Arxiu d'etiquetes: nobles

Montcada-Pollicino-Castagna i Saccano, Josep de

(Sicília, Itàlia, segle XVI – 1632)

Baró de San Piero i de Monforte, i després primer comte de San Piero de Monforte i primer príncep de Monforte (1628). Iniciador del branquilló sicília dels prínceps de Monforte.

El seu rebesnét fou Joan Antoni de Montcada-Pollicino-Castagna i Ioppolo(Sicília, Itàlia, segle XVIII – Monforte, Itàlia, 1759)  Príncep de Monforte. Fou el pare de:

Manuel de Montcada-Pollicino-Castagna i Oreto(Sicília, Itàlia, segle XVIII – segle XIX)  Príncep de Monforte. Fou comanador de Sant Jaume, tinent general espanyol (1789) i capità general de València (1800-01). Els seus successors encara radiquen a Sicília.

Montcada-Luna-Peralta i de Montcada, Ferran d’Aragó

(Madrid, 30 octubre 1644 – 11 novembre 1713)

Polític i noble. Duc de Montalto i de Sivona, sisè príncep de Paternò, gran d’Espanya. Comanador de Silla i Benassal a l’orde de Montesa. Fill i hereu del cardenal Lluís Guillem de Montcada-Aragó-Luna-Peralta i de la Cerda.

Lluità a Flandes amb Guillem III de Nassau-Orange (1673-74). Del consell de guerra i del d’estat des del 1691, fou capità general de cavalleria de Nàpols, president del consell de Flandes, del de les Índies (1693) i del d’Aragó (1695-98).

Exiliat per desavinences amb la reina (1697), a la mort de Carles II (1700) retornà a la cort i fou membre de la junta de regència.

Es casà amb l’hereva María Fajardo de Requesens, que li aportà els marquesats de Los Vélez, Martorell i Molina i les baronies de Castellvell de Rosanes i de Molins de Rei, i foren els pares de:

Caterina de Montcada-Aragó-Peralta-Luna y Fajardo(Sicília, Itàlia, segle XVII – 1727)  Fou la darrera representant del brancó dels comtes d’Adernó. Aportà els seus béns (excepte els que es perderen en plet amb el representant del subbrancó de San Giovanni) a la seva descendència i del seu segon marit, José Fadrique Álvarez de Toledo, marquès de Villafranca del Bierzo.

Montcada-Aragó-Luna-Peralta i de la Cerda, Lluís Guillem de

(Palerm, Itàlia, 1614 – Madrid, 1672)

Duc de Montalto i de Bivona, cinquè príncep de Paternò, gran d’Espanya. Comanador de Belvís de la Sierra (des del 1627 fou -per donació paterna- comte d’Adernò).

President del regne de Sicília (1635-38), embellí Palerm amb nombroses obres públiques. Virrei de Sardenya (1644-59) i de València (1652-59). Cavaller del Toisó d’Or i general de cavalleria del regne de Nàpols. Majordom major de Carles II. El 1667 fou creat cardenal.

Un informe seu dirigit al rei, imprès a València el 1656, és interessant per al coneixement de l’organització administrativa de València.

Montcada i Pignatelli, Cèsar de

(Sicília, Itàlia, segle XVI – 1570)

Príncep de Paternó. Fill de Francesc de Montcada i de Luna(Sicília, Itàlia, segle XVI – 1566)  Comte d’Adernó. Fou creat príncep de Paternó (1565).

Uní a les seves possessions les importants de la seva muller Luisa de Luna-Peralta, duquessa de Bivona (primera gran d’Espanya del regne de Sicília), comtessa de Sclafani i Caltabellotta i baronessa de Caltavuturo i Missilcassimo.

Foren pares de Francesc de Montcada i de Luna (mort 1592).

Montcada i Gaetani, Ferran de

(Sicília, Itàlia, vers 1638 – després 1710)

Polític. Duc consort de San Giovanni i comte consort de Cammarata. Era fill d’Ignasi de Montcada i de la Cerda.

General de galeres de Sicília (1676), fou virrei de Navarra, on impedí l’avanç dels austriacistes contra Pamplona, i també de Sardenya, per on fou nomenat el 1699, i ocupà el càrrec del 1700 al 1703.

Millorà l’erari públic i reconegué l’accessió al tron de Felip V de Borbó. Organitzà la defensa de l’illa contra possibles atacs austriacistes.

