Arxiu d'etiquetes: monestirs

Murta, la -Ribera Alta-

(Alzira, Ribera Alta)

Antic monestir (Santa Maria de la Murta) de monjos jerònims, situat al fons de la frondosa vall de la Murta, (ant: vall de Miralles) tancada al sud per la serra de la Murta (368 m alt), alineació muntanyosa que forma el sector occidental de la serra de Corbera.

Al final del segle XIV s’hi instal·laren els primers ermitans, però fins el 1401 no es constituí la comunitat. Adquirí importància sobretot a partir del 1530, quan el lloctinent de Mallorca, Lluís Vic i Castellví es refugià al monestir fugint de la pesta. Des d’aleshores la família Vic es convertí en valedora i protectora de la comunitat, fins que l’últim descendent de la casa, Dídac Vic i de Castellví, abandonà la cort de Felip III per ingressar al monestir com a monjo.

La seva extraordinària biblioteca i la no menys magnífica pinacoteca entraren a formar part del patrimoni de la comunitat. De la primera no es conserven inventaris; en canvi, consta que la pinacoteca contenia una col·lecció de retrats fets per Joan Ribalta i llenços de Francesc Ribalta, Bassano, Pedro Orrente, Paulus Brill, Luis de Morales, Andrea Del Sarto i Sebastiano Del Piombo.

Les conseqüències de la desamortització afectaren irreparablement aquesta gran riquesa artística. El 15 de novembre de 1820 la comunitat fou exclaustrada i els seus béns foren desamortitzats. La vall, amb el monestir, fou adquirida pel comerciant d’Alzira Josep Guerola per 77.000 rals.

El 1823 la comunitat tornà al monestir, i li foren restituïts els béns. Però el 20 d’agost de 1835 fou exclaustrada definitivament. La biblioteca i la pinacoteca foren transportades al Temple de València i a l’Acadèmia de Sant Carles; Guerola recuperà la vall.

El monestir s’ha anat arruïnant progressivament.

Montsant -Costera-

(Xàtiva, Costera)

Antic priorat cistercenc (Santa Maria Magdalena), situat al vessant oriental del castell de Xàtiva.

Hi fou establert el 1320, en traslladar-s’hi i abraçar l’orde del Cister les monges del convent de Santa Maria Magdalena de Montpeller, fundat a Alzira el 1273 i destruït per una avinguda del Xúquer.

El 1580 les monges foren traslladades a la Saidia de València, i al seu lloc fou erigit un priorat de monjos cistercencs dependents de Valldigna, que subsistí fins el 1835.

Mont, el -varis geo-

el Mont  (Amer, Selva)  Veïnat, situat a la dreta de la riera d’Amer, a l’oest de la vila.

el Mont  *(Castellfollit del Boix, Bages)  Veure> Sant Pere del Mont  (antic priorat benedictí).

el Mont  *(Riudaura, Garrotxa)  Veure> Sant Miquel del Mont  (església).

el Mont  *(Santa Pau, Garrotxa)  Veure> Sant Julià del Mont  (monestir benedictí).

Mediona, monestir de *

(Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès)

Veure> monestir de Sant Quintí de Mediona  (priorat benedictí).

Mas de les Garrigues, el

(Ribesaltes, Rosselló)

Antic priorat benedictí (Santa Maria del Mas de les Garrigues), conegut també amb el nom de Masriel, filial de Vilalonga (Llenguadoc).

Fou construït sobre un alou cedit al segle XII a aquest monestir per Ermengol de Vernet i els senyors de Peracals. Fou priorat del segle XIII al segle XV.

El 1593, quan ja no tenia comunitat, fou unit a Sant Martí del Canigó.

Lillet, monestir de *

(la Pobla de Lillet, Berguedà)

Veure> Santa Maria de Lillet  (monestir canonical).

Jau, mas de -Rosselló-

(Estagell, Rosselló)

Masia, a l’esquerra de l’Aglí, a l’entrada de l’estret de Cavanac.

Havia estat una granja del monestir de Clariana (o de Jau).

Jau, coll de -Conflent-

(Mosset, Conflent)

Depressió (1.513 m alt), separa el Conflent de la comarca occitana del País de Salt, i forma la partió d’aigües de la Tet i de l’Aude, entre el tuc Dormidor (1.845 m) i la serra de Madres (pic de la Gleva, 2.024 m).

Al vessant conflentà hi ha les restes dels antics monestirs de Clariana (o monestir de Jau) i de Corbiac i de la torre Mascarda.

Hebron, vall d’ *

(Barcelona, Barcelonès)

Veure> la Vall d’Hebron  (barri i antic monestir de jerònims).

Gratia Dei *

(València, Horta)

Veure> la Saïdia  (antic monestir cistercenc femení).