(Callosa d’en Sarrià, Marina Baixa)
Masia, al sud-est de la vila.
(Callosa d’en Sarrià, Marina Baixa)
Masia, al sud-est de la vila.
Masia, al vessant septentrional del pla de la Muga, a l’indret de l’extens bosc de Falgós.
Antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de l’Eula), fundada vers el 1174, al sud del poble, a la dreta de la Tet, per Joan Homdedeu, burgès de Perpinyà, i posada sota la filiació de l’abadia de Fontfedra.
Després de la invasió de Felip III l’Ardit del 1285, les monges cercaren refugi a Perpinyà i compraren unes quantes cases prop de l’església de Sant Narcís. El 1360 Urbà V els concedí de poder-se establir definitivament a Perpinyà.
A mitjan segle XVI només hi havia l’abadessa i dues monges, i l’abat de Santes Creus, a qui havia estat confiada l’abadia, extingí la comunitat femenina (les monges es traslladaren a Vallbona i a Sant Hilari de Lleida) i al seu lloc establí, el 1576, un priorat masculí, que subsistí fins a la Revolució Francesa, bé que els darrers temps ja no tenia pràcticament vida monàstica.
Actualment en resta el mas de l’Eula, dins el terme del Soler.
(o l’Esquerosa) Gran masia i antic terme, a la vall de la Persigola.
Masia i antic terme, a l’est del poble; esmentat ja el 1024.
Antiga granja del monestir de Sant Miquel dels Reis, de València, situada 10 km al nord de la ciutat.
(Sant Joan les Fonts, Garrotxa)
Antic veïnat i actual masia de la parròquia.
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Masia i antic terme, al sud-est de Montellà de Cadí.