Arxiu d'etiquetes: nobles

Queralt, Berenguer III de

(Catalunya, segle XII – 1227)

Noble. Fill de Galceran de Sales i de Sibil·la de Queralt.

Féu diverses donacions a Ripoll en reparació de greuges (1200, 1208) i vengué el castell de Queralt a Arnau de Timor (1213). Fou succeït pel seu fill:

Berenguer IV de Queralt (Catalunya, segle XIII – 1251/55)  Noble. Vengué Gurb al bisbe de Vic (1248), i Manlleu, que tenia pel monestir de Ripoll, al rei (1251). Fou el pare de:

Sibil·la de Queralt (Catalunya, segle XIII – després 1295)  Muller de Ramon de Lluçà, baró de Lluçà. A la seva mort s’extingí el primer llinatge de Queralt, quan ja havia perdut la importància política i econòmica de què havia arribat a gaudir.

Queralt, Baltasar de

(Catalunya, segle XV)

Noble.

El 1462 es mostrà obertament contrari a Joan II. Fou nomenat aleshores membre del consell assessor de la generalitat catalana.

Dins el mateix any fou un dels qui juraren homenatge a la sobirania oferta, encara que inútilment, al rei de Castella.

Queralt, Andreu de

(Catalunya, segle XVII – 1721)

Noble. El seu nom real era Andreu de Reard i d’Icard, baró de Torredembarra i de Castellet, senyor de Gallifa, Montanyans i l’Arboç.

Com rebesnét de Guerau (III) de Queralt, heretà el casal dels Queralt i passà a dir-se Andreu de Queralt.

Fou pare de Francesc, Joan (I) i Narcís de Queralt i de Xetmar.

Queralt -llinatge, s XII/XVII-

(Catalunya, segle XII – 1689)

Llinatge noble. Procedent dels Timor, senyors del castell de Timor i castlans -i més tard senyors- del de Queralt.

Després d’una certa vacil·lació quant a l’ús del cognom Queralt, aquest restà fixat ja arran de l’extinció del primer llinatge de Queralt.

El primer personatge d’aquest segon llinatge de Queralt a emprar aquest cognom és Pere de Timor, conegut també com a Pere (I) de Queralt.

Queralt -llinatge, s XI/XIII-

(Catalunya, segle XI – segle XIII)

Llinatge noble iniciat quan els Gurb, antics vicaris i després senyors del castell de Gurb i del de Queralt, començaren a emprar el topònim Queralt com a cognom.

Aixó s’esdevingué amb Guillem de Gurb, que és el primer a aparèixer també esmentat com a Guillem I de Queralt (Catalunya, segle XI – 1080/86)  Noble. Fou pare de Bernat Guillem de Queralt.

Quadras i Feliu, Manuel de

(Barcelona, 1860 – 12 abril 1927)

Industrial. Fill de Josep Quadras i Prim i germà d’Antoni, junt amb el qual continuà la fàbrica de filats d’estam del seu pare.

Li fou concedida la baronia de Quadras per la reina regent Maria Cristina (1900), i propietari de la Casa Quadras, construïda per a ell per J. Puig i Cadafalch (1905), a la Diagonal de Barcelona (des del 1972 propietat de l’ajuntament de Barcelona, que la destina a Museu Municipal de Música), i del mas de Quadres, a Massanes (Selva).

Fou el pare de Josep de Quadras i Veiret.

Puigverd, Pere de

(Catalunya, segle XIII – Sicília, Itàlia, segle XIV)

Noble.

Serví a Sicília contra els angevins. Hi restà quan Frederic II es convertí en rei independent i fins quan el monarca fou atacat pel seu germà Jaume II.

Aquest rei comminà repetidament els catalans que servien a Sicília el ràpid retorn a Catalunya, però ell no obeí.

Fou decretada, el 1300, la confiscació dels seus béns catalans.

Puigverd, Pere de

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Noble. Figurà al consell de Pere I el Catòlic.

Participà activament a les lluites civils durant els primers anys del regnat de Jaume I.

A la constitució de Pau i Treva de Vilafranca, el 27 de juny de 1217, encapçalà la llista dels signants.

Fou el pare de Berenguer i Guillem de Puigverd.

Puigverd, Berenguer de

(Catalunya, 1210 – vers 1243)

Noble del temps de Pere I i de Jaume I, pertanyent al bàndol dels Cardona, senyor dels castells de Puigverd, Oliola, Ponts, Agramunt, Barberà, Prenafeta, Miramar i Figuerola, fill de Pere de Puigverd.

Apareix com a conseller de Pere I en el pacte d’aquest amb la comtessa vídua Elvira d’Urgell per al casament dels fills d’ambdós, Jaume i Aurembiaix (1210).

Concorregué a la cort de Lleida per al jurament de Jaume I (1214) i després a les de Montsó i Vilafranca (1217) i Tarragona (1235). Signà les treves entre els Cardona i els Montcada del 1226.

Féu donacions a Poblet, juntament amb el seu pare i el seu germà, de drets de Vinaixa i Omells (1235). Testà el 1243.

El seu germà fou Guillem de Puigverd  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Era membre del seguici i consell del rei Pere I el Catòlic.

Puigpardines, Galceran de

(Grècia, segle XIV)

Noble de la Grècia catalana. Era un dels senyors feudals més poderosos del territori.

Devers el 1380 tenia les senyories de Karditza i Atalanti, a la Beòcia. Poc després les seves possessions sucumbiren davant la gran invasió de les companyies navarreses.

S’havia destacat entre els partidaris de reconèixer la sobirania directa del rei Pere III el Cerimoniós.

Era el germà gran de Francesc de Puigpardines  (Grècia, segle XIV)  Noble. Devers el 1380 vivia amb el seu germà a les seves possessions de la Beòcia. El secundà en l’actitud de reconèixer la sobirania de Pere III sobre els territoris grecs de domini català.