Arxiu d'etiquetes: orde Montesa

Samper i Gordejuela, Hipòlit

1 Resposta

(València, 1633 – Madrid, 1700)

Historiador. El 1652 prengué l’hàbit de l’orde de Montesa. Estudià a València filosofia, teologia i es doctorà en cànons el 1658, i des de l’any següent fou catedràtic de dret canònic. Fou secretari del lloctinent de l’orde Joan Crespí i Brizuega, canceller del regne (1666), assessor del batlle general de València (1673), capellà d’honor de Carles II (1678), procurador general de l’orde de Montesa (1680) i jutge apostòlic de la nunciatura.

És autor de diversos tractats en defensa de l’orde de Montesa i una història d’aquest des de la fundació, privilegis, jurisdicció, personalitats, la seva obra més important: Montesa ilustrada (1669). Deixà inèdites dues genealogies de les famílies Llançol de Romaní i dels comtes de Cervelló.

Ramírez, Josep

Deixa un comentari

(Guadasséquies, Vall d’Albaida, segle XVIII – Madrid, 1781)

Frare de Montesa. Fou capellà d’honor del rei Carles III de Borbó.

És autor d’un Libro mayor de todas las rentas, derechos, responsiones y regalías de la orden de Montesa, que escriví essent superintendent del seu orde.

Pròixida i de Centelles, Nicolau de

2 Respostes

(País Valencià, segle XIV – 1425)

Cavaller de l’orde de Montesa. Fill quart de Nicolau de Pròixida i Carròs. Comanador d’Atzeneta i Perputxent (Comtat). elegit mestre per la comunitat (1409) i havent pres possessió del càrrec, se li oposà Ramon Alemany de Cervelló, nomenat per Benet XIII, el qual s’havia reservat l’elecció.

Nicolau acudí a l’antipapa Alexandre V i fou confirmat per aquest. Per tal d’evitar la lluita, el rei nomenà àrbitre el cartoixà Bonifaci Ferrer i aquest declarà vacant el càrrec en litigi. Recuperà la comanda i en fou després claver (1412).

Perputxent

2 Respostes

(l’Orxa, Comtat)

Antic castell, a l’esquerra del riu d’Alcoi, davant la vila. En temps de la reconquesta de Jaume I havia pertangut a al-Azraq.

Al mateix segle XIII passà als hospitalers per donació de Joan Llançol de Romaní, i després a l’orde de Montesa (1317), i fou centre de la comanda de Perputxent d’aquest orde.

Donà nom a la vall de Perputxent.

Ferrer i de Calatayud, Joan

Deixa un comentari

(València, 1547 – 1626)

Cavaller de Montesa. És autor d’unes constitucions o definicions per al seu orde, publicades el 1593.

Ares, batllia d’

3 Respostes

(Ares del Maestrat, Alt Maestrat)

Antiga comanda del maestrat de Montesa.

Comprenia el castell i la vila d’Ares del Maestrat amb el seu terme.

Montsoriu, Gilabert de

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Pertanyia a l’orde de Montesa, de la qual fou clavari.

El 1435 caigué presoner a la batalla naval de Ponça.

En companyia de Galceran de Requesens, amb el qual començà com a corsari, lluità als mars d’Itàlia a favor d’Alfons IV el Magnànim.

El 1439 ell i Requesens oporaven amb sis galeres pròpies a les costes de Salern.

Marc, Berenguer

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Mestre de l’orde de Montesa (1392-1409).

Conseller i domèstic de Joan I de Catalunya-Aragó, sobre qui exercí una gran influència. Mort aquest, fou inclòs en el procés del Consell de Joan I, però fou perdonat pel rei Martí l’Humà el 1396.

Assistí a la coronació del rei Martí (1399) a Saragossa, on duia la bandera reial.

Borja i de Castre-Pinós, Pere Lluís Galceran de

3 Respostes

(Gandia, Safor, 1528 – Barcelona, 1592)

Lloctinent de Catalunya (1590-92). Darrer mestre de Montesa (1540-87), primer marquès de Navarrés. Era fill del tercer duc borgià de Gandia Joan de Borja i Enríquez.

A la mort del seu pare (1543) regí el ducat de Gandia per encàrrec del seu germanastre Francesc de Borja i d’Aragó, aleshores lloctinent de Catalunya. El 1545 fou confirmat com a mestre de Montesa per la intervenció del rei.

Fou capità general de Tilimsen i Tunis (1567) i alcaid d’Orà i de Massalquivir, ciutats que fortificà. El 1571 retornà a la península ibèrica i renuncià (1587) al maestrat de Montesa a favor de la corona, tot i que es reservà el títol fins a la mort.

La seva preocupació principal durant la lloctinència de Catalunya fou la persecució de bandolers, contra els quals mobilitzà sometents.

Poeta, fou elogiat per Cervantes i per Gil i Polo; Jaume Joan Falcó li dedicà unes poesies llatines, i Francesc Garrido, la seva traducció castellana de l’Orlando innamorato de Boiardo (1577).