Montcada i de Luna, Francesc de

(Sicília, Itàlia, s XVI – Adernó, Itàlia, 1592)

Vicari general de Sicília. Fill de Cèsar de Montcada i Pignatelli i de Luisa de Luna-Peralta.

Fou mecenes d’artistes i fundador del col·legi de jesuïtes i del convent de caputxins de Caltanissetta, plantà el famós bosc de Mimiano San Cataldo, comprà el sumptuós palau dels Aiutamicristo, a Palerm, i es casà (1587) amb la seva germanastra, la pubilla Maria d’Aragó i de la Cerda, duquesa de Montalto, comtessa de Collesano i baronessa de Naso.

Fou establert que llurs descendents primogènits es cognominarien, a cada generació, alternadament Aragó-Montcada i Montcada-Aragó.

Foren succeïts per llur fill Antoni d’Aragó-Montcada-Luna-Peralta(Sicília, Itàlia, segle XVI – Nàpols, Itàlia, 1631)  Cavaller del Toisó d’Or. Es casà amb la seva cosina segona Juana de la Cerda y de la Cueva, filla dels ducs de Medinaceli. Ambdós se separaren voluntàriament per fer-se, ell, jesuïta, i ella, carmelita descalça al convent de l’Assumpció de Paternó, fundat pel seu marit el 1628, on morí d’abadessa. Foren pares d’Ignasi i de Lluís Guillem de Montcada-Aragó-Luna-Peralta i de la Cerda.

Montcada i de la Cerdà, Ignasi de

(Sicília, Itàlia, segle XVI – després 1641)

Noble. Iniciador del subbrancó sicília dels ducs de San Giovanni.

Fou pare de Ferran de Montcada i Gaetani.

Montcada i Branciforte, Pere de

(Palerm, Itàlia, segle XVIII – Sicília, Itàlia, segle XVIII)

Membre d’una de les branques sicilianes del llinatge. Fou brigadier, cavaller de Sant Joan i creat marquès de Villafont per Carles IV d’Espanya.

Es casà amb la marquesa de Jaral de Berrio i deixaren descendents a Mèxic que heretaren ambdós títols, el comtat de San Mateo de Valparaíso i el marquesat de San Román.

Montcada i Branciforte, Lluís Guillem de

(Sicília, Itàlia, segle XVII – Palerm, Itàlia, 1743)

Fill de Ferran de Montcada i Gaetani i de Gaetana Branciforte. Fou gran d’Espanya des del 1672 i vengué el principat de Colle Reale el 1717 als Minutuolo.

En extingir-se (1713) en successió masculina el brancó d’Adernó, inicià plet pels feus montcadins (que provenien del fideïcomís agnatici creat per Joan Tomàs de Montcada i Sanseverino) amb la duquesa de Montalto, i el seu fill Francesc Roderic de Montcada i Ventimiglia. Guanyà per sentència (1730) el principat de Paternò, el comtat de Caltanissetta i la baronia de Melilli.

Fou el pare de Francesc Roderic de Montcada i Ventimiglia  (Sicília, Itàlia, segle XVIII – 1763)  Duc de San Giovanni. Guanyà per sentència (1730) el principat de Paternò, el comtat de Caltanissetta i la baronia de Melilli. El seu fill fou:

Joan Lluís de Montcada i Ruffo(Sicília, Itàlia, segle XVIII)  Per una sentència del 1797, guanyà el comtat d’Adernò i les baronies de Centorbi i Biancavilla en plet contra els Álvarez de Toledo, marquesos de Villafranca del Bierzo, que els havien guanyats per una altra sentència del 1751. Els seus descendents i successors encara radiquen a Sicília.

Montcada i Bou, Miquel de

(País Valencià, segle XVI – després 1587)

Baró de Vilamarxant. Fill i hereu de Guillem de Montcada i de Cardona. Lloctinent i capità general de Mallorca (1576-78) i virrei i capità general de Sardenya (1578-84 i 1586-90).

Al primer període de Sardenya convocà parlament general (1583) i féu diverses crides prohibint de portar armes de foc i l’extracció de monedes d’or i argent de l’illa, i féu tres pragmàtiques destinades al foment de l’agricultura.

Absent de l’illa en 1584-86, de retorn ordenà, per disposició de Felip II, l’erecció de torres litorals per a la defensa de l’illa, i es preocupà de la reorganització administrativa del regne.

Es casà amb Lluïsa Bou i Eixarc, que li aportà les baronies de Callosa d’En Sarrià i Tàrbena.