Arxiu d'etiquetes: orfebres

Torruella i Cortès, Carles

1 Resposta

(Barcelona, 1839 – 15 gener 1898)

Mestre argenter i orfebre. De família humil, aprengué l’ofici a Barcelona i a Sevilla. De tornada s’establí amb el seu germà Josep i produí orfebreria litúrgica, que exportà per tot Espanya.

Popularitzà la joieria d’argent treballada amb el nou procediment de gravat a l’àcid, que, després d’ell, restà en desús, bé que algú n’hagi fet la represa cap a 1950-60, amb esperit contemporani.

Es valgué de models dels millors escultors catalans i de la col·laboració del pintor Josep Presno. A Barcelona deixà notables obres per al culte.

Tiestos, Valeri

Deixa un comentari

(Aragó, segle XIX – Barcelona, 1924)

Forjador.

Treballà decorativament el ferro sota la direcció d’Antoni M. Gallissà per a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888; fou professor interí de metal·listeria i ceràmica a Llotja.

Fou el pare de Francesc Tiestos i Vidal (Barcelona, 1877 – segle XX)  Serraller, forjador i metal·lista. És autor de reixes molt notables. En presentà projectes molt lloats a la II Exposició d’Indústries Artístiques de Barcelona (1898).

Terricabres i Molera, Lluís

Deixa un comentari

(Manlleu, Osona, 29 juny 1918 – Mataró, Maresme, 27 octubre 2000)

Promotor cultural, escriptor i mestre en ferro forjat.

En bona part autodidacte, s’establí a Mataró, on ha estat un dels capdavanters de la represa cultural catalana de la postguerra, especialment amb la fundació del Racó (1949), on ha organitzat conferències, concerts, representacions, cinema, etc. També ha intervingut en cinema amateur de qualitat, com a actor, guionista, etc.

Com a artista plàstic, ha realitzat obres en ferro forjat, composicions amb cromos antics (que ha exposat en diverses ocasions) i és l’autor del Sant Jordi que lliura anualment el Sindicat de Cinematografia i Espectacles com a premi a films i sales exhibidores.

Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi l’any 1982.

Sunyer i Gaspar, Oriol

1 Resposta

(Barcelona, 1923 – 28 juliol 1990)

Joier. Fill de Ramon Sunyer i Clarà, en fou alhora deixeble i continuador en la direcció de l’obrador familiar des del 1956.

Cal esmentar els seus treballs d’orfebreria religiosa i commemorativa, com el pectoral del cardenal Albareda, el relleu d’argent i esmalt que la diputació de Barcelona oferí a Joan XXIII, la venera d’or i esmalt que el consell general de les Valls d’Andorra oferí al president De Gaulle, i la corona de la Mare de Déu de la Mercè (1966).

El seu estil continua la tradició del seu pare, tot adoptant les formes més avançades de l’art actual.

Sunyer -joiers-

2 Respostes

(Barcelona, segle XIX – segle XX)

Família de joiers i argenters.

En fou el fundador Vicenç Sunyer i Torelló (Barcelona, 1819 – 1887)  Joier. Es documentat en el llibre de passanties del gremi de joiers i argenters el 1837, any en què obrí un obrador al carrer de Sant Pau, inici de la tradició familiar.

El seu fill fou Josep Sunyer i Parera (Barcelona, 1850 – 27 març 1919)  Joier. Format al taller de P. Carreras, es casà amb la filla de l’argenter Magí Clarà, i ajuntà ambdós obradors. Fou mestre de notables orfebres, com Jaume Mercadé i el seu fill Ramon Sunyer i Clarà.

Store i Alloza, Emili

Deixa un comentari

(Barcelona, 1899 – 1963)

Joier, escultor i pintor. Format a Barcelona, París i Brussel·les.

El 1925 exposà al Saló Nou Ambient i a les Galeries Dalmau amb Francesc Camps i Ribera i fou premiat amb la medalla d’or en l’Exposition des Arts Décoratifs, de París, que obtingué de nou en l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Fou premiat també en la VI Triennale de Milà (1936). El 1955 participà en la III Biennal Hispanoamericana d’Art.

Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou empresonat pel règim franquista.

Rellotger de professió, emprà elements de rellotges en les seves escultures, influïdes per P. Gargallo; destaca la Copa de la nostra dansa.

Serrahima i Bofill, Alfons

3 Respostes

(Barcelona, 5 desembre 1906 – 4 febrer 1988)

Orfebre i argenter. Fill de Lluís Serrahima i Camín i germà de Maurici i Joan. Format al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona.

Exposà per primera vegada el 1930, amb una obra simple i geomètrica, molt allunyada del típic gust barroc. És autor de nombroses peces d’orfebreria religiosa, així com de trofeus esportius.

Guanyà diversos premis, entre els quals la medalla d’argent a la Triennal de Milà (1936), la medalla d’or a l’Exposició d’Arts Decoratives de Madrid (1947), així com d’altres guardons a les exposicions de l’Art en l’Esport el 1968 i el 1970.

El seu altre germà Rafael Serrahima i Bofill  (Barcelona, 1910 – segle XX), fou pintor i orfebre, i col·laborà amb ell en diferents projectes d’orfebreria religiosa. També destaca la seva tasca de retratista al llapis.

Sarsanedas i Oriol, Ramon

1 Resposta

(Barcelona, 1 agost 1896 – 1987)

Lacador. Del 1961 al 1975 fou professor de laca a l’Escola Massana segons les tècniques tradicionals japoneses.

Féu exposicions personals a les galeries Arenyas (1925), Syra (1927) i a la Sala Parés (1932). Col·laborà amb els escultors Josep Granyer i Àngel Ferrant i amb els pintors Galí i Fabra, Camps i Ribera, Manuel Capdevila i E. Grau i Sala.

El seu gran paravent La creació (amb dibuix de F. Galí) obtingué la medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, on figurava al pavelló d’Artistes Reunits. Entre les seves altres peces majors cal esmentar el paravent El circ, amb dibuix d’Emili Grau i Sala (1940).

Fou el pare de Jordi Sarsanedas i Vives.

Roé i Claramunt, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1913 – 1988)

Pintor i orfebre. La seva formació artística es realitzà amb lleugers contactes amb diversos centres docents i alguns artistes de mèrit.

Exposà individualment a Barcelona, per primera vegada, el 1945.

Sobresurt com a paisatgista.

Rauric, Bernat

(Catalunya, segle XV)

Il·luminador.

El 1418 cobrà pel fet d’haver il·luminat un Breviari per compte de Guillem Novell, ardiaca de Llimiana, de la catedral d’Urgell, i el 1426 per haver caplletrat un missal mixt del monestir de Jonqueres.

Col·laborà amb Bernat Martorell en la il·luminació del Comentari dels Usatges de Ramon Marquilles (1448, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona); bé que els comptes no s’expressin amb gaire claredat sobre el treball d’un i altre, sembla que degué executar les caplletres.