(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
(o Guàrdia) Llinatge noble.
Cognom que prengueren els descendents de Galceran de Pinós, senyors del castell de la Guàrdia de Ripoll, el 1270, els quals obtingueren per matrimoni el vescomtat de Canet.
(Barcelona, 1707 – 1768)
Erudit. Tercer comte de Creixell i senyor de diversos indrets.
Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1729 i hi llegí interessants treballs, com un comentari en català de les obres de Tàcit (1735) i Variedad que se halla entre los autores que hablan del origen y nombre de Cataluña (1830), continuat per Orígenes históricos de Cataluña. El 1762 fou elegit director de l’Acadèmia.
(Illes Balears, segle XII – segle XVII)
Llinatge. Establert al regne de Mallorca, arran de la conquesta, i també al de Valencia.
El genearca fou el mercader Bernat de Safortesa (Catalunya, segle XII – Illes Balears, després 1230) Mercader.
El seu besnét fou Pere de Safortesa i Colomines (Illes Balears, segle XIV – 1395) Magnat. Fou anomenat el Príncep dels Mercaders per la seva immensa fortuna. Adquirí les cavalleries de Santa Margalida i Hero. Fou jurat pels mercaders i el 1382 era ciutadà. En el seu testament establí un fidecomís, amb gravamen de cognom i armes, en favor del seu nét Ramon de Safortesa i Burguès. L’única filla de Pere fou:
Francesquina de Safortesa i de Marí (Illes Balears, segle XIV) El 1379 ja era casada amb el cavaller Ramon Burguès i Sorià, fill i hereu d’Arnau Burguès i Safont i de Catalina Sorià i Sallambé. Llur fill gran es digué Gregori Burguès i de Safortesa (i algunes vegades Gregori Sallambé). El fill segon fou l’hereu de l’avi matern, i per això es digué Ramon de Safortesa i Burguès.
(Barcelona, segle XVII – 18 octubre 1744)
Noble (marquès de Benavent) i polític. Intervingué en la guerra de Successió.
En la Junta de Braços del 1713 a Barcelona es mostrà disconforme amb la decisió de continuar la resistència, i va sortir de la capital per instal·lar-se a Mataró. D’allà estant col·laborà amb els ocupants borbònics. Fou exclòs de la llista dels elegibles per al Consell de Cent i la Generalitat.
Després de la capitulació, el duc de Berwick el nomenà president de la Junta provisional d’administradors municipals, i posteriorment va ésser un dels vint-i-quatre regidors del primer ajuntament borbònic de Barcelona.
(Aragó, segle XIII – País Valencià, segle XVII)
(cast: Zapata de Calatayud) Llinatge noble, que participà en la conquesta de València, on obtingueren terres i títols senyorial.
Hom fa descendir, sense proves, del rei Sanç II Abarca de Pamplona.
Hom fa remuntar l’estirp a Sancho Sánchez Zapata de Valtorres.
(País Valencià, segle XV – vers 1495)
Noble. Fill de Sanç (II) Roís de Liori i de Centelles, de qui heretà el vescomtat de Gagliano (Sicília).
Amb un primer matrimoni, amb Beatriu de Montcada, a la qual vengué Riba-roja, foren pares de:
Gil (III) Roís de Liori i de Cervelló (País Valencià, segle XV – vers 1525) Noble. Fou avi d’:
Eiximèn Roís de Liori i de Pertusa (País Valencià, s XVI – 1617) Comprà la baronia d’Alcanalí i Mosquera, que vinculà, agnatíciament, amb facultat reial, el 1616. El seu fill fou:
Dídac Roís de Liori i Conchillos (País Valencià, segle XVII – 1663) Noble. El seu rebesnét fou:
Josep Rois de Liori i Izco (País Valencià, segle XVII – 1728) Vuitè baró d’Alcanalí. Fou l’iniciador de la segona línia de la baronia d’Alcanalí. Fou l’avi de:
Lluís (II) Roís de Liori i Salvador (País Valencià, segle XVIII – 1766) Setè baró d’Alcanalí i Mosquera. A la seva mort, sense fills mascles, el títol passà a la segona línia del llinatge. El seu nét fou Josep Ruiz de Lihory i Pardines.
