(Catalunya, 1934 – 1939)

Organisme de la Generalitat. Creat en ésser-li traspassats els serveis de sanitat i assistència social, en establir-se l’Estatut del 1932.

El conseller de sanitat, J. Dencàs, presentà al Parlament un projecte de llei de bases per a organitzar aquests serveis a Catalunya. La llei, aprovada per l’abril de 1934, feia dependre les funcions sanitàries i d’assistència de la Generalitat, que controlaria i coordinaria les activitats privades i crearia centres públics.

Hom establí la divisió sanitària de Catalunya en vint centres sanitaris, a les principals ciutats del Principat, cadascuna de les quals disposaria d’un laboratori, un hospital comarcal i una casa d’assistència. A cada municipi funcionà una Junta Local de Sanitat i Assistència Social, i hom hi impulsà campanyes importants: lluita antituberculosa, antivenèria, anticancerosa, contra la mortalitat infantil, etc.

Arran de la guerra civil de 1936-39, la Generalitat decomissà els establiments particulars; hom creà nous serveis i amplià els assistencials (refugiats, proveïments, etc). Des del setembre de 1936 fins a la fi de la guerra, la conselleria estigué dirigida per la CNT. El 1937 publicà un “Butlletí de Sanitat i Assistència Social” (SIAS), dirigit per Fèlix Martí i Ibáñez, aleshores director general de la conselleria. N’aparegueren tres números.

L’any 1977, amb l’establiment de la Generalitat provisional, la conselleria entrà novament en funcionament, bé que amb atribucions molt escasses. L’any 1980 fou substituïda pel departament de sanitat i seguretat social.

(Catalunya, 6 octubre 1936 – 6 gener 1938)

Organisme creat per decret de la Generalitat. Fins aleshores, l’organització de l’abastament havia estat a càrrec del Comitè de Proveïments i de la Conselleria d’Agricultura.

Fou dirigit per membres de la CNT fins al mes de desembre de 1936. El nou conseller, Joan Comorera (PSUC), impulsà la creació de cooperatives de distribució i reduí el paper dels sindicats en aquesta funció.

L’agost de 1937 hi hagué una altra reestructuració que separà més clarament les seves funcions de les del Departament d’Economia i Agricultura als quals estava estretament lligat.

Fou dissolt el 1938 i les seves funcions passaren al govern de la República, que amplià la Comisión Nacional de Abastos amb una representació de la Generalitat.

(Catalunya, 27 maig 1982 – )

Òrgan administratiu del departament de justícia de la Generalitat de Catalunya. Adscrit a la Direcció General d’Entitats Jurídiques i de Dret, que té la funció de garantir el compliment de la voluntat dels qui institueixen les fundacions privades catalanes.

La seva funció es realitza mitjançant una vigilància o un control sobre els òrgans de govern i la direcció de la persona jurídica, amb la finalitat de fiscalitzar si les activitats s’orienten al compliment dels interessos generals de la fundació.

El Protectorat s’exerceix a través de dues unitats: la Unitat de Registre, que té a càrrec seu el Registre de Fundacions de la Generalitat, per a la tramitació dels expedients, i la Unitat de Control, encarregada d’altres funcions de vigilància de l’actuació de les fundacions.

Entre les seves funcions destaquen les següents: portar al Registre de Fundacions les escriptures de constitució de les fundacions, comprovar i exigir el compliment de les finalitats funcionals i les obligacions legals, concedir o negar les autoritzacions i aprovacions i suplir els òrgans de govern de les fundacions que calgui.