(Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XV)
Noble. Fill de Mateu de Montcada i Sclafani i germà d’Antoni i de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta.
Fou recompensat amb la baronia de Traina (1397) i la senyoria de Bivona pels seus serveis a la reina Maria I i al rei Martí I de Sicília, formà part del partit de la reina Blanca I de Navarra (1410).
Deixà un fill il·legítim, Guillem Ramon de Montcada.
(Sicília, Itàlia, segle XV – segle XVI)
Noble. Pertanyent a la branca de Sicília. Era marquès de la Padula. Lluità contra els francesos i els florentins, a Itàlia, a les ordres de Ramon de Cardona. Aquest el nomenà governador de Florència el 1512.
El 1514, col·laborant sempre amb Cardona, afavorí la reinstal·lació del duc de Milà. Prengué el castell de Tresso, sobre el riu Ada, i també el de Novara.
(Sicília, Itàlia, segle XVI – després 1601)
Baró de Tortorici. Nét de Jeroni de Montcada i Pollicino-Castagna. Es casà amb Vittoria Saccano, que li aportà les baronies de Calvaruso, Monforte i Saponara, que havien estat alienades el 1531 als Saccano per Guillem de Montcada i Pollicino-Castagna.
Foren pares de Josep de Montcada-Pollicino-Castagna i Saccano, i avis de Jaume de Montcada (mort 1664).
Antoni de Montcada (Sicília, Itàlia, segle XV – 1473) Senyor d’Agosta. Fill bastard (legítimat el 1446) de Guillem Ramon de Montcada i d’Aragó, el qual li deixà Agosta. Fou el pare de Beatriu de Montcada i de Vallgornera (Sicília, Itàlia, segle XV) Aporta la terra d’Agosta en dot el 1471, quan tenia quatre anys, al seu promès, Pere de Cardona i de Ventimiglia, que en tenia set.
Bernat de Montcada (Catalunya, segle XI) Ardiaca de Barcelona. Fill de Guillem I de Montcada i germà de Ramon I de Montcada i de Renard de Sarroca.
Cèsar de Montcada (Sicília, Itàlia, segle XVI – 1648) Nét de Jeroni de Montcada i Pollicino-Castagna. Fundà el convent i l’església de franciscans reformats. Fou diputat del regne el 1636 i fou creat (1628) príncep de Calvaruso. Morí sense fills.
Elionor de Montcada (Catalunya, segle XV) Dama. No consta la seva posició genealògica dins el llinatge. Es casà amb Guerau de Rocabertí, baró de Cabrenys, el qual moriria el 1497. Fill seu fou Pere de Rocabertí.
Galceran de Montcada (Catalunya, segle XIII – 1275/76) Senyor d’Eslida. Fill de Guillem I de Montcada i pare de Guillem Ramon de Montcada.
Gastó de Montcada * Veure> Gastó VI de Bearn (vescomte i baró de Montcada, 1171-1215).
Guillem Ramon de Montcada * Veure> Guillem Ramon I de Bearn (vescomte, segle XII-1223).
Guillem Ramon de Montcada (País Valencià, segle XIII – 1295/1301) Fill de Galceran de Montcada. Deixà la baronia de Nules al seu fill Ramon de Montcada i Peris.
Guillema de Montcada * Veure> Guillema de Bearn (baronessa de Montcada, s XIII-1309).
Jaume de Montcada (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1664) Fill de Josep de Montcada-Pollicino-Castagna. Heretà Calvaruso a la mort de Cèsar de Montcada (mort 1648). Formava part del subbrancó sicília dels prínceps de Calvaruso, el qual s’extingí al principi del segle XIX.
Margarida de Montcada * Veure> Margarida I de Bearn (vescomtessa, comtessa, baronessa…, segle XIII-1319).
Riambau de Montcada (Catalunya, segle XI) Noble que apareix entre el 1064 i el 1067. Segurament fou fill de Guillem I i germà de Guillem.
Roger de Montcada (Sicília, Itàlia, segle XIV) Fill de Mateu de Montcada, el segon comte d’Agosta, pertanyent a la branca montcadina de Sicília. Com tots els seus germans, lluità el 1392 per l’establiment a l’illa de l’autoritat de Martí el Jove i la reina Maria.
Saurina de Montcada (Bearn, Occitània, 1171/73 – segle XIII) (o de Bearn) Filla de Guillem i de Maria de Bearn. Els seus germans Gastó i Guillem Ramon, un dels quals degué ser bessó d’ella, serien successivament vescomtes de Bearn.
Simó de Montcada (Sicília, Itàlia, segle XIV – d 1437) Baró d’Ucria. Fill bastard de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta. Fou legitimat el 1409. Formà el brancó sicilià dels barons d’Ucria, que s’extingí amb la seva néta.
