Arxiu d'etiquetes: muntanyes

Aspres, els -Rosselló-

(Rosselló)

Zona muntanyosa i subcomarca, situada en el sector sud-oest de la comarca, en el límit amb el Conflent i les muntanyes septentrionals del Vallespir.

El relleu és suau, format per una sèrie de plataformes de materials detrítics que foren aixecades a causa dels últims moviments tectònics del final del terciari i del principi del quaternari. La zona és drenada pel Bulès i el Rard.

El principal recurs econòmic és el conreu de la vinya, l’únic rendible a causa de la sequedat del clima i de la porositat del sòl, del qual s’obté un vi molt apreciat.

Arnau, tuca d’

(Benasc / Montanui, Ribagorça)

Pic (2.942 m alt) de la serra que, al sud del massís de la Maladeta, separa la Vallhiverna de la vall de Llauset, entre els dos municipis.

El coll d’Arnau separa aquest pic del de la Vallhiverna; a la cresta occidental d’aquest darrer pic es troba una elevació anomenada tuqueta d’Arnau (2.810 m alt) o pic de Pavots.

Ares, mola d’

(Ares del Maestrat, Alt Maestrat)

Elevació muntanyosa (1.321 m alt), al límit amb els Ports. És la més destacada de les àmplies moles de la zona muntanyenca que separa la conca del Bergantes de la de la rambla de la Viuda.

El seu cim és aprofitat per al pasturatge.

Anyós

(la Massana, Andorra)

Poble (1.307 m alt), situat en un serrat, a l’esquerra de la ribera d’Ordino i a la dreta del riu d’Anyós (que neix al vessant occidental del bony de les Neres), prop de llur confluència.

Aigua amunt de la vall del riu d’Anyós es troben els costals de l’Aldosa i els costals d’Anyós.

La seva església de Sant Cristòfor, construïda a la vora d’un espadat que cau verticalment sobre la ribera d’Ordino, conserva l’estructura romànica original, malgrat les modificacions posteriors; hi han estat descobertes pintures al fresc de la mateixa època.

Almallutx

(Escorca, Mallorca Tramuntana)

Possessió i antiga població, situada a la vall d’Almallutx, capçalera del torrent del gorg Blau. El morro d’Almallutx (1.040 m alt) domina aquesta vall pel sud.

Hi ha un important jaciment del que fou el darrer assentament islàmic durant la conquesta de Mallorca.

Alcadena, puig de s’

(Alaró, Mallorca Raiguer)

Muntanya (817 m alt). De vessants esquerps i cim aplanat, situada entre els torrents de Solleric i d’Almadrà. Pertany a la tercera sèrie tectònica de la serra de Tramuntana de Mallorca.

Al vessant meridional es troba la possessió de s’Alcadena, a la qual pertany aquesta muntanya.

Alberri

(Cocentaina, Comtat)

Un dels contraforts sud-orientals de la serra de Mariola.

Aigualluts, forat dels

(Benasc, Ribagorça)

Cavitat circular, s’obre al pla dels Aigualluts, al nord del massís granític de la Maladeta i al peu de la cresta divisòria amb la Vall d’Aran, al mateix punt de contacte amb les calcàries devonianes de la cobertora.

S’hi precipiten les aigües de fusió de les geleres d’Aneto, Barrancs, Tempestes i Salenques, que s’escorren per la capçalera de la vall de l’Éssera, però que a través d’un curs subterrani de més de 3 km i de prop de 600 m de desnivell, obert a través de les calcàries devonianes, ressorgeixen als goells d’Et Joeu, a la Vall d’Aran.

Agut, cabeç

(les Alcubles, Serrans / Altura, Alt Palància)

Tossal entre els dos municipis, a la serra que separa el Túria i el Palància.

En el parlar castellà local és anomenat Cabezagut.

Agulles, les -Anoia-

(el Bruc, Anoia)

Regió, la més occidental del massís de Montserrat.