Arxiu d'etiquetes: músics

Santa Espina, La

2 Respostes

(Catalunya, 1907)

Obra escènica, amb text d’Àngel Guimerà i música d’Enric Morera. En tres actes i sis quadres, estrenada el 19 de gener de 1907 als Espectacles i Audicions Graner de Barcelona. Se’n feren més de cent representacions.

La sardana del tercer acte s’independitzà i es convertí en una de les sardanes més populars pel fet que Morera sabé fusionar-hi l’idioma català amb els temes musicals tradicionals.

La seva interpretació estigué prohibida després de la guerra civil espanyola pel fet que era popularment considerada com a himne nacional català.

Sans i Bartomeu, Magí

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 15 novembre 1843 – 10 gener 1918)

Músic. Començà els estudis musicals a Vilanova i després anà a Barcelona.

Era organista i mestre de capella de Vilanova, on es dedicava també a l’ensenyament.

És autor d’Estudios y modulaciones, Colección de canciones populares i un Tratado teórico-práctico del órgano.

Sancho i Marraco, Josep

Deixa un comentari

(la Garriga, Vallès Oriental, 27 febrer 1879 – 16 setembre 1960)

Músic i compositor. Deixeble del seu oncle Josep Marraco i Ferrer.

Escriví obres religioses, de cambra i escèniques.

Dirigí diferents agrupacions corals i harmonitzà cançons tradicionals, com Muntanyes regalades, El mestre i Cançó del lladre.

Saló i Ramell, Emili

1 Resposta

(Granollers, Vallès Oriental, 1 juny 1905 – Barcelona, 13 setembre 1988)

Músic. Germà de Conrad. Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat i amb el seu pare, Martí Saló.

Ha escrit obres simfòniques amb llenguatge dodecafònic i nombroses sardanes, entre les quals destaquen Tardorenca i Tramuntanada.

Saló i Ramell, Conrad

1 Resposta

(Granollers, Vallès Oriental, 4 desembre 1906 – la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 8 juliol 1981)

Instrumentista, compositor i director. Fill de Martí Saló (Catalunya, segle XIX) concertista i cornetista, i germà d’Emili.

Format a l’Escolania de Montserrat i després amb E. Casals i Blai Net, el 1923 entrà a la cobla La Principal de la Bisbal, que dirigí des del 1935.

Escriví nombroses sardanes (Sol de Banyuls, Als peus de la Verge, Solemnitat, etc) i edità una extensa discografia com a director de la cobla bisbalenca.

Saldoni i Remendo, Baltasar Simó

2 Respostes

(Barcelona, 4 gener 1807 – Madrid, 3 desembre 1889)

Músic i musicòleg. Estudià a l’Escolania de Montserrat. El 1829 es traslladà a Madrid, on el 1830 fou nomenat professor del nou Conservatori de Música de Madrid.

És autor de l’opereta El triunfo del Amor, de les òperes Ipermestra (1838), Cleonice (1840), Saladino e Clotilde, Boabdil i Guzmán el Bueno, de diverses sarsueles i d’obres religioses, vocals i simfòniques.

Fou membre de la secció de música de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando des de la seva fundació (1873).

Escriví diversos estudis d’història de la música: Reseña histórica de la Escolanía de la Virgen de Montserrat en Cataluña (1856), Diccionario boigráfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles (4 volums, 1868-81).

Sala i Solé, Pere

3 Respostes

(Beget, Ripollès, 7 març 1917 – Camprodon, Ripollès, 6 juny 1993)

(Peret Blanc de Beget) Músic tradicional. Instrumentista de violí, féu d’enllaç amb les generacions joves que al final dels anys 1970 arribaren fent expedicions de recerca musical a l’alta Garrotxa.

Conservava un repertori important en quantitat i qualitat de sardanes curtes d’abans de Pep Ventura.

Actuà molt de temps amb l’acordionista cromàtic de les Preses Alfons Faig, Fonso, i també amb el grup Tururut Bonaigua o formant duet amb Amadeu Rossell.

Els darrers anys també actuà en els cicles de Tradicionàrius, del barri de Gràcia de Barcelona.

Hom ha publicat el llibre Peret Blanc, violinista de Beget escrit per Jordi Roura i Francesc Tomàs, amb dades biogràfiques, partitures del seu repertori i un estudi del seu estil de tocar.

Sala i Casassas, Elisard

1 Resposta

(Barcelona, 22 desembre 1913 – 16 juny 1970)

Músic, ceramista i escriptor. Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de Juli Pons, Ricard Vives i Manuel Bosser.

Promogué el cant coral, fundà i dirigí el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya (1954). Fou director de l’Orfeó de Sants (1957-64) i el 1960 creà el grup infantil La Trepa.

Estrenà diverses obres musicals relacionades amb l’excursionisme i publicà diversos cançoners, com el Cançoner de la Vall d’Aran (1963), Cançons d’humor i ginesta, Cançons de camí enllà, etc.

Compongué, entre altres obres, Cantem la muntanya (1958), un Oratori de Nadal, una Missa dels excursionistes (1966), l’obra Bucòliques, per a cor i orquestra de cambra. També publicà llibres de poemes.

Com a ceramista, exposà individualment a Mataró (1945), Barcelona i Sabadell i fou representant de l’estat espanyol a un certamen artístic de Santiago de Xile (1953).

Sala i Casals, Jaume

Deixa un comentari

(Berga, Berguedà, 1887 – 1971)

Músic. El 1900 entrà com a cornetí a l’Orquestra Unió Berguedana, posteriorment convertida en la cobla La Principal del Berguedà, que ell mateix dirigí durant prop de seixanta anys.

Es dedicà també a la composició de sardanes, entre les quals es destaquen Amàlia, Petita Ester i Anem a xauxa. Cal esmentar, així mateix, la seva tasca pedagògica, també en el camp de la sardana.

Dugué a terme recitals de piano i fou director de l’Orfeó Berguedà (1924-27). Fou també un gran animador de la Patum de Berga.

Saderra i Puigferrer, Manuel

2 Respostes

(Tortellà, Garrotxa, 4 juliol 1908 – Porqueres, Pla de l’Estany, 7 març 2000)

Músic i compositor. Germà de Josep, amb el qual estudià.

Ha actuat com a trompeta de les cobles La Principal de Banyoles i La Principal de Girona. L’any 1959 fundà la Coral Agrupació Polifònica de Banyoles, que ha fet una notable labor de divulgació musical.

Féu innovacions en el camp sardanístic i ha escrit composicions corals. És autor de nombroses sardanes (Somni, Llac encantat, etc), que signà amb el segon cognom, Puigferrer.