(Barcelona, vers 1625 – Girona, 1688)
Músic i compositor. Fou mestre de capella de la catedral de Girona. La seva producció el confirma com un dels més il·lustres compositors de la música catalana del segle XVII.
Se’n conserven una Missa a deu veus amb ministrils i una Missa pro defunctis a vuit veus, peces religioses a veus soles, a veus i ministrils. Cal remarcar-ne un Magnificat, una Salve Regina i un Pange.
(Catalunya, vers 1640 – 1682)
Arpista i compositor. Es formà a l’Escolania de Montserrat (1650-56), on professa el 1656 i fou mestre de l’Escolania.
Destacà com a arpista i és un dels compositors de Montserrat del qual es conserven més obres polifòniques.
(Catalunya, 1974 – )
(SCMUS) Societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans. La seva finalitat és la investigació històrica de la música als Països Catalans.
N’ha estat el primer president Miquel Querol i Gavaldà (1974-78), i Ramon Aramon i Serra, el delegat de l’Institut.
Porta a terme l’edició d’uns estudis i una sèrie d’obres antigues.
Enllaç web: Societat Catalana de Musicologia
(Catalunya, 1961 – segle XX)
Grup de cantants. Format primerament per Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs, amb l’objectiu de promocionar la Nova Cançó i normalitzar l’ús de la llengua catalana en l’àmbit musical.
S’hi afegiren progressivament Delfí Abella, Quico Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, M. del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, M. Amèlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat, M. del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 4 agost 1881 – Terrassa, Vallès Occidental, 2 novembre 1944)
Músic. Fundà i dirigí l’Orfeó de Ripoll i fou director de la Banda Municipal i l’Escola de Música de Terrassa.
Compongué obres simfòniques, de cambra i cançons i fou autor de sardanes com La Verge vella i Les campanes del monestir, a més de l’obra lírica El roser de Vallfogona.
(Peralada, Alt Empordà, 23 setembre 1874 – Barcelona, 14 febrer 1939)
Músic. L’any 1890 fundà la cobla La Principal de Peralada, que actuà amb grans èxits a Barcelona (1902), a París i a Londres (1914). L’any 1915 s’establí a Figueres, on fundà l’Institut de Rítmica.
És autor de més de dues-centes sardanes. Fou el pare de Joaquim Serra i Corominas.
El seu germà fou Miquel Serra i Bonal (Peralada, Alt Empordà, 18 març 1866 – 23 juliol 1923) Compositor. Tocà el contrabaix a la cobla La Principal de Peralada. Compongué sardanes, com Flors boscanes, Íntima, Les goges dansaires i Retorn de primavera.
(Barcelona, 1680 – Saragossa, Aragó, 28 desembre 1758)
Músic i compositor. Fou mestre de capella de Santa Maria del Mar, de Barcelona (1699-1715) i de l’església d’El Pilar de Saragossa (1715-45), de la qual fou també racioner.
Hom n’ha conservat nombrosos magnificats, una Salve Regina, etc, a diferents veus, els salms Beatus vir, Domine ad adjuvandum, Dixit Dominus, Laetatus sum i d’altres, alguns motets, un solo i un duo.
Moltes d’aquestes obres són per a veus i acompanyament instrumental (a vegades baix continu). També deixà publicat un volum de Villancicos (1734).
És considerat un dels millors compositors hispànics de l’època barroca.
(Barcelona, 1911 – 1996)
Oboista. Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i, amb Louis Bleuzet, a París.
Actuà com a solista a Alemanya i Suïssa.
En tornar a Barcelona entrà com a professor al Conservatori Municipal de Música i al Conservatori del Liceu, i ha estat solista de les orquestres barcelonines.
(Barcelona, 1959 – 1981)
Institució cultural fundada a Barcelona i, com a delegació d’Òmnium Cultural, a Manresa l’any 1968. Continuadora de la tasca de la Germanor dels Orfeons de Catalunya.
Organitzava cursos, aplecs, trobades internacionals, etc. Col·laborà amb el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya.
Tingué com a òrgan la “Revista dels Orfeons de Catalunya“, fundada el 1964, la qual d’ençà del 1968 publicà una circular mensual.
El 1981 s’acordà la re-fundació i canvi de nom de l’entitat, que passà a dir-se Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC).
Enllaç web: Federació Catalana d’Entitats Corals
(Mataró, Maresme, 27 juliol 1848)
Missa per a solistes, cor i orquestra, composta per Manuel Blanch i Puig en honor de les santes Juliana i Semproniana, patrones de Mataró.
Obra extensa i profundament influïda per l’òpera italiana (especialment per Donizetti), aviat fou tradicional d’interpretar-la per la festa de les santes (27 juliol), tradició que el papa Pius X autoritzà que continués (1907), malgrat la seva reforma de la música litúrgica.
Ha estat enregistrada en disc (1966).
Dades dels Països Catalans 