(o Ragudo) Caseria , al nord-oest de la vila, al peu de l’alt d’Herragudo (1.076 m alt) límit entre la vall del Palància i l’altiplà de Barraques.
Arxiu d'etiquetes: muntanyes
Guerra, alt de
Muntanya (913 m alt) de la foia de Castalla, que domina per ponent la ciutat.
Guardialta
Muntanya (711 m alt), que domina pel nord la vila.
Grau Roig, el
Centre d’esquí entre les dues parròquies, a l’anomenat terreny de la Concòrdia.
Situat a la capçalera de la Valira d’Encamp, al peu del grau Roig, aigua avall del circ de Pessons.
Ginebre, puntal del -Vinalopó Mitjà-
Contrafort oriental (1.017 m alt) del Maigmó.
Germanells, els
(Massamagrell / Rafelbunyol, Horta)
Parell de turons molt pròxims i d’altitud similar, entre els dos termes, que formen part de l’arc de petites elevacions que tanquen per ponent l’horta de València.
Gavàs
Poble, a la vall del Múria, a l’esquerra del riu de Gavàs; aquest riu neix al massís del Turbó, al port de les Ares (la capçalera és anomenada riu de les Ares), drena la vall del Múria i aflueix a l’Éssera per l’esquerra, a l’entrada del congost de Ventamillo.
La muntanyeta de Gavàs (2.069 m alt) separa les valls del Múria i de Bardaixí.
La parròquia és dedicada a sant Jaume.
Gasiona, la
(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)
Turó que tanca pel sud el pla de l’Arc, entre la Maigmudella i el Gaidó.
Garumba, mola de la
Mola dels ports de Morella (1.142 m alt), al límit amb el terme de Forcall, que separa el Bergantes del seu afluent, el riu de Calders.
Fontblanca, coma de
Coma de la vall d’Ordino, a la capçalera del Rialb o riu de Fontblanca, que forma al Serrat, juntament amb el riu de Tristaina, la ribera d’Ordino.
