(Santa Maria d’Oló, Moianès)
(o de Terraçola, o Sant Feliu de Terrassola) Parròquia i poble.
L’església, documentada des de la primera meitat del segle X, és una construcció romànica (amb elements pre-romànics), de dues naus, consagrada el 1093, transformada a la fi del segle XVIII i reconstruïda totalment la dècada de 1970.
(Moià, Moianès)
Antic poble, al nord-oest del terme, centrat per l’antiga parròquia de Sant Feliu, al peu del turó on s’aixequen les ruïnes del castell de Rodors (779 m alt), a la capçalera de la riera de Malrubí.
L’església, esmentada ja el 939 com a sufragània de la de Moià, tingué autonomia del segle XV al XX.
El castell fou propietat de la família Rodors i dels Talamanca (segles XI-XV). Passà al domini reial al segle XVII i formà una batllia de la sots-vegueria de Moià, juntament amb Ferrerons i Marfà, dita la Batllia Externa o de les Quadres Unides, que el 1843 s’uní definitivament a Moià.
(Moianès)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Monistrol de Calders.
(Moianès)
(o riera Golarda) Curs d’aigua, afluent de capçalera de la riera de Calders.
Neix dins el terme de Collsuspina (Osona); en el seu curs alt rep els nom de riera de Santa Coloma i de Fontscalents; en travessar el terme de Castellterçol (Vallès Oriental), rep el torrent Mal per l’esquerra, i, després de drenar l’antic terme de Marfà, s’uneix amb la riera de Sant Joan a Monistrol de Calders (Bages).
(Catalunya, segle XIII – 1716)
Demarcació administrativa. Comprenia bàsicament la comarca del Bages, amb el Moianès i el Lluçanès.
Amb el temps li fou annexada la sots-vegueria de Berga, i el Lluçanès en fou exclòs temporalment, en esdevenir cap d’una sots-vegueria a partir del 1611. El Moianès tingué també caràcter de sots-vegueria, i depengué un quant temps de Barcelona.
Creada al segle XIII, en la delimitació del 1304 comprenia tot el Moianès, fins a Collsuspina, i tot el Lluçanès, fins a Sant Boi de Lluçanès; delimitava amb el Berguedà per Puig-reig, i per ponent seguia una línia que anava de Castelltallat a la Molsosa, a la Maçana, sobre Rubió, a Castellfollit, a la Guàrdia i a Montserrat.
El 1553 tenia 1.819 focs.
El 1716 es convertí en el corregiment de Manresa.
Antiga domus (castell de Bertí entre els segles X i XII, anomenat de Clascar ja el segle XIV) que pertanyia als barons de Centelles, situada damunt els cingles de Bertí, dins la parròquia de Sant Pere de Bertí.
Esdevingut masia, l’edifici dels segles XV o XVI fou transformat al començament del segle XX en un castell fantasiós, mitjançant l’afegit d’elements arquitectònics de procedència variada.
Hom ha construït una urbanització vora seu.
Ballet popular de sis parelles, tradicional de la vila, de caire cerimoniós i elegant. Les balladores duen una gran mantellina blanca, i els balladors, un vestit negre i un barret de copa.
Hom la inicia amb una passejada de sortida pausada, al ritme de la tonada de la cobla, sostenint cada ballador, amb la mà dreta, l’esquerra de la balladora. Després, giravoltant, les noies passen al costat esquerre i són saludades pels nois.
Encarada cada parella i deixada anar de les mans, comença la part dita dansa, en la qual hom forma un rotllo que s’eixampla i s’estreny i realitza encreuaments que creen l’efecte d’una estrella de dotze raigs, igual que la del ball del ciri. Aquesta figura té la duració de dues tonades.
Després d’un volt per la plaça comença novament la dansa, una part de ball rodó dita sardana, i tres pavanes, ballades també en forma d’estrella tot efectuant l’evolució dita cadena.
L’any 1985 fou declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional.
Enllaç: Dansa de Castellterçol
Església romànica (Sant Salvador) i masia (mas de Canadell) de la comarca, a la dreta de la riera de Calders, vora Viladecavalls de Calders.
(o Sant Pere de Bertí) Llogaret, situat damunt els cingles de Bertí, prop de Montmany de Puiggraciós, a la capçalera del torrent de Bertí, afluent de la riera de Tenes per l’esquerra.
L’església parroquial de Sant Pere és actualment abandonada.
Dins el terme hi ha l’antic mas Clascar, transformat modernament en castell aprofitant elements d’altres indrets.
Municipi del Moianès (Catalunya): 66,21 km2, 542 m alt, 1.030 hab (2017)
Situat entre la riera Gavarresa i la d’Oló, afluent seu, al nord-est de la comarca, al límit amb Osona. El terreny és força accidentat.
L’agricultura és bàsicament de secà, la vinya i l’olivera han cedit el lloc als cereals i farratges. Boscos de pins i alzines. Ramaderia (bestiar porcí) i aviram. Indústria tèxtil, química, de plàstics i derivades de l’agricultura. Àrea comercial de Manresa.
Al poble hi ha les restes de l’antic castell Oló; antiga parròquia de Santa Maria, documentada a la fi del segle X i refeta al segle XVII.
Formen part del municipi els pobles de Sant Feliuet de Terrassola, Sant Joan d’Oló i Sant Vicenç de Viladassau, la caseria del Carrer de Peucalça, els ravals de la Rovirola i de Santa Eulàlia, les masies i esglésies de Rocapruna i Vilanova del Pla i l’antiga quadra del Solà de Sant Esteve.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Ràdio – Centre Excursionista – Escola Sesmon d’Oló
Dades dels Països Catalans 