(Sicília, Itàlia, s XVII – 1703)
Germà de Jaume. Fou l’iniciador del branquilló sicilià dels prínceps de Lardaria, creada el 1690, després d’haver comprat aquesta vila a la ciutat de Messina.
Adquiriren per enllaços el principat de Rosolini, el comtat de San Antonio i altres feus dels Platamone i els Branciforte.
Aquest branquilló s’extinguí al començament del segle XIX.
(Sicília, Itàlia, segle XV – segle XVI)
Fill de Guillem Ramon de Montcada, a la mort del qual (1466) els seus títols passaren al seu germà Joan Tomàs de Montcada i Sanseverino, encara que Antoni no trigà a rebre de Joan Tomàs el comtat de Caltanisetta i la senyoria d’Agosta. Pagà els 30.000 florins que valia aquesta darrera possessió, la qual era deguda encara als seus antics propietaris, els Requesens, el 1469.
Sembla que de jove era frare dominicà, però que aconseguí la secularització pel temps en què fou beneficiat pel seu germà i precisament per tal de ser afavorit econòmicament.
Es casà amb Estefania Desfar, i foren pares de Comtessina de Montcada i Desfar, que es casà (1500) amb el seu cosí Guillem Ramon de Montcada, fill de Joan Tomàs, fet que relligava els territoris montcadins de Sicília.
(País Valencià, segle XVIII)
Agrònom. Era marquès de la Torre de Carrús.
El 1788 publicà a València un Discurso sobre lo útil y aun necesario que se cree ser a la huerta de esta Ciudad el estiércol y polvo que se saca de sus calles, y perjudicial a la salud pública que permanezca en ellas. L’obra fou editada per la Societat Econòmica d’Amics del País.
(País Valencià, segle XVI)
Tercer comte d’Albaida i baró d’Otos. Fill de Cristòfor Milà d’Aragó.
Es casà primer amb Blanca de Coloma i de Cardona, filla dels comtes d’Elda, i després amb Joana d’Osorno (Osorio?) d’Ocampo, vídua de Miquel Sanxis de Calataiud i de Centelles, comte de Gagliano i baró de Pedralba.
Del segon enllaç fou fill seu:
Francesc Milà d’Aragó i Osorno (País Valencià, segle XVII) Cavaller de Sant Jaume i governador de Xàtiva. Tingué per nét:
Joan Milà d’Aragó i Macip (País Valencià, segle XVII – segle XVIII) Creat primer marquès de Sant Josep (1721). Fou l’avi de:
Josep Maria Milà d’Aragó (País Valencià, segle XVIII – 1802) Tercer marquès de Sant Josep i baró d’Otos. Ermità, morí sense fills, després d’haver aconseguit, per sentència del 1790, el marquesat d’Albaida, del qual fou sisè titular. Els seus títols i les baronies d’Atzeneta i Carrícola passaren als De Pedro, descendents de la seva bes-tia
Tubúrcia Milà d’Aragó i Álvarez de Toledo (País Valencià, segle XVIII) Muller de Josep Núñez. Els seus descendents heretaren els títols del bes-nét anterior.
Eren fills de Joan del Milà i de Geraldona de Centelles.
Joan del Milà i de Centelles (País Valencià, segle XV – 1460) Senyor de la baronia de Massalavés. El 1447 es casà amb Caterina de Borja i Martí, germana del papa Calixt III, i foren pares de Lluís Joan i de Pere del Milà i de Borja.
Lluís del Milà i de Centelles (País Valencià, segle XIV) Fundà la línia secundària de Nàpols. Fou pare de:
Jaume del Milà i d’Alagno (Nàpols, Itàlia, segle XIV – segle XV) Senyor de La Scala (Calàbria). La seva descendència obtingué els feus de San Giorgio, Palestina i Palo. El seu rebesnét fou:
Jaume del Milà i Pignatelli (Itàlia, segle XVI) Fou creat marquès de San Giorgio i fou antecessor dels prínceps d’Ardore i ducs de San Paolo.
(País Valencià, segle XV)
Baró de Carrícola, Albaida, Atzeneta i Otos. Fill del cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja i de la seva amant Angelina Ram.
Fou declarat ric-home i creat comte d’Albaida (baronia que havia adquirit el seu pare el 1471) el 1477, en casar-se amb Elionor d’Aragó, filla il·legítima d’Alfons VI de Ribagorça, primer duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça. Llurs descendents es cognominaren Milà d’Aragó.
Llur fill i hereu fou Cristòfor Milà d’Aragó (País Valencià, segle XVI – 1576) Servidor de Carles I a Alemanya. Fou pare de Joan Alfons Milà d’Aragó i del Milà.
