Arxiu d'etiquetes: missioners/es

Serra i Julià, Josep Maria

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 11 març 1810 – desert de les Palmes, Benicàssim, Plana Alta, 8 setembre 1886)

Benedictí, missioner i bisbe.

El 1845 anà com a missioner a Austràlia; junt amb el pare Salvadi, hi fundà el monestir de Nova Núrsia. Fou nomenat administrador apostòlic del bisbat de Perth el 1849.

Deu anys després hi renuncià per motius de salut, i es traslladà a Madrid, amb el títol de bisbe de Dàulia. Fundà la congregació de les oblates del Santíssim Redemptor a Cienpozuelos.

Fou perseguit, i s’hagué d’exiliar en temps d’Amadeu de Savoia pel seu ideari absolutista.

Seguí, Josep

Deixa un comentari

(Camprodon, Ripollès, 1773 – Manila, Filipines, 1845)

Frare augustinià, missioner i arquebisbe. Professà al convent de la Seu d’Urgell (1789), d’on anà a les missions de les Filipines (1795).

Fou destinat tot seguit a la Xina, on estigué vuit anys. Fou procurador de la província religiosa (1818) i definidor (1825-29).

Bisbe auxiliar de Manila (1829) i arquebisbe titular (1830-45). Es destacà pel seu treball pastoral i esperit caritatiu.

És autor d’algunes obres pastorals.

Sants, Vicenç

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1719 – Roma, Itàlia, 1787)

Jesuïta i missioner. Estudià filosofia als jesuïtes de Barcelona i lleis a Osca. Després d’obtenir el permís familiar per a entrar als jesuïtes, completà la seva formació a Cervera i a Barcelona.

El 1755 embarcà vers les missions del Riu de la Plata i ensenyà filosofia a la Universitat de Córdoba de Tucumán (Argentina), d’on arribà a ésser canceller. Fou un notable predicador i es dedicà a la conversió dels negres i nadius.

Amb motiu de l’expulsió dels jesuïtes (1768), retornà a Europa i es refugià a Itàlia, on fou prefecte d’estudis de la comunitat de Faenza.

Extingida la Companyia de Jesús, passà a Roma, on morí.

Santa Eugènia, Tomàs de

Deixa un comentari

(Catalunya, 1681 – Guaiana, 1784)

Religiós caputxí. Entrà a l’orde el 1699. Fou ordenat el 1723.

Anà a les missions dels caputxins catalans de la Guaiana.

El 1733 organitzà i dirigí una expedició per l’Orinoco. Hi fundà diversos poblats.

Sans, Rafael

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1812 – La Paz, Bolívia, 1899)

Missioner. Ingressà en l’orde franciscà (1834).

Arran de l’exclaustració del 1835 passà a Itàlia i d’allí a Bolívia, on fundà el centre missioner de Copacabana; reclutà missioners a Europa i fou prefecte de missions (1861), definidor general de l’orde (1863) i visitador apostòlic a Xile.

Publicà obres històriques i escriví Mis memorias (1911).

Sanç i Jordà, Pere

Deixa un comentari

(Ascó, Ribera d’Ebre, 1680 – Fuzhou, Xina, 1747)

Missioner i sant. Conegut amb el nom de sant Pere Màrtir.

El 1698 ingressà en l’orde dominicà. El 1704 s’ordenà de sacerdot i exercí el ministeri a Lleida.

El 1713 passà a les Filipines i el 1715 passà a les missions de Xina; fou vicari apostòlic de Tonkín (des del 1730). Perseguit i empresonat, fou degollat després d’un any de tortures.

El papa Lleó XIII el beatificà (1893) i fou canonitzat pel papa Joan Pau II (2000).

Sanaüja, Manuel

Deixa un comentari

(les Voltes, Baix Camp, 1755 – La Paz ?, Bolívia, 1834)

Missioner franciscà llec. Format al col·legi de missions d’Escornalbou, passà al Perú (1796).

Es destacà pels seus coneixements d’arquitectura; intervingué en la construcció de l’església principal de Potosí (1812-29) i en la de la catedral de La Paz (1830-34) i en altres construccions, en les quals introduí l’estil neoclàssic.

Ros, Francesc

Deixa un comentari

(Girona, 1557 – Cranganor, Índia, 16 febrer 1624)

Missioner jesuïta. El 1575 ingressà al noviciat, a la província eclesiàstica d’Aragó, però féu els estudis de sacerdot a l’Índia.

Treballà entre els cristians de Malabar; ensenyà teologia, caldeu i siríac al seminari de Vaypicota; acompanyà l’arquebisbe de Goa en la visita pastoral de la regió, etc.

L’any 1601 fou nomenat primer bisbe de ritu llatí a Angamala, i en traslladà la seu a Cranganor en ésser elevada a arquebisbat.

És autor d’un catecisme en malabàric que després traduí al siríac.

Proeta, Maurici

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XVI – Illes Balears, 1546)

Missioner. Els primers anys del segle XVI entrà al convent augustinià de Santa Magdalena de Castelló d’Empúries, d’on anà a Barcelona i a Lleida per completar els estudis. Es doctorà a Tolosa de Llenguadoc.

Es dedicà a la predicació a Catalunya i en especial a Alger i Tunis. De retorn al seu país, morí a Mallorca, on havia anat de pas.

Venerat com a beat, el seu culte ha estat aprovat per diferents bisbes. És patró dels tintorers.

Prat i Pujoldevall, Manuel

(Batet, Garrotxa, 6 octubre 1873 – Amoy, Xina, 6 gener 1947)

Religiós dominicà, missioner i bisbe. Entrà al convent d’Ocaña (1888) i acabà els estudis a Àvila (1897).

Essent diaca anà a les Filipines, on fou ordenat de sacerdot el 1897. Fou missioner a Formosa i vicari provincial de l’illa del 1898 al 1916.

Pel seu zel missional fou consagrat bisbe i vicari apostòlic d’Amoy (Xina), on residí, i governà la diòcesi del 1916 a la seva mort. Sofrí persecucions i empresonaments, però donà un impuls a la tasca missionera de la seva vicaria.

És autor d’obres piadoses en xinès i de relacions missionals publicades en revistes evangelitzadores.