Arxiu d'etiquetes: organistes

Pérez i Moya, Antoni

(València, 13 juny 1884 – Barcelona, 3 març 1964)

Compositor, organista i director de cors. Infant de cor de la Mercè de Barcelona, en fou nomenat organista l’any 1901.

A partir del 1904 es dedicà a la direcció coral i fou director, entre altres cors barcelonins, de l’Orfeó Montserrat (1919-36), de l’Orfeó de Sants (1925-55) i de l’Orfeó de Santa Llúcia (1943-55).

La seva producció és amplíssima; hi destaquen obres religioses i corals. Harmonitzà cançons tradicionals catalanes i és autor de nombroses sardanes per a la cobla i per a cor mixt amb cobla.

Fou el pare d’Antoni Pérez i Simó.

Pardàs i Font, Primitiu

(Barcelona, 9 novembre 1828 – 20 octubre 1897)

Compositor i organista de les esglésies barcelonines del Pi i de Santa Maria del Mar.

Publicà un mètode de solfeig.

És autor de música sacra.

Montserrat i Boada, Josep

(Terrassa, Vallès Occidental, 1820 – Vic, Osona, 1892)

Músic. Fou organista de l’església de Sant Fèlix de Sabadell (1840-56).

Actuà a Santa Maria del Mar, de Barcelona, a la catedral de Girona i a la de Vic.

Deixà obres religioses com un Te Deum per a orquestra, orgue i cor, i una missa pastoral. Autor, a més de l’oda simfònica La armoniosa.

Mola i Mateu, Jaume Manuel

(la Sentiu de Sió, Noguera, 7 abril 1918 – Barcelona, 2 agost 1991)

Compositor i organista. Ha realitzat una carrera de concertista a Europa i a l’Amèrica Llatina.

És autor de nombroses obres religioses, simfòniques, de cambra i corals.

Ha publicat una Antología musical al servicio del templo.

Martín i Coll, Antoni

(Reus, Baix Camp, 18 desembre 1671 – Madrid, després 1734)

Organista i teòric.

Ingressà al convent de franciscans d’Alcalá de Henares, on fou organista, càrrec que exercí més tard a San Francisco el Grande, de Madrid. Fou amic de l’organista de la cort, Josep Elies.

Del 1706 al 1709 compilà quatre col·leccions d’obres per a orgue d’ell i d’altres autors.

Publicà dos tractats teòrics: Arte de canto llano (1714) i Breve suma de todas las reglas de canto llano y su interpretación (1734).

Marsal i Boguñà, Pau

(Terrassa, Vallès Occidental, 1761 – 23 abril 1838)

Compositor i organista. Germà de Ramon.

Format a l’abadia de Montserrat sota el mestratge de Narcís Casanoves, fou mestre de capella de la seu d’Eivissa i organista de la de Palència.

Escriví composicions religioses.

Marraco i Ferrer, Josep

(Barcelona, 6 abril 1835 – 7 desembre 1913)

Compositor i organista. Succeí (1863) al seu pare, Josep Marraco i Xauxas, en el càrrec de mestre de capella de la catedral de Barcelona, que exercí fins a la mort.

El 1860 estrenà una Simfonia al Teatre dels Camps Elisis, en honor d’Isabel II, composta per encàrrec de l’ajuntament de Barcelona.

Autor també de misses de rèquiem (1860; en memòria del general Dulce, 1869) i un Te Deum (1871).

Fou un gran improvisador a l’orgue.

Maideu i Auguet, Josep

(Ripoll, Ripollès, 3 maig 1893 – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 8 gener 1971)

Organista i compositor. Deixeble de Lluís Romeu i Josep Colomer. Fou nomenat el 1912 organista de Santa Maria de Vilafranca del Penedès.

Compongué nombroses obres religioses i col·leccionà dos reculls de cançons populars catalanes. Intervingué en l’elaboració del Cancionero popular español.

Lleys i Pagès, Isidre

(Figueres, Alt Empordà, 1837 – 5 febrer 1922)

Organista i eclesiàstic. Guanyà la plaça d’organista a Santa Maria del Mar de Barcelona, però renuncià al càrrec.

Visqué sempre a Figueres. Gaudí de gran fama com a organista excel·lent.

Entre les seves composicions destaca Ave verum Corpus.

Iglésias del Marquet i Beà, Isidor

Deixa un comentari

(Artesa de Segre, Noguera, 29 juliol 1896 – Aspa, Garrigues, 2 febrer 1948)

Organista, folklorista i religiós. Fou organista de la catedral de Lleida.

Féu una notable labor de folklorista des de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, així com per mitjà de nombrosos concerts, conferències i premsa.

Publicà Aportació al cançoner popular ilerdenc (en dos volums), i començà la publicació del cançoner popular de les comarques del Baix Segre i de les Garrigues.