Arxiu d'etiquetes: missioners/es

Sants, Vicenç

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1719 – Roma, Itàlia, 1787)

Jesuïta i missioner. Estudià filosofia als jesuïtes de Barcelona i lleis a Osca. Després d’obtenir el permís familiar per a entrar als jesuïtes, completà la seva formació a Cervera i a Barcelona.

El 1755 embarcà vers les missions del Riu de la Plata i ensenyà filosofia a la Universitat de Córdoba de Tucumán (Argentina), d’on arribà a ésser canceller. Fou un notable predicador i es dedicà a la conversió dels negres i nadius.

Amb motiu de l’expulsió dels jesuïtes (1768), retornà a Europa i es refugià a Itàlia, on fou prefecte d’estudis de la comunitat de Faenza.

Extingida la Companyia de Jesús, passà a Roma, on morí.

Santa Eugènia, Tomàs de

Deixa un comentari

(Catalunya, 1681 – Guaiana, 1784)

Religiós caputxí. Entrà a l’orde el 1699. Fou ordenat el 1723.

Anà a les missions dels caputxins catalans de la Guaiana.

El 1733 organitzà i dirigí una expedició per l’Orinoco. Hi fundà diversos poblats.

Sans, Rafael

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1812 – La Paz, Bolívia, 1899)

Missioner. Ingressà en l’orde franciscà (1834).

Arran de l’exclaustració del 1835 passà a Itàlia i d’allí a Bolívia, on fundà el centre missioner de Copacabana; reclutà missioners a Europa i fou prefecte de missions (1861), definidor general de l’orde (1863) i visitador apostòlic a Xile.

Publicà obres històriques i escriví Mis memorias (1911).

Sanç i Jordà, Pere

Deixa un comentari

(Ascó, Ribera d’Ebre, 1680 – Fuzhou, Xina, 1747)

Missioner i sant. Conegut amb el nom de sant Pere Màrtir.

El 1698 ingressà en l’orde dominicà. El 1704 s’ordenà de sacerdot i exercí el ministeri a Lleida.

El 1713 passà a les Filipines i el 1715 passà a les missions de Xina; fou vicari apostòlic de Tonkín (des del 1730). Perseguit i empresonat, fou degollat després d’un any de tortures.

El papa Lleó XIII el beatificà (1893) i fou canonitzat pel papa Joan Pau II (2000).

Sanaüja, Manuel

Deixa un comentari

(les Voltes, Baix Camp, 1755 – La Paz ?, Bolívia, 1834)

Missioner franciscà llec. Format al col·legi de missions d’Escornalbou, passà al Perú (1796).

Es destacà pels seus coneixements d’arquitectura; intervingué en la construcció de l’església principal de Potosí (1812-29) i en la de la catedral de La Paz (1830-34) i en altres construccions, en les quals introduí l’estil neoclàssic.

Ros, Francesc

Deixa un comentari

(Girona, 1557 – Cranganor, Índia, 16 febrer 1624)

Missioner jesuïta. El 1575 ingressà al noviciat, a la província eclesiàstica d’Aragó, però féu els estudis de sacerdot a l’Índia.

Treballà entre els cristians de Malabar; ensenyà teologia, caldeu i siríac al seminari de Vaypicota; acompanyà l’arquebisbe de Goa en la visita pastoral de la regió, etc.

L’any 1601 fou nomenat primer bisbe de ritu llatí a Angamala, i en traslladà la seu a Cranganor en ésser elevada a arquebisbat.

És autor d’un catecisme en malabàric que després traduí al siríac.

Proeta, Maurici

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XVI – Illes Balears, 1546)

Missioner. Els primers anys del segle XVI entrà al convent augustinià de Santa Magdalena de Castelló d’Empúries, d’on anà a Barcelona i a Lleida per completar els estudis. Es doctorà a Tolosa de Llenguadoc.

Es dedicà a la predicació a Catalunya i en especial a Alger i Tunis. De retorn al seu país, morí a Mallorca, on havia anat de pas.

Venerat com a beat, el seu culte ha estat aprovat per diferents bisbes. És patró dels tintorers.

Prat i Pujoldevall, Manuel

(Batet, Garrotxa, 6 octubre 1873 – Amoy, Xina, 6 gener 1947)

Religiós dominicà, missioner i bisbe. Entrà al convent d’Ocaña (1888) i acabà els estudis a Àvila (1897).

Essent diaca anà a les Filipines, on fou ordenat de sacerdot el 1897. Fou missioner a Formosa i vicari provincial de l’illa del 1898 al 1916.

Pel seu zel missional fou consagrat bisbe i vicari apostòlic d’Amoy (Xina), on residí, i governà la diòcesi del 1916 a la seva mort. Sofrí persecucions i empresonaments, però donà un impuls a la tasca missionera de la seva vicaria.

És autor d’obres piadoses en xinès i de relacions missionals publicades en revistes evangelitzadores.

Postius i Sala, Joan

(Berga, Berguedà, 8 juliol 1876 – Solsona, Solsonès, 23 agost 1952)

Missioner claretià. Professà el 1892 i el 1900 s’ordenà de sacerdot. Es doctorà en ambdós drets a Roma.

El 1905 anà a Madrid, on organitzà congressos, fundà revistes, promogué missions i assolí fama de polígraf.

Conseller (1922) i sotsdirector de l’Institut Claretià, promogué la creació del Temple i del Col·legi Internacional de Roma; el 1934 fou procurador de l’Institut a Roma i consultor de diversos dicasteris de la cúria romana.

Publicà El Código Canónico… aplicado a España (1918) i obres de tema religiós.

Ponsgrau, Pere

(Vic, Osona, 1701 – Xina ?, 1747)

Frare dominicà. El 1730 passà a les Filipines.

Després fou missioner a la Xina i al Tonquín. Fou vicari provincial de Trunh Ling.

És autor d’algunes obres sobre els màrtirs de la Xina.