Arxiu d'etiquetes: militars

Abella, Ramon d’ -militar-

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – Sicília ?, Itàlia, segle XIV)

Cavaller. Fou militar excel·lent. En 1390, durant les invasions del comte d’Armanyac, fou enviat de capità a Torroella i Palafrugell. Poc després secundà Gilabert (VI) de Cruïlles, governador del Rosselló, en les accions de represàlia empreses contra territori francès.

El 1392 fou nomenat un dels quatre caps principals de l’expedició que Joan I el Caçador volia enviar a Sardenya i que en acabar tingué altres destins. El mateix any, amb Galceran Marquet, anà d’ambaixador a Gènova, Pisa i Niça per temptejar-hi l’opinió oficial davant el projecte de Sardenya ja esmentat.

Passà a Sicília en 1394, amb l’armada de reforç que comandaven Pere (IV) Maça i Gilabert (VI) de Cruïlles.

Aguilar, Manuel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Metge militar. Va signar el Dictamen dado por la Corporación de Cirugía médica militar de la plaza de Barcelona al Excmo. Sr. Jefe Político de la provincia de Cataluña (1932) on es defensava l’etiologia contagiosa de la febre groga.

Zorraquín Merino, Mariano

Deixa un comentari

(la Rioja ?, segle XVIII – Vic, Osona, 27 abril 1823)

Militar i polític. Diputat liberal a les Corts de Cadis, fou condemnat a vuit anys de presidi en ésser restaurat l’absolutisme.

Alliberat en iniciar-se el Trienni Constitucional, fou cap d’Estat Major de l’exèrcit de Mina, que operava a Catalunya, i ministre de la Guerra en el gabinet de Calatrava (1823).

Morí en un acció contra les partides absolutistes.

Zapatero y Navas, Juan

3 Respostes

(Ceuta, 12 juliol 1810 – Madrid, 9 maig 1881)

Militar. Hom el conegué popularment com el Tigre de Catalunya. Participà en l’assetjament de Barcelona el 1843, i el 1844 en els de Figueres, Alacant i Cartagena; aquest any aconseguí el grau de brigadier.

Amb l’alçament del juliol de 1854 el govern el destinà a Catalunya com a governador militar. Pel març de 1855 li fou encomanada interinament la capitania general de Catalunya, i pel juny n’esdevingué titular en propietat. En l’exercici d’aquest càrrec es caracteritzà com a home dur, simplista i arbitrari.

Darrere la formalitat d’un judici militar, protagonitzà l’execució de J. Barceló, líder obrer, amb la qual pensava suprimir la qüestió obrera. Sota la seva direcció es portà a terme, després de la vaga general del juliol de 1855, la repressió contra les associacions obreres, contra els dirigents demòcrates i contra la milícia nacional.

En produir-se a Barcelona l’aixecament contra la caiguda d’Espartero, esclafà la revolta amb una gran efusió de sang. Arribà a suprimir fins i tot les societats de socors mutus.

Weyler i Nicolau, Valerià

6 Respostes

(Palma de Mallorca, 17 setembre 1838 – Madrid, 20 octubre 1930)

Militar. Fill de Fernando Weyler y Laviña. Diplomat d’estat major, el 1862 n’era ja comandant. Fou enviat aquest any a Cuba i més tard a Santo Domingo. Tornà a la Península Ibèrica, i combaté els carlins durant la tercera guerra carlina. Es distingí en l’acció de Bocairent i en diverses accions al Principat. El 1878, a quaranta anys, ja era tinent general.

Fou capità general de les illes Canàries, després passà a la capitania general de Mallorca (1883-86), i el 1888 fou nomenat capità general de les Filipines. El 1896 fou enviat a Cuba amb la missió de sotmetre els rebels.

Capità general de Catalunya (1893-96, 1909-14 i 1920), dirigí la repressió desencadenada arran de la Setmana Tràgica (1909). Durant la Dictadura de Primo de Rivera col·laborà en el fracassat pronunciament que tingué lloc a Tarragona (Santjoanada, 1926) contra el dictador, que no s’atreví, però, a sancionar-lo.

