Arxiu d'etiquetes: nobles

Timor, Arnau (I) de

4 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1236)

Fill de Guillem (II) de Timor i d’Ermessenda de Montlleó, i germà de Dalmau.

Comprà el castell de Queralt a Berenguer de Queralt (1213), amb totes les seves possessions, les quals heretà el seu fill gran Pere (II) de Queralt, iniciador d’un altre llinatge de Queralt.

Arnau formà part del bàndol dels Cardona i féu una concòrdia amb els dels Montcada (1226); també participà en bandositats del Rosselló.

Altres fills seus foren Ramon (II) de Timor i:

Galceran de Timor  (Catalunya, segle XIII)  Tingué Rocafort i Olivella.

Jaume de Timor  (Catalunya, segle XIII)  Fou preceptor templer de Gardeny i lloctinent a Catalunya i Aragó.

Arnau de Timor  (Catalunya, segle XIII)  Comanador d’Alguaire. Fou el pare de Guillem (III) de Timor  (Catalunya, segle XIII)  El seu cosí Ramon (II) li deixà Timor, i possiblement ell ho devia cedir a Pere (II) de Queralt. Era senyor de les Piles (1254).

Timor -llinatge-

2 Respostes

(Timor, Segarra, segle XII – Catalunya, segle XIV)

Llinatge, enllaçat amb el de Queralt, potser com a línia d’aquest. Els Timor havien estat castlans del castell de Queralt i, en obtenir-ne el domini ple passaren a cognomenar-se de Queralt.

El primer personatge conegut és Alarig, el qual cedí al seu fill Ramon (I) de Timor, en alou, els llocs de Figuerola i Guialmons i, en feu, els de Timor, les Coromines, Rubinat, Ondara, Pontils i Aguiló.

Un altre fill fou Pere (I) de Queralt, possiblement castlà de Queralt i després monjo de Poblet.

Taverner i d’Ardena, Oleguer de

4 Respostes

(Catalunya, 1676 – Barcelona, 1727)

Noble i erudit. Fill de Francesc de Taverner i de Rubí, i germà de Josep. Com a hereu del seu llinatge matern adoptà el nom d’Ardena i Darnius, amb el qual és generalment conegut. Fou segon comte de Darnius i cinquè comte de les Illes en successió del seu germà Miquel Joan, i cavaller de l’orde de Sant Joan.

Participà, com a coronel de cavalleria, en les lluites civils i efectuà missions diplomàtiques; però fou més important la seva feina de recerca històrica, principalment centrada sobre la genealogia i l’heràldica catalana (Adarga Catalana).

Fou així mateix un cartògraf notable: Mapa de los condados de Rossellón y Cerdaña (Perpinyà 1707) i la seva obra mestra, el gran mapa del Principat de Catalunya, gravat el 1726 per Marc Lomelin.

Tarragona, Robert de

2 Respostes

(Catalunya, segle XII – Illes Balears, 1173)

Fill de Robert Bordet (o d’Aguiló).

L’arquebisbe de Tarragona, Hug de Cervelló, fou assassinat pel seu germà petit Berenguer (abril 1171). Acusat també del crim, fugí amb el seu germà a Mallorca, llavors territori sarraí.

Alfons I, creient en la seva innocència, li alçà l’extradició que també havia decretat contra ell. Havent ja tornat a Catalunya, es traslladà encara a Mallorca per preparar la seva tornada definitiva, on emmalaltí i morí.

Tarragona, Guillem de

6 Respostes

(Catalunya, vers 1120 – Tortosa, Baix Ebre, 1168)

Noble. Era un dels quatre fills del noble normand que repoblà Tarragona, Robert Bordet (o d’Aguiló), i d’Agnès (o Sibil·la). El seu pare havia concedit carta de repoblació als habitants de Tarragona, mentre que el seu fill Guillem, n’havia rebut el govern.

El 1151, arran de la cessió dels drets temporals sobre Tarragona per part de l’arquebisbe Bernat Tort (mort 1163), el qual recelava dels poders d’aquesta família, a favor de Ramon Berenguer IV, Robert i Guillem s’hagueren d’acontentar amb el terç de Tarragona i la pèrdua del dret a la colonització d’aquesta zona.

Això desencadenà un greu conflicte de jurisdiccions i interessos, malgrat el reconeixement reial dels drets de Guillem (1163) i llur confirmació per part d’Alfons I (1168). El conflicte acabà amb la mort violenta de Guillem a Tortosa (1168), sembla que per instigació de l’arquebisbe Hug de Cervelló, i, al seu torn, la d’aquest (1171), de la qual fou responsabilitzat Berenguer de Tarragona, germà de Guillem.

Alfons I dictà sentència contra els germans Berenguer i Robert de Tarragona, els quals hagueren de fugir a Mallorca, i sofriren confiscació de llurs béns, que foren més tard recuperats pel fill de Guillem:

Guillem de Tarragona  (Tarragona, segle XII)  Era un infant quan el seu pare fou assassinat (1168) i el seu oncle Berenguer venjà la mort (abril 1171). Confiscats els béns dels Tarragona, alguns d’ells foren tornats més tard al jove Guillem, per bé que sense refer l’autoritat que tenia la família sobre la ciutat de Tarragona.

Tarragona, Berenguer de

5 Respostes

(Catalunya, v 1149 – v 1175)

Noble. Fill menor de Robert Bordet (o d’Aguilo) i d’Agnès, conqueridors de Tarragona. Consta des del 1149 actuant al costat del seu pare.

El 1171, arran de l’assassinat del seu germà Guillem de Tarragona i de les tibantors amb l’arquebisbe Hug de Cervelló, tingut per responsable del crim, matà l’arquebisbe, juntament amb el seu germà Robert, i fugiren a refugiar-se a Mallorca. Des d’allà escriví al rei Alfons I fent-se responsable del crim i explicant-li les causes.

