(Catalunya, segle XIII – 1254)
Segon fill d’Arnau (I) de Timor i germà de Pere (II) de Queralt i de Galceran, Jaume i Arnau de Timor. Fou senyor de Timor, Sant Antolí, Rauric i Montlleó.
No tingué descendència legítima, i deixà Timor al seu cosí Guillem (III) de Timor i la resta dels seus béns al seu germà Pere (II) de Queralt, al qual li encomanà que fes entrar en religió un fill seu natural, Galceran de Timor, o bé li donés Rauric, i que fes cavaller Ponç de Timor, potser un altre fill.
(Catalunya, segle XII – 1147)
Fill d’Alarig, el qual li cedí, en alou, els llocs de Figueroleta i Guialmons, i en feu, els de Timor, les Coromines, Rubinat, Ondara, Pontils i Aguiló.
A la seva mort dividí les possessions entre els seus dos fills:
(Catalunya, segle XII – 1204)
Senyor de Montargull (1181), que obtingué els drets de Bernat d’Anglesola.
Donà al monestir de Poblet unes terres a l’Espluga de Francolí (1178). Tingué el castell de l’Albi. empenyora Figuerola (1197) a l’orde del Temple. Adquirí de Poblet unes vinyes que també foren de Pere de Queralt (1198). Empenyora, a més, a Poblet uns drets sobre els molins de l’Espluga (1204); en morir ell, la seva família ho transformà en donació per a sufragis.
Casat amb Ermessenda de Montlleó, foren llurs fills, Arnau (I) de Timor i:
Dalmau de Timor (Catalunya, segle XIII) Tenia Valldossera i comprà les Piles a Guillem de Puigverd (1234).
(Catalunya, segle XII – 1236)
Fill de Guillem (II) de Timor i d’Ermessenda de Montlleó, i germà de Dalmau.
Comprà el castell de Queralt a Berenguer de Queralt (1213), amb totes les seves possessions, les quals heretà el seu fill gran Pere (II) de Queralt, iniciador d’un altre llinatge de Queralt.
Arnau formà part del bàndol dels Cardona i féu una concòrdia amb els dels Montcada (1226); també participà en bandositats del Rosselló.
Altres fills seus foren Ramon (II) de Timor i:
Galceran de Timor (Catalunya, segle XIII) Tingué Rocafort i Olivella.
Jaume de Timor (Catalunya, segle XIII) Fou preceptor templer de Gardeny i lloctinent a Catalunya i Aragó.
Arnau de Timor (Catalunya, segle XIII) Comanador d’Alguaire. Fou el pare de Guillem (III) de Timor (Catalunya, segle XIII) El seu cosí Ramon (II) li deixà Timor, i possiblement ell ho devia cedir a Pere (II) de Queralt. Era senyor de les Piles (1254).
(Timor, Segarra, segle XII – Catalunya, segle XIV)
Llinatge, enllaçat amb el de Queralt, potser com a línia d’aquest. Els Timor havien estat castlans del castell de Queralt i, en obtenir-ne el domini ple passaren a cognomenar-se de Queralt.
El primer personatge conegut és Alarig, el qual cedí al seu fill Ramon (I) de Timor, en alou, els llocs de Figuerola i Guialmons i, en feu, els de Timor, les Coromines, Rubinat, Ondara, Pontils i Aguiló.
Un altre fill fou Pere (I) de Queralt, possiblement castlà de Queralt i després monjo de Poblet.
(Catalunya, 1676 – Barcelona, 1727)
Noble i erudit. Fill de Francesc de Taverner i de Rubí, i germà de Josep. Com a hereu del seu llinatge matern adoptà el nom d’Ardena i Darnius, amb el qual és generalment conegut. Fou segon comte de Darnius i cinquè comte de les Illes en successió del seu germà Miquel Joan, i cavaller de l’orde de Sant Joan.
Participà, com a coronel de cavalleria, en les lluites civils i efectuà missions diplomàtiques; però fou més important la seva feina de recerca històrica, principalment centrada sobre la genealogia i l’heràldica catalana (Adarga Catalana).
