(País Valencià, segle XVIII)
Títol, concedit el 1789 a Ignasi Llopis i Ferris, regidor perpetu de València i oïdor i governador de la sala del crim de l’audiència de València.
Concepció, comtat de la
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: País Valencià (hist)
Concepció, baronia de la
(País Valencià, segle XVIII)
Títol concedit el 1796 al noble valencià Francesc Xavier Castillo i Almúnia, fill del primer marquès de Jura Real.
Colomer, marquesat de
(País Valencià, segle XVII – )
Títol, concedit el 1691 a Francesc Colomer de Borja i Borràs, capità de les milícies de València.
Ha passat als Mergelina i als Ferràndiz.
Cervelló, comtat de
(País Valencià, segle XVII – )
Títol, concedit el 1649 a Guerau de Cervelló, òlim Mercader i de Montpalau, baró d’Orpesa i batlle general de València, sobre les seves possessions de la baronia d’Orpesa, que prengueren des d’aleshores la denominació d’aquest títol.
La grandesa d’Espanya li fou annexada per l’emperador Carles III el 1717 a Joan Basili de Castellví i Coloma, segon marquès de Vilatorques, com a marit de la quarta titular, Francesca Maria de Cervelló, òlim Mercader i Carròs, comtessa de Bunyol.
Passà als Osorio i als Falcó.
Català de Montsonís, vescomtat de
(País Valencià, segle XVIII)
Títol concedit el 1708 per l’emperador Carles III al cavaller valencià Francesc Català i de Montsonís.
Castrum Album
(País Valencià)
Antiga ciutat, coneguda per un text de Tit Livi i que correspon a la costa meridional valenciana, sense localització segura.
Alguns autors l’han identificada amb Akra Leuké, la situació exacta de la qual tampoc no és coneguda.
No és versemblant que correspongués a les ruïnes del tossal de Manises.
Castelló de la Plana, província de
(País Valencià, 1822 – )
Demarcació administrativa (6.679 km2). La seva capital és Castelló de la Plana. És dividida en tres partits judicials i 143 municipis (1981).
En la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província, la més al nord de les quatre en què fou dividit el País Valencià; corresponia aproximadament a l’antiga governació de dellà Uixó (o de Castelló de la Plana), incloses, però, les viles d’Almenara, al sud, i les aragoneses de Cantavella, Anglesola, Mosquerola i Puerto Mingalvo amb la totalitat de les conques del riu de Montlleó i del Bergantes.
Amb la reacció absolutista del 1823, aquest divisió fou abolida, i, el 1833, la nova divisió provincial conservà la nova província de Castelló (incloent l’Alt Palància) i retornà dins els límits històrics del País Valencià, el 1834 foren creats els partits judicials de Castelló de la Plana, Llucena, Albocàsser, Morella, Sant Mateu del Maestrat, Vinaròs, Viver, Sogorb, Nules i Vila-real, aquest darrer suprimit posteriorment; actualment, han quedat reduïts a Castelló, Sogorb i Vinaròs.
Castelló de la Plana, governació de -1707/1833-
(País Valencià, 1707 – 1833)
Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment de Castelló de la Plana.
Comprenia la Plana (excepte el sector d’Onda, Borriol i Ribesalbes i el pla de l’Arc) i un sector del Camp de Morvedre i de l’Alt Palància.
Fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.
Castelló de la Plana, governació de -1335/1707-
(País Valencià, 1335 – 1707)
Antiga demarcació administrativa. Una de les tres en que fou subdividida la governació de València; d’origen medieval (el governador residí a Castelló des des 1335), subsistí fins a la Nova Planta (1707).
Comprenia el sector septentrional del País Valencià al nord d’una línia formada pel Millars, fins a Espadella, la serra d’Espada i el riu d’Uixó (o Belcaire), fins a la mar.
El seu governador era lloctinent del governador de València (és a dir, del portantveus del governador general del regne), que tenia jurisdicció damunt ell.
En 1565-72 tenia 47.718 habitants (10.604 focs), dels quals 5.193 moriscs (1.154 focs).
Fou anomenada també governació de la Plana, dellà Uixó i dellà del riu d’Uixó.
Castell de Xirell, baronia del
(País Valencià, segle XIX)
Títol atorgat el 1875 al polític Carles Frígola i Palavicino.
Dades dels Països Catalans 