Arxiu d'etiquetes: masies

Falgós

(Serrallonga, Vallespir)

Masia, al vessant septentrional del pla de la Muga, a l’indret de l’extens bosc de Falgós.

Fades

(Bissaürri, Ribagorça)

Casa i antiga quadra, al vessant oriental del coll de Fades (1.475 m alt), obert al sud de la serra d’Urruella, entre les valls de l’Éssera i de l’Isàvena.

Eula, l’

(el Soler, Rosselló)

Antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de l’Eula), fundada vers el 1174, al sud del poble, a la dreta de la Tet, per Joan Homdedeu, burgès de Perpinyà, i posada sota la filiació de l’abadia de Fontfedra.

Després de la invasió de Felip III l’Ardit del 1285, les monges cercaren refugi a Perpinyà i compraren unes quantes cases prop de l’església de Sant Narcís. El 1360 Urbà V els concedí de poder-se establir definitivament a Perpinyà.

A mitjan segle XVI només hi havia l’abadessa i dues monges, i l’abat de Santes Creus, a qui havia estat confiada l’abadia, extingí la comunitat femenina (les monges es traslladaren a Vallbona i a Sant Hilari de Lleida) i al seu lloc establí, el 1576, un priorat masculí, que subsistí fins a la Revolució Francesa, bé que els darrers temps ja no tenia pràcticament vida monàstica.

Actualment en resta el mas de l’Eula, dins el terme del Soler.

Esqueroses, les

(Prats de Molló, Vallespir)

(o l’Esquerosa) Gran masia i antic terme, a la vall de la Persigola.

Espona -Segarra-

(Massoteres, Segarra)

Masia i antic terme, a l’est del poble; esmentat ja el 1024.

Espinar, l’

(Llíria, Camp de Túria)

Antiga granja del monestir de Sant Miquel dels Reis, de València, situada 10 km al nord de la ciutat.

Esparc, l’

(Sant Joan les Fonts, Garrotxa)

Antic veïnat i actual masia de la parròquia.

Esconsa

(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)

Masia i antic terme, al sud-est de Montellà de Cadí.

Entremesaigües

(Andorra la Vella, Andorra)

Grup de cortals de la parròquia, a la confluència dels rius Madriu i de Perafita.

Entorn, mas de l’

(Castelldans, Garrigues)

Masia i antic terme.