Fou així mateix un cartògraf notable: Mapa de los condados de Rossellón y Cerdaña (Perpinyà 1707) i la seva obra mestra, el gran mapa del Principat de Catalunya, gravat el 1726 per Marc Lomelin.
(Catalunya, segle XII – Illes Balears, 1173)
Fill de Robert Bordet (o d’Aguiló).
L’arquebisbe de Tarragona, Hug de Cervelló, fou assassinat pel seu germà petit Berenguer (abril 1171). Acusat també del crim, fugí amb el seu germà a Mallorca, llavors territori sarraí.
Alfons I, creient en la seva innocència, li alçà l’extradició que també havia decretat contra ell. Havent ja tornat a Catalunya, es traslladà encara a Mallorca per preparar la seva tornada definitiva, on emmalaltí i morí.
(Catalunya, vers 1120 – Tortosa, Baix Ebre, 1168)
Noble. Era un dels quatre fills del noble normand que repoblà Tarragona, Robert Bordet (o d’Aguiló), i d’Agnès (o Sibil·la). El seu pare havia concedit carta de repoblació als habitants de Tarragona, mentre que el seu fill Guillem, n’havia rebut el govern.
El 1151, arran de la cessió dels drets temporals sobre Tarragona per part de l’arquebisbe Bernat Tort (mort 1163), el qual recelava dels poders d’aquesta família, a favor de Ramon Berenguer IV, Robert i Guillem s’hagueren d’acontentar amb el terç de Tarragona i la pèrdua del dret a la colonització d’aquesta zona.
Això desencadenà un greu conflicte de jurisdiccions i interessos, malgrat el reconeixement reial dels drets de Guillem (1163) i llur confirmació per part d’Alfons I (1168). El conflicte acabà amb la mort violenta de Guillem a Tortosa (1168), sembla que per instigació de l’arquebisbe Hug de Cervelló, i, al seu torn, la d’aquest (1171), de la qual fou responsabilitzat Berenguer de Tarragona, germà de Guillem.
Alfons I dictà sentència contra els germans Berenguer i Robert de Tarragona, els quals hagueren de fugir a Mallorca, i sofriren confiscació de llurs béns, que foren més tard recuperats pel fill de Guillem:
Guillem de Tarragona (Tarragona, segle XII) Era un infant quan el seu pare fou assassinat (1168) i el seu oncle Berenguer venjà la mort (abril 1171). Confiscats els béns dels Tarragona, alguns d’ells foren tornats més tard al jove Guillem, per bé que sense refer l’autoritat que tenia la família sobre la ciutat de Tarragona.
(Catalunya, v 1149 – v 1175)
Noble. Fill menor de Robert Bordet (o d’Aguilo) i d’Agnès, conqueridors de Tarragona. Consta des del 1149 actuant al costat del seu pare.
El 1171, arran de l’assassinat del seu germà Guillem de Tarragona i de les tibantors amb l’arquebisbe Hug de Cervelló, tingut per responsable del crim, matà l’arquebisbe, juntament amb el seu germà Robert, i fugiren a refugiar-se a Mallorca. Des d’allà escriví al rei Alfons I fent-se responsable del crim i explicant-li les causes.
A Mallorca morí el seu germà Robert (1173) i ell més tard retornà de les illes, acollit al perdó reial, però aleshores es perden les seves traces.
(Barcelona, 6 març 1674 – Rodonyà, Alt Camp, 3 juliol 1744)
Noble. Marquès de Tamarit des del 1707. Capità de la Coronela de Barcelona el 1697, durant el setge posat pel mariscal Vendôme, participà des d’un bon principi en la guerra de Successió, a favor de la causa austriacista. Comandà cossos de milícies per diverses localitats catalanes: al Camp de Tarragona, a Vilafranca i a Sant Boi de Llobregat, entre d’altres.
El 1713 fou un dels dotze del Braç Militar designats per formar part de les noves juntes incorporades al govern provisional català. Igualment en el mateix any entrà a formar part del Consell de Cent.
Després de la capitulació de l’onze de setembre, combat en el qual lluità fins a l’últim moment, li foren confiscats els béns, i l’any següent, el 1715, fou desterrat a Valladolid.
Dades dels Països Catalans 