(País Valencià, segle XIX)
Títol concedit el 1801 al noble Josep d’Esplugues i Martí.
Zafra, baronia de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: País Valencià (hist)
Xixona, governació de -1707/1833-
(País Valencià, 1707 – 1833)
Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Xixona.
Comprenia les foies de Xixona i de Castalla, la vall de Biar, el terme de l’Alforí i, separats per la governació d’Alacant, els termes d’Elx, i de les Salines d’Elda.
Fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.
Xelles, baronia de
(País Valencià, segle XVIII)
Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, a Guillem Xelles.
Xàtiva, província de
(País Valencià, 1822 – 1832)
Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern liberal. El Xúquer, des de la confluència amb el Cabriol, la separava de la província de València, tot deixant Alzira per a aquesta darrera.
Les serres d’Ontinyent, de Benicadell, del Xarpolar, de Gallinera, de Segàrria i del Montgó la separaven de la província d’Alacant, de manera que incloïa la Vall d’Albaida, les valls de Pego i de Gallinera i el terme de Dénia.
Amb la reacció absolutista del 1832 fou abolida aquesta divisió provincial, i la nova divisió del 1833 ja no inclogué sinó tres províncies valencianes.
Xàtiva, governació de -1707/1833-
(País Valencià, 1707 – 1833)
(o de Sant Felip) Antiga demarcació administrativa, creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Xàtiva (o de Sant Felip).
Comprenia la Costera (excepte la vall de Montesa), la Vall d’Albaida (excepte l’Alforí i Agullent), la Valldigna, un sector de la Safor i de la Ribera Alta.
Fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.
Xàtiva, governació de -1304/1707-
(País Valencià, 1304 – 1707)
Antiga demarcació administrativa del Regne de València, una de les tres en què fou subdividida la governació de València; d’origen medieval, subsistí fins a la Nova Planta.
Comprenia la part del País Valencià entre el Xúquer i la línia de Biar a Busot, límit meridional del Regne de València des de la conquesta de Jaume I fins a la incorporació de la meitat del Regne de Múrcia, el 1305.
El seu governador era lloctinent del governador de València (és a dir, del portantveus del governador general del regne), que tenia jurisdicció damunt seu. En 1565-72 tenia 102.478 hab (22.773 focs).
Fou anomenada també governació dellà Xúquer.
Voluntaris Honrats de València
(País Valencià, 1794 – 1814)
Organització armada auxiliar. Creada arran de la Guerra Gran. Disposà de 26 batallons d’ínfanteria de línia, 2 de tropa lleugera, 23 companyies de cavall i 1 cos d’artilleria; en total, uns 54.000 homes. Cinc batallons foren posats sota el comandament del marquès de la Romana, Pere Caro i Sureda.
Carles IV de Borbó, per instigació de Godoy, els dissolgué per una ordre reial el 1798, en estendre al País Valencià l’organització de les milícies provincials, però aquestes foren finalment dissoltes el 1801, davant l’envergadura de l’aixecament popular valencià que provocà.
El cos de voluntaris degué desaparèixer amb la creació de les milícies estatals, el 1814.
Villagràcia, marquesat de
(País Valencià, segle XIX – )
Títol concedit el 1884 al senador valencià Lluís Santonja i Crespo.
Continua en la mateixa família.
Vilanova, comtat de la
(País Valencià, segle XVII – )
Títol concedit el 1628 a Joan Vallterra de Blanes i de Ribelles, baró de Torres Torres, de Canet i de Vilanova, senyor de Montant, Montanejos, la Font de la Reina, Algímia i Alfara.
Passà als Castellví, marquesos de Làcon.
La baronia de la Vilanova havia estat vinculada, prèvia facultat reial, per l’avi-cinquè del primer comte, Joan de Vallterra.
Vega, marquesat de la
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1707 a Manuel Mercader i de Calataiud pel rei-arxiduc Carles III.
Fou rehabilitat el 1916 per Antoni de Mercader i Vallier, fill del marquès de Malferit, amb la denominació de marquesat de la Vega de València.
Dades dels Països Catalans 