(Catalunya, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)
Capità de la Coronela de Barcelona el 1706, arran del setge frustrat de Felip V, i també en el de 1713-14, on manava la companyia de Daguers i Beiners.
Sobresortí en diverses accions, especialment a la batalla final de l’11 de setembre de 1714, en que lluità al sector de Sant Pere-Portal Nou i on resultà ferit.
Després de la capitulació li foren confiscats els béns.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 27 març 1715)
Militar. Assolí el grau de capità. Es distingí a la defensa de Barcelona el 1714.
Posteriorment els militars catalans foren sotmesos a dures repressions i Roca fou detingut amb el general Moragues i el capità Pau Macip, quan tots plegats projectaven de fugir a Mallorca, sofriren tortura i foren penjats i esquarterats.
(Lleida, segle XIII – ? , segle XIII)
Soldat. Participà a la conquesta de Mallorca (1229).
Durant el setge de la capital mallorquina es presentà, amb un paisà seu anomenat Proet, davant el rei Jaume I.
Els dos lleidatans proposaren al monarca que els donés homes per executar un pla que permetria de fer un pas pel vall de les defenses de la plaça.
(Camp de Tarragona, segle XIX)
Militar republicà. Federal intransigent, intentà fer aixecar Béjar per l’octubre de 1869 i posteriorment, resident a Madrid, fou el principal redactor i director d'”El Combate” (1870 i 1872).
El 1873 fou el vice-president del Comitè de Salvació Pública que preparà la insurrecció que havia de derivar cap al cantonalisme.
És autor de Cincuenta años de conspirador (Memorias político-revolucionarias) 1805-1903 (1932), una de les fonts importants per a l’estudi de les actuacions clandestines dels demòcrates i dels federals intransigents.
(el Vendrell, Baix Penedès, 3 setembre 1778 – 20 juny 1857)
“el Lleona“ Defensor de Saragossa durant el setge napoleònic. Feia treballs de carreter.
S’oferí voluntari per al transport de municions, queviures i ferits pels llocs de més gran perill. Una de les seves proeses fou portar bales de fusell fins a la bateria del Portilló quan va ser incendiada, les va carregar al canó i Agustina Saragossa i Domènec el va disparar.
La seva figura esdevingué popular i molt admirada pel seu coratge. Fou citat amb grans lloances pel general Palafox.
(Manresa, Bages, segle XVIII – segle XIX)
Comerciant i militar. Conegut amb el malnom de Noi de la botigueta, fou un dels promotors de la Crema del Paper Segellat francès, el 2 de juny de 1808.
Intervingué en el primer combat del Bruc, i hi fou ferit. Com a capità del terç de miquelets de Manresa, prengué part en diverses accions de la guerra del Francès.
Ascendit a tinent coronel d’infanteria, el 1816 es retirà de l’exèrcit.
(Catalunya, segle XIV)
Militar. Participà a l’expedició de l’infant Alfons per conquerir Sardenya.
Concorregué al setge de la vila d’Esglésies, del 30 de juny de 1323 al 7 de febrer de 1324.
Fou un dels tres capitans de companyia deixats al front dels 200 homes que restaren de guarnició, un cop ocupada la plaça.
(Barcelona, 1860 – 1 agost 1924)
Enginyer militar. Assolí el grau de tinent coronel.
Realitzà alguns treballs remarcables, com l’establiment de comunicacions òptiques entre la Cerdanya i Vic. Ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts barcelonina.
És autor d’alguns llibres tècnics, com La esterilización del agua por medio del ozono (1907).
(Barbastre, Aragó, 12 setembre 1727 – Madrid, 13 març 1794)
Militar.
En iniciar-se la Guerra Gran, li fou confiat el comandament d’un exèrcit exigu (uns 3.000 homes) i el càrrec de capità general de Catalunya; el 17 d’abril de 1793 inicià la invasió del Vallespir amb èxit i penetrà al Conflent.
La manca de visió del govern de Carles IV en no donar impuls a la campanya amb l’oferiment de la restitució del Rosselló i la Cerdanya limità les seves possibilitats d’èxit, tot i la coratjosa participació catalana en la lluita.
Acabada la campanya del 1793 passà a Madrid, on morí d’una pulmonia.
(Anglesola, Urgell, 1670 – Àustria ?, després 1716)
Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió, essent sergent major del regiment de cavalleria del coronel Subies.
El 1713 desobeí l’ordre d’evacuar i restà a Barcelona, on fou nomenat tinent coronel del nou regiment de cavalleria manat per Antoni Desvalls, amb el qual sortí de Barcelona i, després d’un temps amb els expedicionaris del diputat Berenguer i el coronel Rafael Nebot, entrà a Cardona amb Desvalls, del qual fou gran auxiliar.
Participà al consell de guerra d’Olesa de Montserrat (18 maig 1714). Intervingué a la doble batalla de Talamanca i de Sant Llorenç Savall (13 i 14 agost 1714).
S’acollí a la capitulació de Cardona (18 setembre 1714) però, infligint els pactes, els borbònics li confiscaren els béns. Fugí del país i anà a Àustria, on ingressà a l’exèrcit imperial amb el grau de tinent coronel.
Era un dels catalans que combateren contra els turcs el 1716, a la divisió que manava Antoni Desvalls.
Dades dels Països Catalans 