A Mallorca morí el seu germà Robert (1173) i ell més tard retornà de les illes, acollit al perdó reial, però aleshores es perden les seves traces.

Tamarit i de Vilanova, Salvador de

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 març 1674 – Rodonyà, Alt Camp, 3 juliol 1744)

Noble. Marquès de Tamarit des del 1707. Capità de la Coronela de Barcelona el 1697, durant el setge posat pel mariscal Vendôme, participà des d’un bon principi en la guerra de Successió, a favor de la causa austriacista. Comandà cossos de milícies per diverses localitats catalanes: al Camp de Tarragona, a Vilafranca i a Sant Boi de Llobregat, entre d’altres.

El 1713 fou un dels dotze del Braç Militar designats per formar part de les noves juntes incorporades al govern provisional català. Igualment en el mateix any entrà a formar part del Consell de Cent.

Després de la capitulació de l’onze de setembre, combat en el qual lluità fins a l’últim moment, li foren confiscats els béns, i l’any següent, el 1715, fou desterrat a Valladolid.

Talarn, Jaume de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Senyor de Talarn. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne.

Fou un dels convocats per aquest a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada, i que fou suspesa per l’aliança d’Alfons XI de Castella amb els granadins (1331).

El seu hereu fou Acard de Talarn (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. El 1352 anà a Aragó amb els reforços catalans que hi passaren quan fou donada l’alerta per infiltracions des de Castella de gent armada de l’infant Ferran, germanastre de Pere III, exiliat al reialme veí des dels conflictes de la Unió. El 1363 era novament a Aragó, en plena guerra amb Castella, formant part dels grans reforços duts de Catalunya per contenir l’ofensiva de Pere el Cruel, que havia pres Carinyena.

Sunyer II d’Empúries-Rosselló

17 Respostes

(Catalunya, vers 840 – 915)

Comte d’Empúries (862-915) i de Rosselló (895-915). Sembla segur que era fill de Sunyer I d’Empúries-Rosselló i, per part d’aquest, nét de Bel·ló de Carcassona.

Havia rebut el territori emporità com a comte l’any 862, després que Carles el Calb en desposseís el duc de Gòtia, Unifred, i el cedís, conjuntament, al mateix Sunyer II i a Delà, el seu germà.

Arran del conflicte (887-891) amb la seu de Narbona durant el qual els dos comtes emporitanesos expulsaren de Girona el bisbe titular, Servusdei, i en el seu lloc imposaren Ermemir, envaïren els comtats de Girona i de Besalú i ocuparen la ciutat de Girona, fins que el seu titular, Guifre el Pilós, reeixí a expulsar-los i a restablir el bisbe legítim.

El 895, a la mort de Miró el Vell, germà de Guifre el Pilós, Sunyer II aplegà a les seves mans el comtat de Rosselló.

Se’l considera el creador del comtat emporità, al qual ja s’havia incorporat Peralada, car sota el seu govern el territori s’estenia des de les Corberes fins a les Gavarres i li donà dinastia pròpia.

Durant el període 891-892 menà una expedició naval a la república marítima de Petxina (Almeria), que, si bé en principi esmerçà en activitats pirates resseguint la costa, després se’n serví per als intercanvis comercials, un cop obtinguda la pau.

A la seva mort el succeïren en el comtat, en règim d’indivís, els fills seus i d’Ermengarda, Gausbert i Benció. Uns altres dos fills, Guadall i Elmerad, foren bisbes d’Elna.

Sunyer I d’Empúries-Rosselló

7 Respostes

(França, segle VIII – Catalunya, 848)

Comte d’Empúries i de Rosselló (vers 834-848). D’origen incert, bé que sovint ha estat considerat fill de Bel·ló de Carcassona i, per tant, germà d’Oliba I de Carcassona i de Sunifred I d’Urgell-Cerdanya.

En la cronologia d’Abadal, Sunyer I hauria estat el successor, vers el 834, de Berenguer de Tolosa al davant dels comtats d’Empúries i de Rosselló, dels quals, cap als anys 842-846, hauria estat circumstancialment desposseït, o quasi, per Alaric i Argila, magnats que aquest historiador considera uns intrusos.

Encara que segons algun historiador Sunyer I pogué rebre Empúries-Rosselló més tard, el 842, arran de la deposició de Bernat de Septimània, sembla més versemblant la data del 834, car, segons que sembla, vers el 835 Sunyer investí el bisbe Guimer de Girona amb el terç del pasquer i del teloni d’Empúries-Peralada.

En canvi, és possible, bé que no pas segur, que Alaric no fos un intrús, sinó el germà petit de Sunyer, el qual, vers el 842, pogué associar-lo al govern amb la missió específica d’ocupar-se dels afers d’Empúries-Peralada, on degué mantenirse fins a la seva mort, vers el 844, data en què Sunyer aplegà de nou la regència de les terres de Rosselló, Vallespir, Peralada i Empúries.

El magnat Argila, -cunyat d’Alaric-, amb molta més seguretat, tampoc fou un intrús, sinó que fou fill de Berà I de Barcelona i pare de Berà II i exercí la jurisdicció comtal vers el 844, no pas al Rosselló, sinó al Rasès i al Conflent.

El comte Sunyer I està documentat exercint les funcions comtals al Rosselló pel febrer de 843, i el rei Carles el Calb l’esmenta com a home de confiança en un precepte de maig de 844.

Resultà desposseït i fins potser mort arran de la revolta de Guillem, fill de Bernat de Septimània, el 848.

Fou pare de Delà I i de Sunyer II.