(Barcelona, 9 setembre 1772 – 7 novembre 1841)
Eclesiàstic i pedagog. Frare mercedari. Canonge de l’antiga col·legiata de Santa Anna de Barcelona i examinador sinodal de Girona.
Es dedicà a l’ensenyament i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Escriví algunes obres didàctiques, com Gramática latina i Curso elemental de poesía, publicades a Barcelona el 1829, així com alguns dels seus sermons.
(Barcelona, segle XIV – 1343)
Frare mercenari. Era doctor en teologia.
Gaudí de la confiança de la cort, que li confià algunes missions delicades. Fou general del seu orde.
El papa Climent VI el nomenà bisbe de Barcelona, però morí en aquesta ciutat poc abans d’ésser consagrat.
Publicà algunes obres sobre temes de jurisdicció eclesiàstica.
(Catalunya, segle XIII – 1301)
Religiós mercedari. Ocupà a Barcelona el càrrec de general de l’orde el 1262 i en publicà, dos anys després, les primeres constitucions, per les quals aquest orde es regí fins a la introducció dels mestres generals sacerdots.
Conseller de Jaume I de Catalunya, fou enviat com a ambaixador a Castella i a Portugal.
(Barcelona, segle XIII – València, 1330)
Mercenari. Fill de família noble, descendent dels comtes de Rosselló.
Fou el primer sacerdot elegit mestre general dels mercenaris, quan aquest orde religiós deixà d’ésser prevalentment laic (1317). Dedicà una atenció especial als jueus i visità quatre vegades Àfrica per redimir captius.
Reformà els llibres litúrgics de l’orde, que dotà de noves constitucions. Actuà diverses vegades com a conseller de Jaume II el Just. Joan XXII el féu cardenal.
Dades dels Països Catalans 