Arxiu d'etiquetes: moriscs

Xivert

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)

Despoblat, a l’est de la vila, al peu de les restes del castell de Xivert, aturonat a 381 m alt, damunt la serra d’Irta.

Aquest castell fou donat, ja abans de la conquesta, per Alfons I de Catalunya als templers. El 1233 els templers el reclamaren a Jaume I, i el conqueriren després d’un llarg setge; el 1234 donaren carta de poblament al lloc de Xivert. La jurisdicció del castell s’estenia damunt els llocs d’Alcalà i de Xivert i de diverses alqueries (la Valldàngel i Alcossebre, entre altres).

Xivert era un lloc de moriscs (52 focs el 1609) que després de l’expulsió, el 1616, fou repoblat amb 16 famílies cristianes, que l’abandonaren el 1632, i el lloc fou agregat a Alcalà de Xivert.

Xiu, castell de

(Llutxent, Vall d’Albaida)

Antic castell, al nord de la vila, aturonat a la dreta del riera de Pinet.

Durant l’atac de Berenguer V d’Entença contra els musulmans fortificats en aquest castell, el 1276, tingué lloc la batalla de Llutxent, que originà la llegenda del miracle dels Corporals de Daroca.

El castell restà abandonat després de l’expulsió dels moriscs (1609).

Xeta

(Benicolet, Vall d’Albaida)

Despoblat, al sud del terme, vora el barranc de Xeta, afluent, per la dreta, del riu de Vernissa. Era lloc de moriscs.

Vilanova de Xàtiva

(Xàtiva, Costera)

Antic barri morisc de la ciutat, habitat per 380 famílies el 1609.

Fou erigida en parròquia de moriscs el 1535 (els Sants Joans), amb Novetlè, Roca i Annauir com a annexos.

Vilanova de València

(València, Horta)

Antic raval de la ciutat, esmentat ja el segle XI, en temps del Cid, com a habitat per mossàrabs, extramurs (del carrer de Roters al de la Corona). Després de la conquesta de Jaume I, una gran part del barri fou destinat a moreria i fou envoltada de muralles, tot suprimint la parròquia de Sant Miquel, que esdevingué mesquita.

Durant la Guerra de les Germanies, un avalot popular (1521) obligà els musulmans a batejar-se i a cristianitzar la mesquita, sota l’advocació de Sant Miquel; de moment fou agregada a la parròquia de Sant Nicolau, però se n’independitzà el 1534.

Vilanova d’Anna

(Anna, Canal de Navarrés)

Antic raval de la vila, habitat per moriscs fins al 1609.

Vilanova, la -Alt Palància-

(Sogorb, Alt Palància)

Antic barri morisc de la ciutat. El 1609 hi havia 350 famílies morisques.

Veo -Plana Baixa-

(l’Alcúdia de Veo, Plana Baixa)

(o Beo)  Poble, a l’esquerra del riu de Veo (o riu de Sonella), aigua avall del cap del municipi, al vessant septentrional de la serra d’Espadà (que en aquest indret és accessible a través del coll de Veo, de 546 m alt, per on passa el camí vers Aín). La seva església parroquial (Santa Maria) depèn de l’Alcúdia.

Antic lloc de moriscs (tenia 41 focs el 1602), es despoblà amb l’expulsió del 1609, i és habitat des del segle XVII per gent de llengua castellana; forma, així, un enclavament entre pobles de llengua catalana.

Turixí, Vicent

(Catadau, Ribera Alta, segle XVI – València, 1609)

Dirigent morisc. Arran del decret d’expulsió dels moriscs del 1609 s’erigí en rei dels moriscs refugiats a la mola de Cortes i dirigí la insurrecció.

Fou derrotat, però, per les tropes reialistes, agafat a Carlet i traslladat a València, on fou degollat i el seu cap col·locat a l’antiga porta de Sant Vicent.

Turballos

(Muro d’Alcoi, Comtat)

Despoblat, al nord de la vila, al peu de la serra de Benicadell.

Antic lloc de moriscs, tenia 40 focs el 1609. El 1845 fou agregat al municipi de Setla de Nunyes, de la parròquia del qual depenia ja l’església de Sant Francesc de Turballos. El 1535 havia estat agregada a Gaianes.