Arxiu d'etiquetes: País Valencià (bio)

Vic i Ferrer, Lluís (II) de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI – 1585)

Noble. Fill i successor de Jeroni de Vic i de Vallterra. Fou baró de Llaurí, Beniomer, Benioquer i Matada, camarlenc del rei Carles I. Lluità contra els agermanats.

Es casà amb Maria Manrique de Lara i Fajardo, filla del comte de Paredes de Nava, i foren pares d’Àlvar (I), de Joan i de:

  • Francesc de Vic i Manrique de Lara  (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Comanador de l’orde de Sant Joan.
  • Jordi de Vic i Manrique de Lara  (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Comanador d’Ares a l’orde de Montesa.
  • Lluís de Vic i Manrique de Lara  (País Valencià, segle XVI)  Comanador general de Mallorca (1583-94). Fou comanador major de Montalbà (Aragó) a l’orde de Sant Jaume.
  • Pere (I) de Vic i Manrique de Lara  (País Valencià, segle XVI)  Baró de Llaurí i general de les galeres del rei a les Índies.

Vic i Manrique de Lara, Àlvar (I) de

2 Respostes

(País Valencià, segle XVI)

Baró de Llaurí, Beniomer, Benioquer i Matada, comanador de l’orde de Sant Jaume i governador d’Oriola. Fill de Lluís (II) de Vic i Ferrer i de María Manrique de Lara i Fajardo i germà de Joan, Jordi, Francesc, Pere (I) i Lluís.

El seu fill i successor fou Dídac de Vic i de Castellví.

Vic i dels Arcs, Guillem (III) de

1 Resposta

(País Valencià, segle XV – 1459)

Diplomàtic. Senyor de Gallinera, Ebo, Xeresa i Alcòder i alcaid de Peníscola i Biar. Fill i hereu de Ramon (II) de Vic. Passà a Castella al servei de la reina Elionor, i amb l’infant Ferran de Castella assistí a la presa d’Antequera, i el 1412 a la batalla del grau de Sagunt contra els urgellistes.

Alfons IV el féu cambrer major, i estigué amb ell a Nàpols i a la conquesta de Marsella (1423). El 1433 es trobava a Sicília com a conseller del lloctinent, l’infant Joan. El 1441 era mestre racional de València, i el 1444 fou enviat d’ambaixador a Castella.

Fou el pare de Lluís (I) i de Guillem Ramon de Vic i de Corbera, i de:

  • Galceran de Vic i de Lloris  (País Valencià, segle XV – Còrdova, Andalusia, segle XV)  Cavaller. S’establí a Còrdova.
  • Joan de Vic i de Lloris  (País Valencià, segle XV)  Noble. Heretà Xeresa i Alcodar.

Vic i de Corbera, Lluís (I) de

2 Respostes

(País Valencià, 1425 – Santa Maria de la Murta, Ribera Alta, 1477)

Funcionari reial. Senyor de Gallinera i Ebo. Fill i hereu de Guillem (III) de Vic i dels Arcs. Fou conseller del rei Joan II i mestre racional de València. El rei el féu batlle de Cullera (1475).

Per la seva primera muller Antònia de Romaní (1441), adquirí les baronies de Llaurí, Benioquer i Beniomer.

Fou el pare de Jeroni i de Guillem Ramon de Vic i de Vallterra.

Fou germà seu Guillem Ramon de Vic i de Corbera  (País Valencià, segle XV)  Canonge de València.

Vesac, Tomàs

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV – segle XVI)

Escriptor i frare. És autor d’una biografia de Santa Caterina de Siena, publicada a València el 1511. En aquesta edició foren incloses les poesies del concurs poètic celebrat a honor de la santa.

Vergara -artistes-

3 Respostes

(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)

Família d’artistes. Tot i que la branca de Manuel Vergara és menys important, la complexitat familiar en la mateixa tasca delata l’estructura artística encara vigent: ensenyament de tipus gremial i familiar, no creada encara l’Acadèmia ni cap centre oficial.

Fou iniciada pels germans:

Manuel Vergara  (València, segle XVII – segle XVIII)  Escultor. Fou el pare de Francesc Vergara i Bartual.

Francesc Vergara  (València, 1681 – 1753)  Escultor i arquitecte. Era deixeble de Lleonard Juli Capuç i dels estrangers Rodulfo i Aliprandi, que treballaren tant a València. Com a arquitecte féu la façana de l’església de Sant Martí. Com a escultor treballà per a la portalada de la seu. El 1713 hi començà una sèrie d’obres, formada per diversos medallons, el grup d’àngels i les imatges de Sant Tomàs i Sant Pere Pasqual. Fou el pare d’Ignasi, de Josep Vergara i Gimeno, i de:

Francesc Vergara i Gimeno  (País Valencià, segle XVIII)  Escultor. Col·laborà amb el seu pare.

Verga, Pere Lluís

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Humanista. Estudià a París. Visqué a València, on fou empresonat, en 1559, sota l’acusació de tenir contactes amb l’ideari calvinista. Un cop alliberat fou sentenciat a no sortir del país.

Ell desobeí i la Inquisició s’assabentà que en 1570 era a Gènova, defensant les seves teories religioses.

Verdanxa, Joan

1 Resposta

(País Valencià, segle XV)

Escriptor i notari. Participà a certàmens de poesia religiosa com el celebrat a València el 1474 en honor de la Mare de Déu.

Sostingué un debat amb Bernat Fenollar, Joan Vidal i Pere Vilaspinosa.

Vargós, Urbà

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII)

Compositor. Fou mestre de capella a les catedrals de València i de Burgos.

És autor de música sacra.

Vallterra de Blanes -varis bio-

4 Respostes

Joan Vallterra de Blanes  (País Valencià, segle XVI)  Noble. De nom real Joan de Blanes i de Vallterra. Nét i hereu d’Elisabet de Vallterra i Ferrándiz de los Arcos. Els seus cognoms, formant-ne un de sol, es perpetuaren en els seus descendents. Serví Ferran II el Catòlic en la defensa de Perpinyà contra els francesos. El seu besnét fou:

Vicent Vallterra de Blanes i de Centelles (País Valencià, segle XVI)  Noble. Fou el pare de:

Joan Vallterra de Blanes i de Ribelles (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Baró de Torres Torres i de Canet de Berenguer, creat el 1628 comte de la Vilanova (títol que portà la seva descendència). Fou el pare de:

Jeroni Vallterra de Blanes i de Vallterra (País Valencià, segle XVI)  Noble. Fou el pare de:

Vicent Vallterra de Blanes i Robles (País Valencià, segle XVII – 1669)  Fou lloctinent de portantveus de governador general de València. Fou pare de:

Josep Vallterra de Blanes i Martí (País Valencià, segle XVII – València, 1659)  Cavaller de Sant Jaume. Fou degollat a la plaça de València. Fou l’avi de:

Pere Vallterra de Blanes i de Borja (País Valencià, segle XVII – 1733)  Fou creat marquès de Vallterra (1716).