Arxiu d'etiquetes: nobles

Saguàrdia, Ramon (I) de

4 Respostes

(Catalunya, segle XIII)

Noble. Era fill de Galceran de Pinós i de la dama Esclaramonda. Usà el nom de Saguàrdia per haver-li confiat el seu pare, probablement, el castell familiar de Guàrdia, al Ripollès.

No en seria tanmateix propietari, ja que morí abans que el seu pare, el qual traspassaria devers el 1277. No ha deixat gaires dades conegudes.

El 1255 es preparava per anar a lluitar a Castella, precisió que significa probablement una col·laboració a les campanyes contra els sarraïns. El 1257 era veguer d’Olot i Camprodon.

Fills seus foren Ramon (II), templer, Ponç, hereu del castell de Guàrdia, i probablement Berenguer, bisbe de Vic.

Saguàrdia, Ponç de

6 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Senyor de la Guàrdia. Fill de Ramon de Saguàrdia i nét de Galceran de Pinós i d’Esclarmunda, senyor del castell de Pinós.

El seu germà Ramon, templer, li cedí el dret de primogenitura. El 1274 es coalitzà amb el vescomte de Cardona contra el rei Jaume I.

Els seus interessos patrimonials al Conflent i a la Cerdanya l’impel·liren a fer-se partidari de la causa de Jaume II de Mallorca (1276), el qual el nomenà governador de Mallorca i com a tal afrontà l’invasió d’Alfons II (1285).

Es rendí a les forces reials i el monarca catalano-aragonès li perdonà la vida.

Saguàrdia, Guillem

1 Resposta

(Catalunya, segle XII)

Vescomte regent de Barcelona. El deixà en aquest lloc el seu oncle Reverter, hereu del vescomtat, quan vingué el 1133 del Marroc per fer valer els seus drets i abans de tornar-hi per continuar ajudant el soldà en la lluita contra els almohades.

Guillem fou persona de poc seny i, malgrat els esforços que de lluny feia el seu oncle, fou substituït en les funcions vescomtals per Berenguer Ramon de Castellet.

Saguàrdia -llinatge-

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

(o Guàrdia) Llinatge noble.

Cognom que prengueren els descendents de Galceran de Pinós, senyors del castell de la Guàrdia de Ripoll, el 1270, els quals obtingueren per matrimoni el vescomtat de Canet.

Sagarriga i de Reard, Joan de

1 Resposta

(Barcelona, 1707 – 1768)

Erudit. Tercer comte de Creixell i senyor de diversos indrets.

Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1729 i hi llegí interessants treballs, com un comentari en català de les obres de Tàcit (1735) i Variedad que se halla entre los autores que hablan del origen y nombre de Cataluña (1830), continuat per Orígenes históricos de Cataluña. El 1762 fou elegit director de l’Acadèmia.

Safortesa -llinatge-

5 Respostes

(Illes Balears, segle XII – segle XVII)

Llinatge. Establert al regne de Mallorca, arran de la conquesta, i també al de Valencia.

El genearca fou el mercader Bernat de Safortesa (Catalunya, segle XII – Illes Balears, després 1230)  Mercader.

El seu besnét fou Pere de Safortesa i Colomines (Illes Balears, segle XIV – 1395)  Magnat. Fou anomenat el Príncep dels Mercaders per la seva immensa fortuna. Adquirí les cavalleries de Santa Margalida i Hero. Fou jurat pels mercaders i el 1382 era ciutadà. En el seu testament establí un fidecomís, amb gravamen de cognom i armes, en favor del seu nét Ramon de Safortesa i Burguès. L’única filla de Pere fou:

Francesquina de Safortesa i de Marí (Illes Balears, segle XIV)  El 1379 ja era casada amb el cavaller Ramon Burguès i Sorià, fill i hereu d’Arnau Burguès i Safont i de Catalina Sorià i Sallambé. Llur fill gran es digué Gregori Burguès i de Safortesa (i algunes vegades Gregori Sallambé). El fill segon fou l’hereu de l’avi matern, i per això es digué Ramon de Safortesa i Burguès.

Sabater i de Copons, Antoni de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – 18 octubre 1744)

Noble (marquès de Benavent) i polític. Intervingué en la guerra de Successió.

En la Junta de Braços del 1713 a Barcelona es mostrà disconforme amb la decisió de continuar la resistència, i va sortir de la capital per instal·lar-se a Mataró. D’allà estant col·laborà amb els ocupants borbònics. Fou exclòs de la llista dels elegibles per al Consell de Cent i la Generalitat.

Després de la capitulació, el duc de Berwick el nomenà president de la Junta provisional d’administradors municipals, i posteriorment va ésser un dels vint-i-quatre regidors del primer ajuntament borbònic de Barcelona.

Sabata de Calataiud -llinatge-

5 Respostes

(Aragó, segle XIII – País Valencià, segle XVII)

(cast: Zapata de Calatayud)  Llinatge noble, que participà en la conquesta de València, on obtingueren terres i títols senyorial.

Hom fa descendir, sense proves, del rei Sanç II Abarca de Pamplona.

Hom fa remuntar l’estirp a Sancho Sánchez Zapata de Valtorres.

Roís de Liori i de Mur, Joan

1 Resposta

(País Valencià, segle XV – vers 1495)

Noble. Fill de Sanç (II) Roís de Liori i de Centelles, de qui heretà el vescomtat de Gagliano (Sicília).

Amb un primer matrimoni, amb Beatriu de Montcada, a la qual vengué Riba-roja, foren pares de:

  • Elisabet Roís de Liori i de Montcada  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Aportà les senyories de Seta i Travadell i les baronies de Betxí i Gorga, al seu marit, Alfons de Cardona (llurs descendents empraren alguna vegada el cognom de Roís de Liori).
  • Hipòlita Roís de Liori i de Montcada  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Fou baronessa de Riba-roja. Era casada amb Lluís de Requesens, comte de Palamós. En un segon matrimoni tingué per fill:

Gil (III) Roís de Liori i de Cervelló (País Valencià, segle XV – vers 1525)  Noble. Fou avi d’:

Eiximèn Roís de Liori i de Pertusa (País Valencià, s XVI – 1617)  Comprà la baronia d’Alcanalí i Mosquera, que vinculà, agnatíciament, amb facultat reial, el 1616. El seu fill fou:

Dídac Roís de Liori i Conchillos  (País Valencià, segle XVII – 1663)  Noble. El seu rebesnét fou:

Josep Rois de Liori i Izco (País Valencià, segle XVII – 1728)  Vuitè baró d’Alcanalí. Fou l’iniciador de la segona línia de la baronia d’Alcanalí. Fou l’avi de:

Lluís (II) Roís de Liori i Salvador (País Valencià, segle XVIII – 1766)  Setè baró d’Alcanalí i Mosquera. A la seva mort, sense fills mascles, el títol passà a la segona línia del llinatge. El seu nét fou Josep Ruiz de Lihory i Pardines.

Roís de Liori -llinatge-

3 Respostes

(Aragó, segle XIII – País Valencià, 1968)

Llinatge noble. Procedent d’Aragó, s’establí al Regne de València arran de la conquesta.

El primer membre fou Hurtado de Liori.