(Ares del Maestrat, Alt Maestrat)
Elevació muntanyosa (1.315 m alt), al límit amb els Ports, a la línia de crestes que separa les conques del Bergantes i del Millars.
El seu cim és aprofitat per al pasturatge.
(Ares del Maestrat, Alt Maestrat)
Elevació muntanyosa (1.315 m alt), al límit amb els Ports, a la línia de crestes que separa les conques del Bergantes i del Millars.
El seu cim és aprofitat per al pasturatge.
Dena, a uns set quilòmetres de la ciutat, a ponent, entre les altures de la venta de l’Aire i el riu Caldes, amb una altitud mitjana de 800 m.
Comprèn una vintena de masos dispersos, i uns quants més d’abandonats. El centre religiós és l’ermita de Sant Antoni de la Vespa.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Sector de la costa de Tramuntana, prop del límit amb el terme d’Escorca.
Coma de la capçalera de la ribera d’Ordino, drenada pel riu de Varilles, que davalla del port de Rialb i s’uneix al seu col·lector, el riu de Tristaina, a la borda del Castellar.
La portella de Varilles comunica aquesta coma amb la de Rialb.
Poble (1.250 m alt), a la vall de Benasc, a la dreta del torrent d’Urmella, afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, que neix als vessants meridional i occidental de la tuca d’Urmella (2.535 m alt, contrafort meridional del pic Gallinero), que s’uneix al seu col·lector prop de Castilló de Sos.
De la seva parròquia (Sant Just), que era de la jurisdicció de l’abat de Sant Victorià, depenien els llogarets de Renanué i de Rins. Formà un municipi (del qual depenia la quadra de les Fades), agregat al segle XIX al d’Arassant. En aquest indret hi havia hagut l’antic monestir d’Orema.
Caseria, al peu del puntal de La Unde, al nord-oest del terme.
Santuari (la Mare de Déu del Toro), situat al cim de la muntanya del Toro (385 m alt), màxima elevació orogràfica de l’illa, a llevant de la vila, és un excel·lent mirador sobre tota Menorca; darrerament hi ha estat instal·lat un repetidor de televisió.
La tradició atribueix la troballa de la Mare de Déu a uns ermitans de Llinàritx que acudiren a la muntanya guiats per una columna de llum. Però cal situar la fundació del santuari vers el 1288, immediatament després de la conquesta. El pariatge de Jaume II de Mallorca cita la capella de Sant Salvador del Toro a la demarcació parroquial de Sant Llorenç de Binixems.
L’església fou regida successivament per mercedaris (fins el 1297), capellans diocesans, augustinians (1595-1835), franciscans (1880-81), ermitans de Sant Pau i Sant Antoni (1941-68) i darrerament per franciscanes. La comunitat augustiniana tenia nombroses propietats rústiques (sa Terra Rotja, es Peu del Toro, Binicreixent, es Rafal des Frares, Lanzell i Berbatxí) i arribà a tenir 28 sacerdots i 8 frares llecs. Hi havia hostatgeria per als visitants i escoles de gramàtica, filosofia i teologia.
L’església actual fou iniciada el 1670, que formava amb les dependències monacals un massís conjunt fortificat, protegit per una torre quadrada de la fi del segle XVI. El santuari ha estat restaurat diverses vegades, les darreres després de la guerra de 1936-39, que fou molt malmès (la imatge es pogué salvar i fou coronada canònicament el 1943), i el 1972.
La Mare de Déu del Toro és considerada patrona de Menorca des de segles (la festa és el 8 maig).
A més del santuari, hi ha una casa diocesana d’exercicis (des del 1933), un gran monument al Sagrat Cor (inaugurat el 1944, damunt un d’anterior als morts de la guerra d’Àfrica).
Continuació vers l’oest-sud-oest de la serra de Bèrnia, on hi ha el cap o morro de Toix, més enllà del barranc de Mascaret, que culmina al puig de Toix (337 m alt), a la Costa Blanca.
Divideix en dos sectors l’oval comprès entre el penyal d’Ifac i la punta de la Bombarda, formant l’extrem meridional de la Raconada de Calp i el septentrional de l’Olla d’Altea.
(o Siscaró) Coma, a la capçalera de la vall d’Incles, dins la parròquia.
És centrada pels estanys de Sisqueró i dominada pel senyal de Sisqueró (2.761 m alt) i el pic de Sisqueró (2.630 m alt), entre els quals s’obre la portella de Sisqueró, a la línia de crestes que limita Andorra amb el País de Foix.
Santa Bàrbara (l’Albera, Vallespir) Santuari (50 m alt), situat al nord de la vila, al cim de la muntanyeta de Santa Bàrbara, coberta de bosc.
Santa Bàrbara (Borriana, Plana Baixa) Partida i caseria, situada al nord de la ciutat, a la dreta del Millars; és centrada per l’església de Santa Bàrbara.
Santa Bàrbara (Carcaixent, Ribera Alta) Barri, al nord del nucli urbà, a la carretera d’Alzira.
Santa Bàrbara (Montcada de l’Horta, Horta) Santuari, construït el 1701 al lloc d’un d’anterior dedicat a Sant Ponç. És un dels més importants de la comarca.
Santa Bàrbara (Petrer, Vinalopó Mitjà) Caseria, al nord-oest de la vila, a l’esquerra del Vinalopó.
Santa Bàrbara * (Ulldemolins, Priorat) Veure> Sant Antoni i Santa Bàrbara (ermita).