(Catalunya, segle XIV – 1458/62)
Noble. Fill de Ramon de Peguera i de Cervelló. El 1423 anà a l’expedició a Nàpols amb els seus cosins de la línia de Balsareny.
El 1436 vengué Lluçà, Olost i Tornamira a Galceran (VII) de Pinós i de Mur, baró de Pinós.
En la resta dels dominis el succeí la seva filla Elionor de Peguera i de Rajadell (Catalunya, segle XV) Fou la darrera representant de la línia primogènita de Lluçà, ja que degué morir sense successió.
Joan, Guillem i Bernat eren fills d’Andreu de Peguera i de Cervelló.
Joan de Peguera i de Rajadell (Catalunya, segle XIV – 1416) Heretà Balsareny, Santa Maria de Cornet, Santa Creu de Mujal i Sant Genís de Massadella. Morí sense fills i fou succeït pel seu germà Guillem.
Guillem de Peguera i de Rajadell (Catalunya, segle XIV – 1439) El 1423 anà a l’expedició de Nàpols. El 1433 féu donació dels seus béns al seu fill Pere Miquel de Peguera i de Torrelles.
Bernat de Peguera i de Rajadell (Catalunya, segle XV – 1454/56) Fou l’autor de la línia secundària de Manresa. Heretà la casa de Manresa i pledejà amb el seu cosí Ramon de Peguera i de Torrelles i amb els Pinós pels castells de Tornamira i Olost, que guanyà. Participà amb el cosí i el germà a l’expedició de Nàpols. Fou el pare d’Andreu i de Bernat de Peguera i de Corbera, i de Guillem de Peguera i de Montbui.
(Catalunya, segle XV)
Fill de Bernat de Peguera i de Rajadell i germà de Berenguer.
Es casà amb Maria Graida de Cruïlles i de Vilafranca, senyora de Foix i de la quadra de Torrelles de Foix. Sembla que fou l’iniciador de la línia de Torrelles de Foix.
El seu rebesnét fou Lluís de Peguera i de Llaudes.
(Catalunya, segle XV – 1509/10)
Germà de Guillem i iniciador de la branca d’Olost. Fill d’un segon matrimoni de Bernat de Peguera i de Rajadell, que heretà el castell d’Olost i es casà amb la que havia estat amant del príncep Carles de Viana, Brianda de Vega.
La branca fou continuada per llur fill, Nuri Joan de Peguera i de Vega (Catalunya, segle XVI – 1546) Senyor d’Olost i cavaller de Sant Jaume. Morí sense successió legítima i deixà els seus béns a la seva neboda Brianda de Brihuega i de Peguera.
(Catalunya, segle XIII)
Castlà de Peguera. Es casà amb Ermessenda de Gurb i d’Olost, que li aportà en dot el castell d’Olost, al Lluçanès.
Foren pares de Ramon de Peguera i de Gurb (Catalunya, segle XIII – vers 1290) Senyor de Peguera i d’Olost. Comprà (1281) el castell de Balsareny als Vilallonga-Balsareny. Fou avi de Bernat de Peguera.
(Catalunya, segle XVI – 1611)
Nét de Bernat de Peguera i de Jorba (Catalunya, segle XVI – 1564) Noble. Besnét de Joan de Peguera i de Vilalta. Fou agraciat amb el privilegi de noble.
Jacint tingué (sencers o en part, i alguns d’hipotecats) els feus de Castelltallat, Claret dels Cavallers, Salom, Mejà, les quadres de Valldeperes i d’Orriols, i fou veguer de Manresa.
El seu nét fou el coronel Josep de Peguera i de Cortit, i fou el pare d’:
Antoni de Peguera i de Guilla (Catalunya, segle XVII – 1689) Noble. Fou l’iniciador de la branca de Barcelona, per herència dels béns de la ciutat. Fou el pare d’:
Ermengol de Peguera i de Riba (Catalunya, segle XVII – 1744) Noble. Es casà primer amb Teresa de Rialb i després amb Maria Antònia de Vilana-Peguera i de Millars, senyora de Millars i de Monells, hereva i germana del primer marquès de Vilana. Fou pare de:
Josep de Peguera i de Rialb (Catalunya, segle XVIII) Fill de Teresa de Rialb. Vengué les senyories de Pi i Vilar als Barutell, el 1746. Fou l’avi de Joan de Peguera i Baillet (Catalunya, segle XVIII – 1837) Noble i darrer membre de la branca de Barcelona, ja que morí sense fills, i la representació d’aquesta passà als seus nebots els Càrcer.
