Arxiu d'etiquetes: Ogassa

Fogonella

Deixa un comentari

(Ogassa, Ripollès)

Masia i veïnat, al vessant meridional de la serra Cavallera.

Bac de la Roda, el -Ripollès-

1 Resposta

(Ogassa, Ripollès)

Masia i veïnat, al vessant meridional de la serra Cavallera, dins la parròquia de Sant Martí de Surroca.

Forn del Vidre, el -Ripollès-

1 Resposta

(Ogassa, Ripollès)

Veïnat i colònia minera de les mines de Surroca, al vessant meridional de la serra Cavallera.

L’església és dedicada a santa Bàrbara.

Corones, turó de -Ripollès-

Deixa un comentari

(Ogassa, Ripollès)

Contrafort (1.517 m alt) meridional de la serra de Sant Amanç (a la qual s’uneix pel collet de Saltor), damunt Sant Martí d’Armàncies.

Adelaida de Cerdanya

3 Respostes

(Catalunya, segle X – Ogassa, Ripollès, segle XI)

Muller de Joan Oriol, ric hisendat d’Ogassa. Filla del comte Oliba Cabreta de Cerdanya-Besalú i d’Ermengarda.

Era, per tant, germana de tres grans figures de l’època: Bernat I Tallaferro, comte de Besalú; Guifre II de Cerdanya; i el famós abat i bisbe Oliba.

Estela, puig -Ripollès-

1 Resposta

(Ogassa / Pardines, Ripollès)

(o Sestela)  Cim (2.007 m alt) del sector de la serra Cavallera, comprès entre la portella d’Ogassa, a l’oest (que el separa del massís de Taga), i el coll de Pal, a l’est, del puig de les Pasteres.

Aquest puig és termenal dels dos municipis.

Xirinacs i Damians, Lluís Maria

2 Respostes

(Barcelona, 6 agost 1932 – Ogassa, Ripollès, 11 agost 2007)

Polític. Fou ordenat sacerdot escolapi el 1955.

Des del 1972 es mostrà partidari de la lluita antifranquista no violenta (sol·licitud d’amnistia, vagues de fam, permanència davant la presó Model de Barcelona) i a favor dels drets humans i les llibertats, que li valgueren la seva detenció (1972 i 1974-75) i la presentació de la seva candidatura al premi Nobel de la Pau (1975).

“Plantem-nos i plantem cara al disgust diari de veure’ns venuts, estafats, domesticats o silenciats. Els únics protagonistes som nosaltres: el Poble.” (Lluís Maria Xirinacs)

Després de promoure la Marxa de la Llibertat l’estiu del 1976, fou elegit, com a independent, senador per la província de Barcelona (15 de juny de 1977).

Després de votar en contra de la Constitució espanyola i d’abstenir-se a l’Estatut de Catalunya, radicalitzà la seva postura independentista i participà en l’organització del Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional (BEAN) (1979). El 1982 es retirà de la política activa.

Ha publicat diversos llibres on narra les seves experiències o idees, com entre d’altres, Secularització i cristianisme (1969), Diari de presó: l’espectacle obsessiu (1976) i Vaga de fam per Catalunya (1977).