Arxiu d'etiquetes: muntanyes

Culla (Alt Maestrat)

17 Respostes

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 116,3 km2, 1.088 m alt, 559 hab (2014)

Situat al sud de la comarca, al límit amb l’Alcalatén i la Plana Alta. El relleu és accidentat per la serra de Culla i les de Sant Cristòfol, d’Espareguera i de Montardi. Prop del 70% del territori és ocupat per boscs de pins i alzines i matollar.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, olivera, vinya i fruiters), la ramaderia (ovina i porcina), l’avicultura i algunes activitats industrials derivades de l’agricultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Tanmateix, la població s’ha vist molt afectada per l’emigració.

La vila, d’origen islàmic, és al vessant oriental del mont de Culla, prop de l’antic castell de Culla; l’església parroquial és dedicada a sant Salvador. Els templers hi establiren la comanda de Culla i l’orde de Montesa la setena de Culla.

Dins el terme hi ha, també, els pobles de la Torre de Matella i del Molinell, les caseries de Montllat i les Roques de Lleó i l’antic castell de Cullola.

Enllaç web: Ajuntament

Arlates

1 Resposta

(Conat, Conflent)

Grup de cortals, situat al vessant septentrional del coll de Bigues.

Era un antic llogaret que pertanyia, el segle XIV, a la jurisdicció reial.

Bàlitx

3 Respostes

(Fornalutx / Sóller, Mallorca Tramuntana)

Grup de possessions, situades prop de la costa nord-est de l’illa, al vessant septentrional de la serra de Tramuntana, entre la muntanya de Bàlitx (579 m alt), a l’oest, i la de Moncaira, a l’est, a la vall del torrent de Bàlitx.

Termenal dels dos municipis (on hi ha Bàlitx d’Amunt, Bàlitx d’Enmig i Bàlitx d’Avall).

Canet lo Roig (Baix Maestrat)

6 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 68,7 km2, 329 m alt, 760 hab (2014)

Situat entre la Tinença de Benifassà i la plana septentrional del Maestrat, al curs mitjà del riu Cérvol. Una part del terme és accidentada.

La vida econòmica del municipi es limita a l’agricultura, bàsicament de secà, amb cereals, oliveres i vinya. La manca d’altres recursos econòmics ha provocat un constant descens demogràfic durant tot el segle XX. Àrea comercial de Vinaròs.

La vila és al centre d’una vall limitada pel tossal de Canet (440 m alt); l’església parroquial, dedicada a Sant Miquel, conserva el retaule de la Missa de Sant Gregori, d’autor anònim del segle XVI, anomenat per aquesta obra el Mestre de Canet lo Roig.

Dins el terme hi ha nombroses masies, actualment en procés d’abandó.

Enllaç web: Ajuntament

Canavelles (Conflent)

8 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 10,95 km2, 932 m alt, 48 hab (2012)

Situat a l’antiga vall d’Engarra, a l’esquerra de la Tet, on hi ha els graus de Canavelles (o d’Oleta), a la zona més alta de la comarca.

És el típic municipi de muntanya que no ha pogut desenvolupar prou la seva economia a causa de les poques condicions del terreny i la dificultat de les comunicacions. Hi ha conreus de secà (cereals) i, vora el riu, conreus irrigats (fruiters). Ramaderia. La despoblació, en conseqüència, ha estat una constant durant el segle XX, si bé darrerament s’ha deturat.

El poble és en un replà del vessant oriental del roc de Concalles.

Dins el terme hi ha el poble de Llar, el balneari dels Graus de Canavelles i els antics castells de Nyòvols i de Serola, on resta l’església de Sant Pere dels Graus.

Bagüenyola, pics de

8 Respostes

(Saünc, Ribagorça)

Massís granític (3.053 m alt) dels Pirineus axials, situat entre la vall de Benasc i la vall de Gistau, al sud del massís de Pocets.

Al vessant oriental s’estén la coma o vall de Bagüenya, a la part alta de la qual es troben la galera de Bagüenyola i l’estany de Bagüenyola; els excursionistes els anomenen pics d’Eriste.

Bagüenya, vall de

5 Respostes

(Saünc, Ribagorça)

Coma de la vall de Benasc, a l’est del massís de Bagüenyola; a l’altra banda del circ s’alça la tuca de Bagüenya (2.942 m), anomenada també de la Llàntia.

És la capçalera de l’aigüeta de Vall, emissari dels estanys de Bagüenya.

Bacivers, coma de -Conflent-

Deixa un comentari

(Fontpedrosa, Conflent)

Coma de la vall de Carançà, al vessant septentrional del pic de Bastiments, amb pasturatges d’estiu.

L’estany de Bacivers es troba al cim dominat pel pic de Prats de Bacivers (2.844 m alt), cim culminant de la serra de Bacivers, que separa aquesta coma de coma Mitjana.

Bicorb (Canal de Navarrés)

11 Respostes

Municipi de la Canal de Navarrés (País Valencià): 136,5 km2, 292 m alt, 532 hab (2014)

(cast: Bicorp) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al vessant est del massís del Caroig, on hi ha la mola de Bicorb, amb petits corrents d’aigua que formen el riu d’Escalona. La major part del territori és improductiu i cobert de garrigues i algunes pinedes.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l’agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya) sobre la de regadiu (hortalisses), que aprofita les aigües derivades de l’Escalona. El bestiar cabrí ha desaparegut i l’oví s’ha reduït. Àrea comercial de Xàtiva. La població, en conseqüència, ha minvat sensiblement durant les darreres dècades.

El poble, antiga alqueria islàmica, situat sobre un turó, a l’esquerra del riu d’Escalona, conserva l’antic castell senyorial; l’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista.

A pocs quilòmetres del poble, al torrent d’Hargares, hi ha les coves de l’Aranya, amb les interessants pintures rupestres de Bicorb, descobertes el 1920.

Dins el terme, al sud del poble, es troba el despoblat de Benedrís.

Benicull de Xúquer (Ribera Baixa)

2 Respostes

Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 3,56 km2. 34 m alt, 993 h (2015)

Situat a l’oest de la muntanyeta de Benicull (34 m alt), que dóna nom a un altre barri del terme (la Muntanyeta de Benicull).

Predomina l’agricultura amb el cultiu de cítrics.

La primera vegada que apareix documentat el topònim Benicull és en 1914. S’han trobat vestigis de poblament que van des de l’Eneolític fins a l’Edat del Bronze en la zona coneguda com La Pedrera. A finals del segle passat s’hi assentaren diverses famílies procedents de Benigànim.

El poble està situat al marge dret del riu Xúquer, a la seua conca baixa. La història de Benicull, com a municipi, és molt curta: obtingué la segregació de Polinyà de Xúquer en 1987 i es convertí en Entitat Local; el reconeixement com a municipi independent és de 2003. Hi havia, en el moment de la constitució municipal, 855 habitants.

Enllaç web: Ajuntament