Església romànica (Sant Salvador) i masia (mas de Canadell) de la comarca, a la dreta de la riera de Calders, vora Viladecavalls de Calders.
Canadell -Moianès-
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Moianès
Bertí
(o Sant Pere de Bertí) Llogaret, situat damunt els cingles de Bertí, prop de Montmany de Puiggraciós, a la capçalera del torrent de Bertí, afluent de la riera de Tenes per l’esquerra.
L’església parroquial de Sant Pere és actualment abandonada.
Dins el terme hi ha l’antic mas Clascar, transformat modernament en castell aprofitant elements d’altres indrets.
Santa Maria d’Oló (Moianès)
Municipi del Moianès (Catalunya): 66,21 km2, 542 m alt, 1.030 hab (2017)
Situat entre la riera Gavarresa i la d’Oló, afluent seu, al nord-est de la comarca, al límit amb Osona. El terreny és força accidentat.
L’agricultura és bàsicament de secà, la vinya i l’olivera han cedit el lloc als cereals i farratges. Boscos de pins i alzines. Ramaderia (bestiar porcí) i aviram. Indústria tèxtil, química, de plàstics i derivades de l’agricultura. Àrea comercial de Manresa.
Al poble hi ha les restes de l’antic castell Oló; antiga parròquia de Santa Maria, documentada a la fi del segle X i refeta al segle XVII.
Formen part del municipi els pobles de Sant Feliuet de Terrassola, Sant Joan d’Oló i Sant Vicenç de Viladassau, la caseria del Carrer de Peucalça, els ravals de la Rovirola i de Santa Eulàlia, les masies i esglésies de Rocapruna i Vilanova del Pla i l’antiga quadra del Solà de Sant Esteve.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Ràdio – Centre Excursionista – Escola Sesmon d’Oló
Sant Quirze Safaja (Moianès)
Municipi del Moianès (Catalunya): 26,21 km2, 627 m alt, 627 hab (2017)
Situat en un terreny muntanyós accidentat per la serra de Bertí, no lluny de la riera de Tenes (o riera de Sant Quirze), al nord-oest de la comarca, en contacte amb l’altiplà del Moianès i al límit amb Osona. A l’àrea forestal hi ha boscs de pins, alzines i roures.
L’agricultura, quasi íntegrament de secà, ocupen els escassos sectors plans del terme; els conreus més estesos són els de cereals (blat, moresc, ordi), patates i farratges. Ramaderia. Fabricació de materials per a la construcció. Centre d’estiueig amb urbanitzacions i masies. Àrea comercial de Granollers.
El poble és a l’esquerra de la riera de Tenes. Església parroquial de Sant Quirze, d’origen romànic, ampliada al segle XVII.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Museu de Moià
(Moià, Moianès, 1997 – )
Museu. Resultat de la fusió de l’antic Museu Comarcal de Moià, nascut l’any 1935 i situat a la casa natal de Rafael Casanova, i del Museu Arqueològic, fundat l’any 1954 com a conseqüència de les troballes de les coves del Toll, que s’instal·là al recinte del parc municipal.
A causa de la rehabilitació i adequació de les dependències de la casa natal de Rafael Casanova, propietat de la Generalitat de Catalunya, s’ordenaren els fons històrics i artístics locals de l’antic museu i més tard s’hi sumaren les col·leccions arqueològiques i paleontològiques.
Al maig de 1998 se n’inaugurà la segona fase de l’exposició permanent, dedicada de forma monogràfica a la prehistòria del Moianès i, sobretot, a les coves del Toll. La mostra acull una reconstrucció a mida natural de la cova del Toll, així com diversos elements expositius que, de forma didàctica i interactiva, posen de manifest com era l’hàbitat a la zona en el període de temps que va des del paleolític fins a l’edat del bronze.
Enllaç web: Museu de Moià
Monistrol de Calders (Moianès)
Municipi del Moianès (Catalunya): 21,97 km2, 447 m alt, 677 hab (2017)
A la capçalera de la riera de Calders. La vegetació natural (pinedes i alzinars) va quedar molt malmesa pels incendis del 1994. Dins el terme hi ha nombroses fonts. Fou segregat del terme de Calders el 1934.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (vinya i cereals) i de regadiu; hi ha vivers destinats a la jardineria. La indústria tèxtil fou molt important fins a la crisi del decenni del 1960, amb fàbriques de teixits de cotó i seda. Explotació de pedreres. Centre d’estiueig. Àrea comercial de Manresa.
El poble és a l’aiguabarreig on es forma la riera de Calders; l’església parroquial, dedicada a sant Feliu, és d’origen romànic, però amb nombroses reformes, principalment al segle XVIII.
