Arxiu d'etiquetes: monestirs

Sant Feliu d’Amunt, monestir de

Deixa un comentari

(Sant Feliu d’Amunt, Rosselló)

Priorat canonical de l’orde de Sant Ruf d’Avinyó, instal·lat a l’església de Santa Maria de l’Assumpta, de la vila.

L’església, edificada al segle XI i ampliada al XII, fou cedida a Sant Ruf d’Avinyó el 1142, que hi instal·là un priorat, regit per un prior i quatre canonges. La llista de priors és coneguda des del 1222 i continua fins el 1699, que les seves rendes foren unides al seminari de Perpinyà.

Decaigué molt al segle XV i des d’aleshores només tenia el prior i un arrendatari; fou secularitzat el 1592 i després proveït amb comendataris i priors que no hi residien i ni tan sols no eren canonges.

A l’església, considerada santuari, s’hi venerava Santa Maria de la Salvetat, variant de la Salut. Té un timpà esculpit, força mutilat, i algunes restes de pintura del segle XII.

Sant Esteve d’Agusà

2 Respostes

(Sant Esteve del Monestir, Rosselló)

(o Sant Esteve de la Tet)  Antic monestir benedictí, origen del poble i municipi. Existia ja el 955 i era regit per l’abat Fromdald. El 991 el bisbe d’Elna li cedí l’alou i església de Cabanes. Era propietat de Bernat I de Besalú, que el 1011 el cedí al seu fill Guillem.

Inicialment era una abadia amb 12 monjos, que entrà en plena decadència al segle XI. Abans del 1118 fou cedit al monestir de la Grassa, d’on fou en endavant un senzill priorat. Des del segle XIV estigué a mans de comanadors i recaptadors sense vida monàstica. Des del segle XV estigué sota la influència del monestir del Canigó, al qual l’uní el papa Climent VIII el 1592, però ja no tingué més vida monàstica, sinó només prior titular.

En resta l’església romànica de tres naus, que revela moltes etapes de construcció a partir del principi del segle XII. L’absis central té una decoració composta per arcs que reposen alternativament sobre pilastres i sobre impostes.

Sant Climent de Reglella

Deixa un comentari

(Illa, Rosselló)

Antic monestir benedictí, a la vora de la Tet, aigua amunt de la vila.

És esmentat ja el 844, quan el seu abat Sistremon rebé un precepte d’immunitat de Carles el Calb. Al segle XII era ja un simple priorat que depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda.

Deixà de tenir comunitat des del segle XIV i la seva església era regida per un sacerdot nomenat per Sureda. El 1570 l’antic monestir i les seves rendes foren units a la dotació de la comunitat de Sant Esteve de Pedreguet, parròquia d’Illa.

Resta l’església, romànica, molt reformada en la volta i posteriorment fortificada; i també part dels antics murs de defensa i restes del monestir.

Sant Andreu de Gallinera

1 Resposta

(la Vall de Gallinera, Marina Alta)

Antic monestir de franciscans alcantarins del poble de Benissivà, fundat el 1612.

Durà fins a l’exclaustració del 1835, després de la qual s’arruïnà i el solar fou convertit en un calvari públic.

Salou * -Selva-

Deixa un comentari

(Lloret de Mar, Selva)

Veure> Sant Pere Salou  (antiga església i casa monàstica).

Saïdia, la

2 Respostes

(València, Horta)

Nom popular de l’antic monestir cistercenc femení de Gratia Dei, situat al pla de la Saïdia, a l’esquerra del Túria, prop dels ravals de Marxalenes i de l’Alcúdia de València i de la sèquia de Mestalla.

Fou fundat el 1268 per Teresa Gil de Vidaure en uns terrenys que Jaume I el Conqueridor havia donat el 1260 a llur fill Jaume de Xèrica. La cessió de Teresa Gil a l’orde del Cister fou feta en presència del bisbe Andreu d’Albalat, de l’abat de Poblet Arnau d’Oliola, de l’abadessa de Vallbona Gerarda de Cardona i de les dotze monges d’aquesta abadia vingudes a la nova fundació, presidides per la qui fou la primera abadessa valenciana Beatriu d’Anglesola.