Publicà Mi mando en Cuba (5 volums, 1910-11).

Voluntaris Urbans de Catalunya

Deixa un comentari

(Buenos Aires, Argentina, 1806 – segle XIX)

Milícia de sometents. Fundada per catalans residents a Buenos Aires, per a deturar la invasió anglesa d’aquell any. També foren anomenats minyons o miquelets.

Foren capdavanters del moviment contra els invasors i inspiraren la creació d’altres cossos de guerrillers.

Entre els seus fundadors figuraven Jaume Nadal i Guarda, Jaume Llavallol, Oleguer Reinals i Joan Larrea. També s’hi destacaren Josep Forneguera, Felip Sentenac i Gerard Esteve i Llac.

El 1809 participaren en la revolta contra el virrei castellà (d’origen francès) Liniers, fet que inicià el moviment independentista de l’Argentina.

Voluntaris Reialistes

Deixa un comentari

(Catalunya, 1822 – 1833)

Organització de milícies absolutistes. Creada en defensa de Ferran VII com a monarca absolut. A Catalunya tingueren una activitat notable.

Descontents de la repressió moderada exercida per Ferran VII en restaurar l’absolutisme, iniciaren un moviment subversiu (guerra dels Malcontents), que fracassà (1827).

Reorganitzats pel comte d’Espanya, capità general de Catalunya, des del 1830, per tal de reprimir els liberals, eren sovint reclutats entre els indesitjables de les viles, on instituïren tiranies locals a sou dels ajuntaments.

El nou capità general de Catalunya, general Llauder, els combaté i els debilità fins que la liberalització política que suposà la mort de Ferran VII (1833) permeté de dissoldre’ls. Una part d’aquestes forces s’uní aleshores al carlisme.

Voluntaris de la República

Deixa un comentari

(Catalunya, 1873 – 1874)

Milícia ciutadana. Organitzada a Barcelona i en altres municipis catalans durant la Primera República com a transformació dels antics Voluntaris de la Llibertat.

Ja el febrer de 1873 la diputació de Barcelona havia creat, amb paisans, dues companyies de Guies de la Diputació, que, comandades per B. Lostau, lluitaren contra els carlins, però fou després de la dissolució de l’exèrcit regular (març) que els quatre batallons de Voluntaris barcelonins prengueren importància.

Nodrits bàsicament per elements de la petita burgesia, menestrals i alguns simpatitzants internacionalistes, desenvoluparen tasques d’ordre públic i participaren, amb eficàcia variable, en la campanya anticarlina.

Decretat llur desarmament després del cop d’estat del general Pavia, protagonitzaren la darrera resistència armada republicana a Barcelona i Sarrià.

Voluntaris de la Llibertat

3 Respostes

(Catalunya, 1868 – 1874)

Milícies formades espontàniament en esclatar la Revolució de Setembre, amb les armes preses dels arsenals militars. Formades per l’ala radical dels revolucionaris, persistiren a Catalunya malgrat els esforços del govern central per a dissoldre-les.

Reorganitzades pel setembre de 1869, prengueren una part important en els fets de Barcelona en ésser proclamada la Primera República. Possibilitaren l’ocupació de la capitania general de Catalunya pel pro-federalista general Contreras i, per un decret de la diputació, passaren a substituir l’exèrcit regular (9 març 1873), fet que resultà aviat inviable.

En caure la República (gener 1874) foren desarmades per l’exèrcit.

Voluntaris de Catalunya, Companyies Franques de

Deixa un comentari

(Catalunya, 1762 – segle XIX)

Cos de milícia. Format arran de la intervenció de Carles III en la Guerra dels Set Anys, pel pacte de família signat amb Lluís XV.

Participà en la campanya de Portugal (1762) i, acabada aquesta, fou enviada a les anomenades províncies internes de Mèxic.

Més tard un contingent d’aquests voluntaris formà part de l’expedició a Califòrnia de Gaspar de Portolà (1769).