Arxiu d'etiquetes: nobles

Peguera i d’Aimeric -germans-

Antoni, Josep Francesc i Lluís són fills de Guerau de Peguera i de Berardo.

Antoni de Peguera i d’Aimeric (Barcelona, 1682 – València, 15 març 1707) Polític i escriptor. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Desconfiats. Intel·lectual d’acció i austròfil, als inicis de la guerra de Successió signà, juntament amb Domènec Perera, el pacte anglocatalà de Gènova, el 20 de juny de 1705. Lluità al capdavant de la cavalleria catalana, i d’entre els seus èxits sobresurten la presa del castell de Mallén i la conquesta de Borja.

Josep Francesc de Peguera i d’Aimeric (Barcelona, 1684 – vers 1746) Segon marquès de Foix, baró de Montnegre, i senyor de Torrelles de Foix. El 1742 es casà amb Gertrudis d’Armengol i Despujol, baronessa de Rocafort de Queralt. Llur besnéta fou Maria Manuela de Peguera i de Pedrolo.

Lluís de Peguera i d’Aimeric (Catalunya, segle XVII – Gurp de la Conca, Pallars Jussà, segle XVIII) Noble. Fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats. Morí lluitant al costat dels austriacistes a Gurp de la Conca. Li fou donat pel rei-arxiduc, del qual havia estat patge, el comtat de Peguera el 1708.

Peguera, Hug de

(Catalunya, segle XII)

Senyor de Berga. Per compres fetes als Berga esdevingué senyor d’importants béns i d’un palau a la vila de Berga entre el 1148 i el 1190 (consten com a senyors de Berga en aquest temps Hug, el seu fill Ponç i el seu nét Berenguer).

Fou el pare de Ponç de Peguera (Catalunya, segle XII)  Senyor de Berga. Fill seu fou Berenguer de Peguera (Catalunya, segle XII)  Senyor de Berga. El 1190 vengué els seus béns i el palau a la vila de Berga a Pere de Berga.

Peguera -llinatge-

(Catalunya, inici segle XII – segle XIX)

Llinatge de cavallers, després nobles. Els seus orígens són obscurs.

Sembla que originàriament eren castlans del castell de Peguera (Fígols de les Mines) pels Berga, que, a llur torn, el tenien pels comtes de Cerdanya.

Al principi del segle XII apareix documentat un Hug de Peguera (Catalunya, segle XII)  Cavaller, que fou pare de Ramon de Peguera (Catalunya, s XII – 1124)  Noble.

Pau, Berenguer de

(Catalunya, segle XV)

Noble. Era parent de l’humanista Jeroni i nebot del cardenal Margarit.

Intervingué a les Corts del seu temps. Fou un orador remarcable.

Són notables els seus parlaments a les Corts de Barcelona de 1493 i a les de Tortosa corresponents a 1495.

Pascual i de Bofarull, Manuel Maria

(Barcelona, 1847 – 1911)

Advocat. Fill tercer de Sebastià Antoni Pascual i Inglada (Barcelona, 1807 – Banheras de Luchon, França, 1872)  Advocat i col·leccionista d’art. Doctor en dret.

Es doctorà en dret civil i canònic (1869), i fou catedràtic de dret mercantil i polític comparats.

Membre de diverses juntes d’actuació catòlica, fomentà obres religioses. Com a president de la junta d’obra de la parròquia de Betlem, de Barcelona, aconseguí d’impedir que l’església fos enderrocada (1873).

El papa Pius X li concedí (1905) el marquesat de Pascual, fet extensiu a la seva filla:

Maria Soledat Pascual i de Llanza (Barcelona, segle XIX – 1958)  Marquesa de Pascual, i a la qual el papa Benet XV li concedí (1917) el marquesat de Pascual-Bofill.

Palou, Dalmau de

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Cavaller i senyor del castell de Milany. Sembla ésser un nét de Simó de Milany o de Palou, vescomte de Bas.

El 1280 comprà a la seva cosina Sibil·la de Palou, esdevinguda comtessa d’Empúries, el castell de Milany, amb les parròquies de Vallfogona, Llaés i Puigmal, que arrodoní el 1283 amb la compra de la castlania de Milany a Arnau de Cortsaví.

Mantingué llargs plets amb l’abat de Sant Joan de les Abadesses i amb el comte d’Empúries per a afermar-se en aquests dominis (1283-1316). El 1295 reedificà els castells de Milany i la Sala de Vallfogona.

Des del 1300 s’associà amb el seu fill Ramon de Milany, que el succeí en el domini vers el 1318.

Pallars i Fernández de Vergua, Jaume Roger de

(Catalunya, segle XIV – 1377/1420)

Fill d’Artau Roger de Pallars. Era senyor d’Arbeca, Castelldans, les Borges, la Llena i la meitat de Castellet.

El 1374 vengué la baronia de Mataplana i la vall de Toses al baró Pere Galceran III de Pinós.

Es casà (1370) amb Elvira (o Elionor) de Mur i foren els pares d’Elvira de Pallars i de Mur (Catalunya, segle XIV – segle XV) Per ella la representació de la línia passà als Lladró de Vilanova, vescomtes de Xelva, que empraren també, com a primer cognom, el de Pallars o el de Lladró de Pallars.

Pallars, Roger Bernat de

(Catalunya, segle XIV – vers 1347)

Noble. Fill tercer d’Hug VII de Mataplana i de Sibil·la, comtes del Pallars Sobirà.

Mort el seu pare (1328), els dos germans més grans el succeïren en el regiment del comtat: Arnau Roger II fou comte des del 1328 fins al 1343, i Ramon Roger II, ho fou des del 1343 fins al 1350.

Tanmateix, Roger Bernat rebé (1345) del seu germà Ramon Roger les baronies de Mataplana, de Cervelló i també les Borges, Arbeca i Castelldans, a les Garrigues.

Juntament amb el seu germà, el comte serví la causa de Pere el Cerimoniós en la lluita al Rosselló contra Jaume III de Mallorca.

Mort sense fills, n’heretà la baronia el seu germà Arnau, el qual també es casà amb la vídua.

Palau, Simó de

(Catalunya, segle XIII – 1247)

Fill de Ramon de Palau i d’Eldiardis de Torroja.

L’any 1231 es casà amb Gueraua d’Anglesola, filla de Guillem II d’Anglesola, i en aquesta ocasió Eldiardis cedia a Simó la lloctinència que tenia sobre el vescomtat de Bas.

El 1243 començà a titular-se’n vescomte, ja que els Bas residien a Sardenya des de més de mig segle enrera. Aquesta usurpació evident, avalada per raons pràctiques, no fou discutida pels reis.

A la seva mort deixà hereva la seva filla Sibil·la, sota la tutela de la muller Gueraua.

Palau, Ramon de

(Catalunya, segle XIII)

Noble. Casat amb Eldiardis de Torroja.

Mort sense successió el seu cunyat Hug de Torroja (1221), lloctinent del vescomtat de Bas, aquest disposà hereditàriament de la lloctinència i la deixà a Eldiardis.

Aquesta la cediria deu anys després al seu fill Simó de Palau en ocasió de casar-se Simó amb Gueraua d’Anglesola. Simó es titularia vescomte de Bas, perquè els titulars residien a Sardenya de feia més de mig segle.

La seva filla fou Constança de Palau (Catalunya, segle XIII)  Dama. Es casà amb el vescomte Jofre III de Rocabertí, i foren pares de Dalmau III de Rocabertí.