(Er, Alta Cerdanya / Queralbs, Ripollès)
Veure> el Puigmal (muntanya dels Pirineus).
Mal, puig *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: muntanyes
Maigmudella, la
(Cabanes de l’Arc / la Pobla Tornesa, Plana Alta)
Contrafort septentrional (547 m alt) de la serralada del desert de les Palmes, que, juntament amb el Gaidó (massís muntanyós, del qual és separat pel coll de Cabanes), limita el pla de l’Arc pel sud.
És termenal dels dos municipis.
Maigmó, el
Muntanya (1.296 m alt), a la serra del Maigmó, situada entre la foia de Castalla i l’Alacantí, que s’estén en direcció oest-est, entre la rambla de Sarganella, afluent de la rambla de les Ovelles, i el riu Montnegre.
Està constituïda per anticlinals, amb falles longitudinals que determinen una forma d’arc.
Llosars, vall de
(o Llosas) Una de les capçaleres de la Vallhiverna, a la qual aflueix per la dreta. S’origina a la fosa de la glacera de Llosars, al vessant meridional de l’Aneto.
L’erosió remuntant de la conca de recepció de l’estany de Llosars (2 493 m alt) ha obert pregons esvorancs en el massís granític, prolongat al sud-est per la cresta de Llosars, entre la bretxa alta de Llosars i la bretxa de Llosars.
El barranc de Llosars, però, té un pendent suau, que esdevé gairebé nul a la pleta de Llosars (2 250 m alt), entre la qual i la Vallhiverna hi ha un lloc per al campament de Llosars. El principal immissari a l’estany procedeix de l’estany petit de Llosars.
Llipodera, riu de la
Curs d’aigua del massís del Canigó, afluent esquerrà del riu de Cadí.
Neix a la línia de crestes formada pel pic de Sethomes, el coll de Bocacerç, el pla Guillem i la creu de la Llipodera (2.040 m alt).
Forma la vall de la Llipodera.
Llançada, puig *
Veure> el Puigllançada (muntanya del Pirineu axial).
Juclà, vall de
Capçalera nord-oriental de la vall d’Incles. S’origina als estanys de Juclà, d’origen glacial, com la vall (antic circ), a més de 2.300 m alt.
La conca que els alimenta és delimitada per crestes subverticals: la cresta de Juclà al nord-oest i al nord, i la de Sisqueró a l’est i al sud-est, separades pel port de Juclà, que separen la conca de l’Arieja de la de la Valira, on aflueix el riu de Travenc, que escorre la vall.
Ixeia, tuques d’
Extrem oriental del massís de Pocets, a la vall de Benasc, que forma una cresta entre el portilló de Grist i la vall d’Estós, que separa la vall de Vaticielles, al nord, de la vall de l’Éssera, al sud.
Culmina a l’agulla d’Ixeia (2.835 m alt).
Irta, serra d’
Massís muntanyós, el més oriental dels que formen el bloc de la comarca. Darrer estrep del massís cretaci del Maestrat, que s’estén paral·lela a la costa, entre aquesta i la vall d’Alcalà de Xivert.
Assenyala, al nord, el límit del pla de Vinaròs, i per la part meridional és separada de la serra del desert de les Palmes (a la Plana de Castelló) per la rambla de les Coves. Arriba als 573 m; l’altitud disminueix devers el mar, i determina una costa aspra amb espadats, com el cap d’Irta.
El quart d’Irta és una de les quatre parts en què es divideix el municipi de Peníscola.
L’any 2002 fou declarat Parc Natural per la Generalitat Valenciana.
Enllaç web: Parc Natural de la Serra d’Irta
Ifac, penyal d’
Llogaret, al peu del penyal (332 m alt), que avança en forma de peduncle angulós al litoral; el constitueix un tascó calcari gegantí, abrupte de tots costats, especialment el nord-oest i el sud, fet de material lutecià corregut -com la propera serra d’Oltà- que a la part septentrional descansa sobre margues burdigalianes de menys rost.
Al suau coster del nord hom ha fet troballes que han evocat Hemeroscopi, però els materials es redueixen a ceràmica àtica i campaniana (des del segle V aC) i d’altres restes ibèriques i medievals.
La natura tombòlica de l’accident és testificada pels residus de les salines -vell port romà-, vora les quals hi ha les restes d’una factoria de garum (banys de la Reina). Modernament s’ha redossat un petit port al costat oest i unes drassanes de certa importància.
Dades dels Països Catalans 