La naixent comunitat obtingué diversos llegats de Jaume I i el cenobi fou la sepultura de Teresa Gil i de llurs fills Jaume de Xèrica i Pere d’Ayerbe. Malgrat reconèixer la filiació de Vallbona, el nou monestir admeté la paternitat immediata de l’abat de Benifassà. Al segle XVII tingué fama de santedat l’abadessa Gertrudis d’Anglesola (1641-1727).

Durant la guerra contra Napoleó fou fet demolir per la junta de defensa de la ciutat, per temor que s’hi fortifiquessin les tropes napoleòniques. Les monges residiren a diversos indrets de la ciutat fins que el 1820 iniciaren la construcció d’un nou convent al mateix solar.

En la guerra civil de 1936-39 la comunitat fou dissolta i el monestir saquejat i destruït la major part del tresor artístic i documental (entre altres, el cor de talla i altres objectes valuosos procedents de Valldigna).

El 1954 la comunitat s’uní a l’estricta observança de l’orde i el 1965 es traslladà a Benaguasil (Camp de Túria) amb el mateix nom de Gratia Dei.

Roqueta * -València-

Deixa un comentari

(València, Horta)

Veure> Sant Vicent de la Roqueta  (església i antic monestir cistercenc).

Riquer, el -Conflent-

2 Respostes

(Catllà de Conflent, Conflent)

Antic priorat benedictí (Santa Maria del Riquer) dependent de Cuixà, a la confluència de la Castellana amb la Tet. El lloc i l’església foren donats a Cuixà el 948.

L’església fou reconstruïda i consagrada el 1073, que s’hi establí un petit priorat. La seva comunitat no passà mai de dos o tres monjos i un sacerdot. Els darrers segles hi havia sols el prior i un o dos sacerdots beneficiats. El prior residia habitualment a Cuixà. El priorat fou abolit el 1790.

Resta l’església romànica, feta de palets de riu, coberta avui d’embigat sobre arcs diafragmes, amb l’absis ornat de bandes llombardes i la portada amb un timpà romànic pintat, amb la Mare de Déu entre àngels, del tipus i colors de Sant Martí de Fenollà.

Real de Perpinyà, la *

Deixa un comentari

(Perpinyà, Rosselló)

Veure> Santa Maria de la Real  (canònica agustiniana).

Real de Mallorca, la

5 Respostes

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Antic monestir cistercenc (Santa Maria de la Real o, també, la Font de Déu), situat al nord de la ciutat, entre els camins d’Esporles i de Valldemossa. Fundat per Poblet el 1239, s’establí provisionalment a la granja d’Alpic (Esporles) i vers el 1266 passà al lloc actual. Posseí uns dominis molt considerables, sobre els quals l’abat tenia jurisdicció civil.

L’abat de la Real fou igualment membre del consell estatuït per Jaume III de Mallorca i ocupava a les corts la segona cadira després del bisbe. Fins el 1517 els abats foren elegits normalment per Poblet i venien d’aquell monestir; des d’aleshores foren nomenats pels mateixos monjos de la Real, que aconseguiren d’independitzar-se de la tutela pobletana el 1560.

Al segle XIII, Ramon Llull féu estades al monestir -que posseïa una biblioteca relativament important- i hi escriví alguns llibres. Al segle XVIII, en fou abat un lul·lista notable, Antoni Ramon Pasqual.

El 1835 els cistercencs abandonaren el monestir, convertit en vicaria -parròquia des del 1911- i el 1897 s’hi establiren els Missioners dels Sagrats Cors, els quals hi han creat la valuosa Biblioteca Balear.

Se’n conserven, malgrat els daltabaixos que seguiren la desamortització, l’església (d’estil cistercenc del segle XIII, amb afegits del segle XVII), el claustre (dels segles XV i XVIII), la sala capitular i algunes altres dependències.