(Barcelona, 2000 – )
Museu situat a la planta baixa de convent de Sant Agustí, que mostra la història de la xocolata des dels seus orígens a l’Amèrica del Sud fins a l’actualitat.
El gremi provincial de pastisseria i confiteria n’ha creat l’equipament per mitjà d’una fundació privada.
S’hi poden veure tota mena d’objectes relacionats amb la fabricació i el consum de la xocolata, així com documents que en testimonien la història.
Enllaç: Museu de la Xocolata
(Igualada, Anoia, 1982- )
Veure> Museu Comarcal de l’Anoia.
(Barcelona, 1982 – )
(MHM) Museu. Creat per la Fundació Catalana, el Col·legi de Metges de Barcelona i Balears i la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Consta d’una exposició de tota mena d’instrumentació i aparellatge mèdics emprats antigament -fins a la Primera Guerra Mundial-; mostra també manuscrits inèdits de personalitats de la medicina catalana i originals de la correspondència entre metges catalans i eminències d’arreu.
Té també una biblioteca.
Enllaç: Museu d’Història de la Medicina
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà, 8 abril 1995 – )
Institució museística.
Constitueix el punt de partida d’un projecte de dinamització cultural i turística d’una àrea rural deprimida, basat en la museïtzació de les restes de dinosaures del Cretaci superior, la recuperació de la ciutat romana d’Aeso i la potenciació de la resta de recursos culturals i naturals de la Conca Dellà.
Enllaç: Museu Conca Dellà
(Puig-reig, Berguedà, 1995 – )
Complex museístic. Integrat al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, i inaugurat amb la finalitat d’explicar la vida en una colònia tèxtil al principi del segle XX (Colònia Vidal).
Hom hi pot veure la turbina i la màquina de vapor i la nau dels telers amb la maquinària més significativa del procés de transformació del cotó.
S’hi pot visitar també un pis obrer, l’escola, la biblioteca, el cinema, l’església, la peixateria, les dutxes i els safareigs.
Enllaç: Museu de la Colònia Vidal
(Esparreguera, Baix Llobregat, 1980 – )
Conjunt museístic, pertanyent a la xarxa del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, que preserva i dóna a conèixer la memòria històrica de la Colònia Sedó.
El conjunt és format pel recinte industrial tèxtil i pels habitatges dels obrers i altres serveis comunitaris. Fou iniciat entre els anys 1847 i 1850 per Miquel Puig Catasús i tingué una continuïtat ininterrompuda fins els anys 1970.
El muntatge museogràfic permet entendre el sistema d’aprofitament de l’energia hidràulica, el procés productiu i la vida social a la colònia.
Cal destacar l’audiovisual tridimensional que es projecta a l’interior del tub de conducció de l’aigua de la turbina.
Enllaç: Museu de la Colònia Sedó
(Terrassa, Vallès Occidental, 1984 – )
(MNACTEC) Museu nacional. Creat per la Generalitat de Catalunya, l’ajuntament de Terrassa i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, a l’antiga fàbrica Aymerich, Amat i Jover.
Fundat amb l’objectiu de preservar el material tècnic i científic de la història de Catalunya.
Té una estructura descentralitzada, amb diverses seus, diferenciades per àrees temàtiques i repartides al llarg de la geografia catalana.
La seu de Terrassa actua com a centre coordinador de totes les creades posteriorment (Manresa, Igualada, Esparreguera).
Enllaç: MNACTEC
(Barcelona, 1980 – )
(CosmoCaixa) Museu tecnològic creat per la Fundació “la Caixa”. Dedicat principalment a la divulgació i didàctica de les ciències físiques.
Celebra simposis, congressos i cursos de diferents disciplines, i també convoca anualment concursos de divulgació i investigació científiques.
Les seves instal·lacions estan dividides en cinc àrees principals, constituïdes per un planetari; una estació meteorològica; les sales d’òptica, mecànica, percepció, informàtica, astronomia i astronàutica; un espai dedicat a exposicions itinerants, i un auditori.
També compta amb la reproducció d’un submarí i un gran pèndol de Foucault.
Enllaç: CosmoCaixa
(Barcelona, 1874 – )
(MGSB) Museu de geologia. Fundat per Jaume Almera i Comas, té la seu al Seminari Conciliar de Barcelona. És especialitzat en paleontologia (conté 42.000 unitats taxonòmiques).
Disposa d’una biblioteca i d’una cartoteca especialitzada en geologia i topografia de Catalunya i de l’estat espanyol.
Actualment, col·labora amb el Servei Geològic de la Generalitat de Catalunya.
(Barcelona, 1882 – 2000)
Museu. Inaugurat amb el material procedent de les col·leccions malacològiques i arqueològiques que Francesc Martorell i Peña va llegar a la ciutat. Instal·lat en un edifici construït expressament al parc de la Ciutadella per Rovira i Trias, se’n féu càrrec la Junta Autònoma de Ciències Naturals, fundada per aquest motiu.
El 1916 inicià la publicació dels “Treballs del Museu de Ciències Naturals”, amb cinc seccions: zoològica, botànica, geològica, mineralògica i biològico-oceanogràfica.
Va anar incrementant els seus fons i es dedicà a organitzar exposicions i conferències. Posteriorment quedà reduït a museu de geologia -els altres materials foren integrats en diferents museus-, amb una notable secció de mineralogia.
L’any 2000 passà a formar part del Museu de Ciències Naturals, juntament amb el Museu de Zoologia de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 