Arxiu d'etiquetes: metges/ses

Collado -varis bio-

5 Respostes

Joan Collado  (València, 1731 – 1767)  Pintor i poeta. Conreà la pintura religiosa. Publicà unes Poesies valencianes (1755). És remarcable el seu Col·loqui entre els gossos de la portada de Sant Domingo i lo rat penat de damunt del portal del Real.

Lluís Collado  (València, segle XVI)  Metge. Ensenyà anatomia. Publicà en llatí alguns tractats mèdics. Fou un dels qui estudiaren l’os de l’oïda dit stapeda.

Lluís Collado  (País Valencià, segle XVIII)  Poeta. Era molt afecte a usar jocs mètrics complicats i artificiosos. Versificà en llengua catalana.

Claramunt i López, Ferran

Deixa un comentari

(Alacant, 1929 – Madrid, 20 febrer 2024)

Metge psiquiatre. Autor de les obres Psiquiatría y asistencia social, El punto de vista clínico y social en la epilepsia (1960), Salud mental y transtornos psíquicos (1962), La unidad psiquiátrica en el hospital general (1967) i Guía para auxiliares psiquiátricos (1967).

Civat, Antoni *

Deixa un comentari

Veure> Antoni Cibat i Arnautó  (metge català, 1770-1811).

Chinchilla i Piqueras, Anastasi

Deixa un comentari

(Aiora, Vall de Cofrents, 27 abril 1801 – Sevilla, Andalusia, 15 març 1867)

Metge militar.

Autor d’Anales históricos de la medicina en general y biográfico-bibliográficos de la española en particular (1841-45), font d’informació bàsica per a la història de la medicina espanyola.

Cervera i Ruiz, Eulogi

Deixa un comentari

(Torrent, Horta, 16 març 1855 – Madrid, 31 desembre 1916)

Metge. Destacà com a cirurgià i per les seves investigacions sobre el càncer, que el feren ingressar a la Societat Internacional de Berlín per combatre aquesta malaltia.

Cervera i Royo, Rafael

Deixa un comentari

(València, 25 octubre 1828 – Barcelona, 7 febrer 1903)

Metge i polític. Estudià medicina a València i s’especialitzà en oftalmologia. El 1893 ingressà en l’Acadèmia de Medicina.

Milità en el republicanisme moderat. Fou col·laborador de “La República Federal” de Madrid des del 1870, diputat i vicepresident de les Corts constituents el 1873.

Fou elegit senador per l’Academia de Medicina de Madrid. L’any 1891 fou un dels fundadors del partit Centro Republicano.

Cerdó i Oliver, Rafael

Deixa un comentari

(Muro de Mallorca, Mallorca, 1812 – Madrid, 1891)

Metge. Llicenciat a Barcelona (1839), el 1840 s’establí a València, on fou un dels fundadors de l’Institut de Medicina i redactor del seu butlletí. Exercí posteriorment a Albacete, Cambil i Huelma, i el 1850, s’establí a Madrid.

Era membre de les acadèmies de medicina i cirurgia de Madrid, Barcelona, Granada i Mallorca. Col·laborà a “Siglo Médico”. Era admirador de Bacon.

Publicà diversos treballs sobre l’ús del cerat simple (1841), els tumors encefalítics (1846), el càncer, el còlera, les aigües termals, i tractats teòrics sobre la pràctica de la medicina, com: Tratado de la verdad en medicina (1853), ¿Es inútil la teoría en la práctica? (1854), Defensa de Hipócrates, en contra de Pere Mata i Fontanet.

Cazeilles, Marcel

1 Resposta

(Banyuls dels Aspres, Rosselló, 8 març 1906 – 30 agost 2001)

Metge militar i poeta. Graduat a Lió l’any 1931, féu carrera de metge militar i arribà a general. S’especialitzà en radiologia i fou cap de servei de l’hospital Robert Picqué de Bordeus fins al 1956, que passà al ministeri de la Defensa Nacional a París.

Aprofundí els estudis en el camp de la medicina nuclear, fou director del centre d’investigació dels serveis sanitaris de l’exèrcit (1961) i responsable de les mesures de protecció humana enfront de les radiacions en les proves nuclears franceses.

Ha conreat la poesia catalana i ha publicat, amb el pseudònim Joan la Cella, un recull de poemes titulat Sol de tardor (1974).

Casanova i Ciurana, Pelegrí

Deixa un comentari

(València, 21 desembre 1849 – 13 juny 1919)

Metge otòleg, darwinista i lliure pensador. Estudià medicina a València i Madrid i fou deixeble, a Jena, d’Ernst Haeckel. Fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de València (1875-1919), de la facultat de medicina de la qual fou degà (1896-1919). Inventà un miringotom trepanador que permetia d’obtenir una obertura permanent en el timpà.

Rigorós evolucionista, marcà en aquest sentit dues generacions de metges valencians i féu de València el centre peninsular de difusió de les idees evolucionistes: el 1909 participà en la commemoració del centenari del naixement de Darwin celebrada a València, al costat dels seus deixebles i futurs successors en el deganat; Rafael Bartual i Jesús Bartrina, i del rector de Salamanca, Miguel de Unamuno.

Reconegut lliure pensador, la seva biblioteca contenia, al costat dels clàssics de l’evolucionisme, llibres sobre religions comparades i obres publicades per editorials antireligioses.

És autor d’una Biología general (1877), primer i únic volum de la projectada sèrie “Estudios biológicos”, dedicada a Haeckel.

Carreras i Sanchis, Manuel

Deixa un comentari

(València, 1845 – 1898)

Metge. Traduí moltes obres professionals. Col·laborà activament a la premsa mèdica.