(Rattvik, Suècia, 13 juny 1858 – València, 9 juliol 1922)
Missioner protestant. Estudià teologia al seminari baptista Bethel, d’Estocolm (1884-86).
Organitzà i dirigí una comunitat evangèlica a Sabadell (1886-95) i exercí el pastorat a València i als pobles de l’entorn (1895-1922).
Edità el periòdic infantil “Hojas Dominicales” (1901-14), que tingué bona acceptació.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1810 – Manila, Filipines, 1877)
Missioner dominicà.
Ensenyà teologia a la universitat de Santo Tomás de Manila (1841) i en fou rector i canceller (1855-74). Intervingué en la campanya contra la laicització de l’ensenyament (1868).
Publicà Memoria sobre la universidad de Santo Tomás de Manila (1861) i traduí del català La iglesia de Cristo (1870), de Jaume Pontí.
(Catalunya, segle XIV)
Pelegrí. Ha restat constància del seu pelegrinatge a Terra Santa, amb Jaume Riquer i el sastre Eromir, en unió de dotze frares predicadors.
La relació és de gran interès per refer els itineraris de l’època. El grup anà, amb una nau de Tarragona, a Alexandria i al Caire. D’allí marxà a peu fins a Palestina i en tornà a Alexandria, on reembarcà per al retorn.
(Santa Coloma de Farners, Selva, 25 agost 1754 – Califòrnia, EUA, 3 novembre 1825)
Missioner franciscà. Passà a les missions californianes el 1789 i fins el 1812 fou president de totes les missions de Califòrnia.
També excel·lí pel seu talent musical i compongué diverses peces polifòniques, força cantades pels neòfits.
(Castellvell del Camp, Baix Camp, 1878 – Chicago, EUA, 15 abril 1942)
Missioner i publicista. Estudià al seminari de Tarragona i el 1902 ingressà als claretians.
Destinat a les missions de Mèxic, estengué el seu radi d’acció a Texas (EUA), on es refugià el 1914, quan fou expulsat pels revolucionaris de Mèxic. El 1918 fundà el col·legi claretià a Washington.
Fou redactor de la revista “The Claretian” i autor de diverses obres històriques sobre les missions de San Marcos, San Gabriel i Los Angeles.
(Manresa, Bages, 1807 – Santa Cruz de Yojoa, Hondures, 27 novembre 1864)
Missioner. Ordenat sacerdot el 1834 i beneficiat de la col·legiata de Manresa, fou company de predicació d’Antoni M. Claret a Catalunya i, després del 1850, col·laborador seu a Cuba.
El 1856 començà l’apostolat a Hondures, Guatemala, Nicaragua i El Salvador i organitzà poblats entre les tribus indígenes.
Hom donà el nom de Subirana a la població on morí.
(Mataró, Maresme, 11 març 1810 – desert de les Palmes, Benicàssim, Plana Alta, 8 setembre 1886)
Benedictí, missioner i bisbe.
El 1845 anà com a missioner a Austràlia; junt amb el pare Salvadi, hi fundà el monestir de Nova Núrsia. Fou nomenat administrador apostòlic del bisbat de Perth el 1849.
Deu anys després hi renuncià per motius de salut, i es traslladà a Madrid, amb el títol de bisbe de Dàulia. Fundà la congregació de les oblates del Santíssim Redemptor a Cienpozuelos.
Fou perseguit, i s’hagué d’exiliar en temps d’Amadeu de Savoia pel seu ideari absolutista.
(Camprodon, Ripollès, 1773 – Manila, Filipines, 1845)
Frare augustinià, missioner i arquebisbe. Professà al convent de la Seu d’Urgell (1789), d’on anà a les missions de les Filipines (1795).
Fou destinat tot seguit a la Xina, on estigué vuit anys. Fou procurador de la província religiosa (1818) i definidor (1825-29).
Bisbe auxiliar de Manila (1829) i arquebisbe titular (1830-45). Es destacà pel seu treball pastoral i esperit caritatiu.
És autor d’algunes obres pastorals.
(Tortosa, Baix Ebre, 1719 – Roma, Itàlia, 1787)
Jesuïta i missioner. Estudià filosofia als jesuïtes de Barcelona i lleis a Osca. Després d’obtenir el permís familiar per a entrar als jesuïtes, completà la seva formació a Cervera i a Barcelona.
El 1755 embarcà vers les missions del Riu de la Plata i ensenyà filosofia a la Universitat de Córdoba de Tucumán (Argentina), d’on arribà a ésser canceller. Fou un notable predicador i es dedicà a la conversió dels negres i nadius.
Amb motiu de l’expulsió dels jesuïtes (1768), retornà a Europa i es refugià a Itàlia, on fou prefecte d’estudis de la comunitat de Faenza.
Extingida la Companyia de Jesús, passà a Roma, on morí.
(Catalunya, 1681 – Guaiana, 1784)
Religiós caputxí. Entrà a l’orde el 1699. Fou ordenat el 1723.
Anà a les missions dels caputxins catalans de la Guaiana.
El 1733 organitzà i dirigí una expedició per l’Orinoco. Hi fundà diversos poblats.
Dades dels Països Catalans 