El municipi comprèn, a més, la fàbrica d’en Clarasó, diverses masies d’interès i el dolmen del Pla de Trullàs.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Moià (Moianès)
Municipi i capital comarcal del Moianès (Catalunya): 75,31 km2, 717 m alt, 6.065 hab (2017)
Situat a l’extrem oriental de la comarca, a l’altiplà del Moianès, al nord-est de Manresa. El terme és més accidentat al nord, i drenat per diverses rieres, entre les quals hi ha la de les Graus, la d’An i la de Riusec, que forma el límit occidental del terme.
La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà, amb predomini de cereals; a més, produeix llegums i farratge. Ramaderia porcina i ovina. L’activitat industrial més important és la tèxtil (cotonera). També és un lloc tradicional d’estiueig. A partir del 1900 la població començà a créixer de forma lenta però constant.
La vila s’estén des del peu dels puigs Salgot i de la Creu pel pendent suau que drena la riera de Castellnou; és dominada per l’església parroquial de Santa Maria, gran temple barroc (1646-1724); s’hi destaquen, a més, l’antic convent dels Escolapis, amb església també barroca i el museu paleontològic i arqueològic local (que recull bona part de les troballes de les coves del Toll i de les Teixoneres), i la casa natal de Rafael de Casanova, on hi ha el Museu-Arxiu Comarcal. Fou el centre de la sots-vegueria del Moianès.
El municipi comprèn, a més, les antigues parròquies de Rodors i Ferrerons, els antics castells de Clarà i de Castellnou, i notables masies.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Club Esportiu
Granera (Moianès)
Municipi del Moianès (Catalunya): 23,73 km2, 782 m alt, 79 hab (2016)
A l’extrem occidental de la comarca, a l’altiplà del Moianès al vessant septentrional de la serra de Granera. Hi abunden els boscos de pi roig.
La vida econòmica local es limita a l’agricultura de secà (cereals i farratges) i el descens demogràfic ha estat constant i notable des de mitjan segle XIX. Darrerament ha esdevingut un centre d’estiueig. Àrea comercial de Manresa.
El poble és dividit en dos sectors: el de l’Església, centre municipal, al voltant de l’església parroquial de Sant Martí (amb murs del segle XIII i que ha estat molt reformada); i el del Castell, al peu de l’antic castell de Granera (edifici dels segles XIII-XIV i que conserva encara la muralla que el delimitava). Fora del nucli urbà és conserven restes de la capella romànica de Santa Cecília (segle XI), amb vestigis de pintures romàniques de gran valor.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Estany, monestir de l’
Antiga abadia agustiniana (Santa Maria de l’Estany) d’estil romànic, avui parròquia del municipi. Fou un dels centres clericals més actius del país impulsada per la reforma gregoriana.
Rebé en el segle XII nombroses dotacions, que permeteren al monestir de reedificar l’església i iniciar la important obra del claustre. El 1395 l’incendi de l’abadia feu que restés abandonada 41 anys. El 1448 un terratrèmol enderrocà les voltes de l’església, i la recuperació fou lenta i mai total.
El 1775 la comunitat era totalment extingida. En 1966-71 es restaurà l’església actual, d’una sola nau i creuer amb tres absis, que substitueix un temple del segle X, fou consagrada l’any 1133 per Oleguer i els bisbes de Vic i de Girona.
El seu claustre, gairebé quadrat, té 72 columnes, corresponent-ne 18 a cada ala, posades de dues en dues. Els magnífics capitells no conserven el primitiu ordre; presenten esculpits temes del Nou Testament, costums, flors i fauna del país, heràldica i motius fantàstics.
L’església conserva la imatge de la Mare de Déu de l’Estany alletant el Nen, en alabastre, i cinc sarcòfags del segle XIV. A l’actual rectoria hom ha instal·lat un petit museu de peces antigues, documents i records.
Estany, l’ (Moianès)
Municipi del Moianès (Catalunya): 10,25 km2, 870 m alt, 404 hab (2016)
Situat al nord-est de la comarca, a l’altiplà del Moianès, al peu del puig Rodó (1.055 m alt) i drenat per la riera d’Oló. El relleu és accidentat pel vessant sud del Montví, amb vegetació natural formada per pinedes, alzinars i pastures, els quals ocupen una bona part del terme. Hi havia hagut un estany d’origen endorreic, dessecat al segle XVI, que va donar lloc al topònim.
Basa la seva economia en l’agricultura de secà (cereals, patates i farratge), a més d’una petita indústria tèxtil. Els valors climàtics, paisatgístics i d’art i d’arqueologia de la contrada expliquen el seu caràcter tradicional de localitat d’estiueig i li n’asseguren el futur. Àrea comercial de Vic.
El poble té l’origen en l’abadia romànica de Santa Maria (monestir de l’Estany), de la fi del segle XI.
Dins el terme han estat trobades restes de monuments megalítics.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 