(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Grup de bordes de l’antic municipi de Civís, sota el coll de Quell, prop d’Aós de Civís.
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Grup de bordes de l’antic municipi de Civís, sota el coll de Quell, prop d’Aós de Civís.
Masia i veïnat, al pla de la Garga, damunt el sector septentrional dels cingles de Bertí, anomenat el cingle del Cerdà.
Antiga fortificació, actualment masia.
Del llinatge dels seus senyors fou el mercader Berenguer de Castelltort, ciutadà de Barcelona, que el 1389 fundà l’hospital de Cervera (dit Hospital de Castelltort).
El seu sepulcre, a l’església de Santa Maria de Cervera, és obra de Jordi Joan i dels seus col·laboradors.
Masia i església romànica (Sant Benet de Casamitjana), a la vall de Merlès, en un coster de la serra de la Quar.
(Vilallonga del Camp, Tarragonès)
Antic terme, al límit amb els termes de la Selva del Camp (Baix Camp) i Alcover (Alt Camp), a la parròquia del qual pertangué fins al segle XVI.
Era el seu centre el mas i la torre de Carxol.
Casa i església (Sant Iscle i Santa Victòria), a la parròquia de les Cases de Posada, al peu de la serra de Busa.
(Abella de la Conca, Pallars Jussà)
(o les Cases de Capdecarreu) Grup de bordes (1.390 m alt), a la capçalera del riu de Carreu.
Capçalera de la vall de Cabó, al massís del Boumort.
Hi ha un grup de bordes a uns 1.500 m d’altitud.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Barri residencial de la ciutat, a l’oest de les urbanitzacions de Valldoreix, al vessant oriental del puig Madrona, prop de can Montmany.
Gran masia, situada en un coll de l’acinglerada serra de Campdeparets (1.075 m alt), que separa les valls de la Portella i d’Olvan.