Elevació muntanyosa (249 m alt), al nord de la ciutat, entre les muntanyes de Ponera i Romeu.
Pedrera, muntanya de la -Camp de Morvedre-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: muntanyes
Paül, coma de la
Coma de la vall de Benasc, al vessant septentrional del massís de Pocets, prop del límit amb la vall de Gistain.
Al sector més alt hi ha la gelera de Paül l’aigua de la qual s’escola dins el güele de Paül, 350 m damunt el llit del riu d’Estós.
Oro, El -Vall de Cofrents-
(Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)
Llogaret i antic castell, al sector septentrional del terme, als vessants occidentals de la mola d’El Oro, situada al límit amb el terme de Dosaigües.
Or, coma d’
Coma de la capçalera de l’Arieja, al vessant septentrional del coll de Pimorent.
És centrada per l’estany de la coma d’Or, l’emissari del qual aflueix al seu col·lector al límit de l’Alta Cerdanya amb Andorra i el País de Foix.
Ombria, puntal de l’ -Plana Baixa-
Contrafort (692 m alt) oriental de la serra d’Espadà, tanca pel sud la vall d’Artana.
Murar, mola del
Mola (807 m alt) encinglerada que domina pel nord la vila, contrafort oriental dels ports de Morella.
Al sector més oriental, al lloc més elevat, hi ha restes d’un poblat de la cultura del bronze.
Montnegre -Alacant-
(o Casolet) Partida i caseria, a la vall del riu de Montnegre (o riu Verd), després d’obrir-se pas a través del Montnegre, que tanca pel sud la foia de Xixona.
Forma un enclavament respecte al sector principal del municipi pels de Mutxamel i de Sant Vicent del Raspeig.
Montidiego, vall de
(o de Turmo) Vall tributària, per la dreta, de la vall d’Estós, a la vall de Benasc, formada al vessant oriental del Montidiego, i drenada per l’emissari de l’estany de Montidiego (o estany de Turmo).
Montdevalls, el
Muntanya (862 m alt), al límit amb el terme de Peralta i Calassanç, a la divisòria d’aigües de la Sosa (afluent del Cinca) i de la Noguera Ribagorçana.
Montcaro, el *
Veure> el Caro (cim culminant dels ports de Beseit).
Dades dels Països Catalans 