)  Comandant de mar. Assistí a les corts de Barcelona (1251) i a la presa de Múrcia. Fou pare de:

Guillem Mercader (País Valencià, segle XIII – 1328)  Senyor del castell de Bellreguard (1284). Fou el pare de:

Berenguer Mercader i Carròs (València, segle XIV – 1378)  Fou jurat de València (1364), doctor en lleis i conseller de Pere III el Cerimoniós. Era l’avi de:

Berenguer Mercader i de Fenollet (País Valencià, segle XIV – 1420)  Camarlenc o cambrer major del rei Martí I l’Humà. Fou el pare de:

Joan Mercader i Gomis (País Valencià, segle XIV – 1429)  Notari i jurista. Fou el pare de l’alt funcionari Berenguer Mercader i Miró.

Mateu, marquesat de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII)

Títol, concedit el 1718 per l’emperador Carles III, al valencià Domènec Mateu i de Blanes, únic titular.

Magre, riu

28 Respostes

(País Valencià)

Riu, afluent esquerrà del Xúquer. També l’anomenen rambla d’Algemesí.

Neix entre les serres de la Bicuerca i d’Utiel; s’encaixa en una vall estreta fins al curs mitjà, on forma la vall dels Alcalans, a la Ribera Alta (comarca que recorre en direcció nord-oest – sud-est).

Aflueix al Xúquer, aigües avall d’Algemesí, on arriba generalment sec, a causa de l’aprofitament de les seves aigües, especialment als termes de Carlet i Alginet, per a regatges, els quals es destinen sobretot al conreu de tarongers.

El seu curs és de 130 km de llargària; és de règim pluvial, amb un màxim el gener i un mínim el juliol, i amb crescudes els mesos d’octubre, desembre i gener. A fi d’evitar l’efecte dels estiatges, s’hi construí l’embassament de Forata,

Els principals afluents per l’esquerra són el Millars i el Bunyol, i per la dreta, el Madre.

Maestrat Nou / Maestrat Vell

1 Resposta

el Maestrat Nou, el  (València, Horta)  Zona de l’horta de la ciutat, que era posseïda per l’orde de Montesa, per oposició al Maestrat Vell (o, simplement, el Maestrat). Comprenia els termes de Burjassot, Gosella, Rocafort, Massarrojos, Benifaraig, Carpesa i Borbotó.

el Maestrat Vell  (País Valencià)  Nom donat a una part de la regió del Maestrat, per oposició al Maestrat Nou.

Mestrat, marquesat del

1 Resposta

(País Valencià, segle XIX – )

Títol, concedit el 1848 al tinent general Joan de Villalonga i Escalada, en memòria de la seva campanya militar al Maestrat.

Continua a la mateixa família.