(Suera, Plana Baixa, 1850 – Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1930)
Militar i veterinari. Participà activament a la Tercera Guerra Carlina amb les forces del pretendent carlí.
Resultà ferit en una acció a Sant Mateu del Maestrat.
(País Valencià, segle XIII – Algèria, segle XIII)
Cabdill sarraí, alcaid de Montesa. El 1276 es revoltà i s’emparà del castell de Finestrat i inicià la segona rebel·lió sarraïna al País Valencià (al-Azräq).
Per l’agost de 1277 signà una pau amb el rei Pere II el Gran que li permetia de restar amb la seva gent sota la protecció de la corona, però al cap d’un any fou expulsat a Tremissèn.
(Énguera, Canal de Navarrés, 8 març 1862 – Marroc, 23 juliol 1909)
Militar i escriptor. Estudià a l’acadèmia d’infanteria (1880-83); el 1890 fou nomenat secretari de la Junta de Reclutamiento y Reemplazo. Fou col·laborador de la “Revista Técnica de Infantería y Caballería.
Lluità a Cuba (1895-98) contra el moviment independentista i, ascendit a tinent coronel el 1908, fou destinat al Marroc, on morí en combat.
Fou un bon escriptor de temes militars, autor de diverses obres.
(Maó, Menorca, 10 agost 1814 – Palma de Mallorca, 11 setembre 1880)
Militar. Parent d’Emili Hédiger i Olivar.
(Maó, Menorca, 4 agost 1847 – Madrid, novembre 1911)
Militar i polític. S’especialitzà en torpedes i electricitat aplicada a la marina de guerra. Fou ajudant del general Serrano a la batalla d’Alcolea (1868). Arribà al càrrec d’almirall.
Fou diputat a corts per Menorca en diverses legislatures.
Fou parent seu Victorí Hédiger i Olivar.
Veure> Barba-rossa (pirata i almirall turc, vers 1465-1546).
Veure> Carles de Borja i d’Aragó-Gurrea (noble i militar, 1634-92).
(Alacant, 5 agost 1897 – Madrid, 27 novembre 1972)
Militar i historiador. Contraalmirall de l’armada. Fou director del Museu Naval i de l’Instituto Histórico de la Marina i secretari de l’Academia de la Historia.
Entre altres obres, publicà Cartografía marítima española (1931), La náutica española del siglo XVII (1935), El primer viaje de Cristóbal Colón (1943) i Els camins dels catalanismes en la parla marinera de Castella (1971).
Veure> Reial Guàrdia Catalana (regiment d’infanteria, 1705-14).
(Alcoi, Alcoià, segle XVII – Salses, Rosselló, segle XVII)
Militar. Serví de capità al Milanesat. Fou jurat de València el 1638 i 1640.
Era sergent major dels terços mobilitzats per Felip IV a València, per fer front a la guerra de Separació del Principat. Morí assaltant la plaça de Salses.
Escriví una obra titulada Arte de formar escuadrones.
Dades dels Països Catalans 