Partida del municipi, dins el terme de Benimaclet, centrada en el santuari de Vera (la Puríssima Concepció) i el molí de Vera, alimentat per la sèquia de Vera, derivada de la de Mestalla, la gola de la qual, en arribar a la mar, constitueix el límit septentrional del terme de València.
Molí i petit territori, enclavat en el terme de Vallès de la Costera, a la plana regada de l’esquerra del riu Cànyoles.
Sèquia del Túria. La darrera, aigües avall, de les set sèquies de la dreta del riu, els síndics de les quals formen el Tribunal de les Aigües de València. El primitiu assut era prop de la ciutat, tocant a l’actual passeig de la Petxina, però fou reiteradament perjudicat per les riuades; darrerament se serveix de la cassola de Quart de Poblet.
Actualment a la ciutat només rega el Jardí Botànic i serveix per a l’escorxador municipal; comença a regar les terres de Montolivet fins a Pinedo. La urbanització ha fet que les 586 ha regades que hom calculava s’hagin reduït a menys de 300 ha. Té dret a 14 files i rep els desguassos del Valladar i rega també francs i marjals veïns no incorporats a la comunitat.
A l’edat mitjana aquesta sèquia fou el canal industrial més important del Regne de València. Les investigacions arqueològiques de Nicolau Primitiu Gómez han demostrat el seu origen islàmic.
Inicialment fou anomenada sèquia de Russafa, poble les terres del qual regava, però ja el 1344 apareix amb el nom de Na Rovella, probablement a causa del molí de Rovella, intramurs (en aquest molí hi hagué des del 1520 fins al 1764 una important impremta). Servia els obradors de tintorers, estorers i blanquers, així com els de teixidors i paraires. Era important també la seva funció de neteja de les clavegueres de la ciutat.
Antic molí i fàbrica d’electricitat, al riu de la Sénia, aigua amunt de la vila de la Sénia.
Masia i molí, al sud del terme, prop de l’església de Santa Llúcia de Quer.
les Ferreries (Aiguafreda, Vallès Oriental) Antic nom del raval que donà lloc al poble d’Aiguafreda.
les Ferreries (Beranui, Ribagorça) Caseria i antic molí de l’antic municipi de Calbera, a la confluència del barranc de Castrocit amb l’Isàvena.
les Ferreries (Maià de Montcal, Garrotxa) Barri, a l’est de l’església parroquial.
les Ferreries (Miravet, Ribera d’Ebre) Barri del municipi, a la dreta de l’Ebre, al nord-est del nucli.
Molí, a la riba esquerra del Cardener; prop seu hi hagué l’església de Sant Joan de la Farga, esmentada ja el 1079.
Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 6,6 km2, 306 m alt, 121 hab (2012)
(ort trad: Sant Arnac, fr: Saint-Arnac) De llengua occitana, situat a la vall de l’Aglí, aigua avall de la gorja de la Fou, accidentat al sud per la serra de Verges (584 m alt), en part coberta de bosc (roures i alzines).
Agricultura dominada per la vinya. Al vessant meridional de la serra de Verges hi ha jaciments de feldspat. Àrea comercial de Perpinyà.
El poble és en un replà al vessant meridional de la serra de Verges, a l’esquerra de l’Aglí; església parroquial de Sant Pere, esmentada ja el 899. Prop del riu, hi ha el molí de Centernac, que fabrica farina amb una sèrie d’instal·lacions que formen un petit nucli.
Pertangué als templers des del 1137, els quals hi constituïren una preceptoria (existent ja el 1214) dependent de la comanda rossellonesa del Masdéu.
Afluent esquerrà del Tec. Recull les aigües que baixen de les esquerdes de Rojà i del puig de la collada Verda i desguassa vora el molí d’Agrefull.
(Castellar del Vallès, Vallès Occidental)
Antic molí, a la riba esquerra del Ripoll, entre Castellar i Sant Feliu del Racó.
Una capella de la Mare de Déu de la Mercè es mantingué en culte del 1819 al 1936.
Dades dels Països Catalans 