Antoni de Peguera i de Vilana-Peguera (Catalunya, segle XVIII) Fill de Maria Antònia de Vilana-Peguera i de Millars. Dit també Antoni de Millars. Fou l’iniciador de la subbranca dels marquesos de Vilana a Nàpols. Fou senyor de Monells, Millars i Toloriu i creat marquès de Vilana al regne de Nàpols el 1750. El seu fill i successor fou Francesc de Paula de Millars, òlim de Peguera i de Camps.
Andreu i Bernat eren fills de Bernat de Peguera i de Rajadell.
Andreu de Peguera i de Corbera (Catalunya, segle XV – 1494) Conseller reial. El 1462 es trobava entre els membres del seu llinatge que seguiren la causa de Joan II. Fou inclòs en una de les relacions d’enemics de la terra que publicà la Generalitat.
Bernat de Peguera i de Corbera (Catalunya, segle XV) Veguer i batlle de Manresa (1472). Durant la guerra contra Joan II fou partidari del rei. Foren fills seus Pere Joan (o Pere) i Lluís de Peguera i de Vilanova.
Andreu, Guillem i Ramon eren fills de Ramon de Peguera i de Bell-lloc.
Andreu de Peguera i de Cervelló (Catalunya, segle XIV – 1412) Baró de Balsareny. Comprà al seu germà Ramon la baronia de Balsareny (on, al castell, allotjà el rei Joan I el 1393) i el castell de Cornet. El 1393 es construí un casal a Manresa que fou la residència d’aquesta línia. Fou veguer i batlle de Manresa i el 1396 capità en la lluita contra el comte de Foix. Foren fills seus Joan, Guillem i Bernat de Peguera i de Rajadell.
Guillem de Peguera i de Cervelló (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. Fou l’iniciador de la línia dels senyors de Mura i de la quadra de Castelltallat. Heretà el castell d’Espunyola i comprà al rei les parròquies de Sant Martí Solerman. Sant Andreu de Socarrats i Sant Pere de Salo. Fou també senyor de Sant Pere de l’Esgleiola, Meià, la quadra del Soler de la Guàrdia i el castell de Matamargós. El seu fill fou Joan de Peguera i de Vilalta.
Ramon de Peguera i de Cervelló (Catalunya, segle XIV – 1414) Fou l’iniciador de la línia primogènita de Lluçà. Heretà, entre altres dominis, la baronia de Lluçà i els castells de Peguera, Olost, Tornamira i Cornet i la casa forta de Vinyoles, i el 1390 el rei li vengué tota la jurisdicció sobre Peguera. Fou un antiurgellista durant l’interregne (1410-12). El succeí el seu fill Ramon de Peguera i de Torrelles.
(Catalunya, segle XVII – Pamplona, Navarra, 1716)
Polític. Fill de Lluís de Peguera i de Llaudes, senyor de Foix i de Torrelles, senyories que heretà. Des del seu matrimoni amb Maria d’Aimeric i d’Argençola signà habitualment Guerau de Peguera-Aimeric.
El 1684 era capità de la Coronela de Barcelona. Adoptà una actitud contrària a Felip V de Borbó a les corts de Barcelona de 1701-02 i passà al bàndol austriacista en iniciar-se la guerra de Successió.
El 1711 li fou concedit el títol de marquès de Foix pel rei arxiduc Carles III de Catalunya.
Participà en la resistència de Barcelona contra Felip V (1713-14), el govern del qual li confiscà els béns i li cremà el títol. Va morir a la ciutadella de Pamplona.
Fou el pare d’Antoni, Josep Francesc i Lluís de Peguera i d’Aimeric.
(Catalunya, segle XIV – 1388)
Fill i successor de Bernat de Peguera.
Fou conseller de Pere III el Cerimoniós, a qui comprà (1353) el castell de Tornamira, i adquirí, també per compra, les senyories de Santa Creu del Mujal (Castelladral) i Sant Genís de Massadella (1370) al consell general de Manresa, i la baronia de Lluçà, el 1376, a Pere Galceran (III) de Pinós i de Fenollet, baró de Pinós.
Fou majordom de la reina Elionor de Sicília i participà a la guerra contra Castella. El 1383 fou expulsat del servei reial per les corts de Montsó. Tingué també el castell de l’Espunyola.
Deixà tres fills, que formaren tres línies del llinatge: Ramon, Andreu i Guillem de Peguera i de Cervelló.
El seu pare fou Bernat de Peguera (Catalunya, segle XIII – 1327/31) Noble. Nét de Ramon de Peguera i de Gurb. Es casà amb Blanca de Bell-lloc, senyora de la casa forta de Vinyoles (Centelles).