(Aragó, segle XIII – País Valencià, 1968)
Llinatge noble. Procedent d’Aragó, s’establí al Regne de València arran de la conquesta.
El primer membre fou Hurtado de Liori.
(País Valencià, segle XV – després 1484)
Segon comte de Cocentaina, senyor de Dosaigües, Vall d’Elda, Asp, Petrer, Salines, Albalat, etc. Fill d’Eiximèn Peres Roís de Corella, en renunciar aquest el càrrec vitalici de governador de València (1448) el succeí en les mateixes condicions (1448-79).
Fou lloctinent general del rei a Sicília i a Aragó; cambrer major d’Alfons el Magnànim i del consell de Ferran I de Nàpols. Aquest el nomenà el 1463 príncep de Rossano, comte de Montalbo i de Cariati.
Es casà amb Beatriu de Centelles, filla del comte d’Oliva Francesc Gilabert, i després amb Francesca de Montcada, filla del baró d’Aitona Guillem Ramon de Montcada.
En el càrrec de governador tingué com a lloctinent Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa, que després el succeí.
Intervingué en les bandositats valencianes, contra el marquesat de Villena, contra Jaume d’Arenós i, sobretot, contra Bernat de Centelles, que el seu germà Miquel Roís de Corella havia intentat assassinar.
El 1475 vengué la baronia de Dosaigües als Lladró de Vilanova.
(País Valencià, s XIV – Nàpols, Itàlia, 1457)
Comte de Cocentaina, conseller del rei Alfons el Magnànim i governador de València. Fill del cavaller Joan Roís de Corella i de Sentllir.
Els seus dots militars, demostrats en les nombroses guerres d’Alfons el Magnànim, li permeteren de fer una carrera brillant i d’enlairar el seu llinatge.
Es distingí en el setge de Calvi (1420), en la batalla de Nàpols (1423) i en el saqueig de Marsella (1423) de la primera expedició d’aquell rei a Itàlia, en la guerra contra Castella (1430), en l’expedició a l’Àfrica (1432) i en la subsegüent conquesta del regne de Nàpols, especialment en la presa de la capital el 1442.
Nomenat governador general de València el 1429 amb caràcter vitalici i amb dret a ésser succeït pel seu fill Joan Roís de Corella (1446), exercí el càrrec fins el 1448, malgrat les seves llargues absències a Nàpols. Tingué cura de l’educació de l’infant Ferran, fill il·legítim del Magnànim.
Formà part del consell d’aquest monarca, que li confià a més diverses missions diplomàtiques importants: prop del papa Eugeni IV (1445) i del papa Nicolau V, amb Joan Olzina (1447), prop del seu germà Joan de Navarra per tal d’obtenir subvencions de les corts dels seus regnes, amb Juan de Moncayo (1451), prop del rei de Castella, amb Ferrer de Lanuza i Galceran de Requesens el 1452 i novament el 1453.
Aprofitant la seva estada a terres hispàniques, el rei li confià, a més, la lloctinència general de València (1450). Havent retornat a Nàpols, el 1456, el rei li confià la negociació de diversos afers prop del papa Calixt III (Alfons de Borja), amb el qual, però, s’enemistà.
Engrandí els seus dominis amb la vall i castells d’Elda i Asp, comprats a la reina Violant el 1424, el lloc de Dosaigües, comprat al rei (1447), i la vila i baronia de Cocentaina, comprats el 1448 també al monarca, que li concedí el mateix any el títol de comte de Cocentaina.
Fou casat amb Isabel Llançol de Romaní. Fou sepultat a la catedral de Nàpols. Per raons de vinculació emprà a vegades el nom de Ramon de Sentllir.
(Corella, Navarra, segle XIII – País Valencià, segle XVII)
Llinatge noble, originari de la vila i castell navarrès, que passà al Regne de València arran de la conquesta, amb els germans Sanç i Pere (I).
La importància del llinatge adquirí el seu grau més alt durant la dinastia dels Trastàmara, principalment amb Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma.
