Arxiu d'etiquetes: marquesat Camarasa

Sarmiento de los Cobos y Manrique de Mendoza, Manuel

2 Respostes

(Castella, vers 1600 – Càller, Sardenya, 21 juny 1668)

Lloctinent de València (1659-63) i virrei de Sardenya (1665-68), setè marquès de Camarasa. A València intervingué en la revolta dels Llauradors de l’Horta contra els jurats de la ciutat del 1663 a favor dels primers.

En ésser nomenat virrei de Sardenya (1665) convocà corts, que dissolgué pel maig de 1668 recolzat en el noble Artau d’Alagó, marquès de Villasor, davant la popularitat creixent d’Agustí de Castellví i de Llança, marquès de Làcon, cap de la facció de la noblesa sarda oposada a la política castellana.

Acusat per la veu popular com a responsable de l’assassinat de Castellví (20 juny), fou assassinat al seu torn, als carrers de Càller. La causa d’aquest assassinat, considerat com a intent de rebel·lió contra la corona, fou dirigida pel nou virrei Francesco di Tutavilla, duc de San Germano.

Foren els principals acusats la vídua de Castellví, Francesca Setrilles (que s’havia casat amb Silvestre Aimeric tres mesos després de la mort del marit), la qual aconseguí de fugir; Silvestre Aimeric, Francesc Cao i Francesc Portuguès, els quals foren morts en una emboscada a l’illa Rossa (prop de Castell Aragonès); Jaume Artau de Castellví (cosí d’Agustí), el qual fou decapitat; Gaví Guixoni i Antoni Brondo, condemnats a mort; el jurisconsult Carles Dehonetto, ajusticiat; foren empresonats o exiliats uns 60 nobles i eclesiàstics i exiliats els bisbes de Càller i d’Ales. Des d’aleshores, Càller i l’Alguer tingueren guarnició.

Els assassinats donaren lloc a una apassionada i polèmica literatura a partir del mateix segle XVII.

Ferran (II) d’Aragó i de Castella -1329/63-

17 Respostes

(València, 11 desembre 1329 – Castelló de la Plana, 16 juliol 1363)

Infant d’Aragó. Fill d’Alfons III de Catalunya i d’Elionor de Castella. El 1330 rebé els marquesats de Tortosa i de Camarasa, de nova creació, i altres donacions al regne de València. Pretendent al tron català, va haver de fugir a Castella (1335) davant l’hostilitat general.

El 1347 fou el cap de la revolta de la Unió aragonesa i valenciana de nobles contra el seu germanastre Pere III el Cerimoniós, va ésser derrotat i empresonat a la batalla d’Épila (1348), però, a instàncies dels castellans, fou alliberat i retornà a Castella.

A la Guerra dels Dos Peres, posà la regió d’Alacant–Oriola a mans de Pere I de Castella (1356) i intentà de ressuscitar la Unió a València, però ningú no el seguí; i quant, l’any següent, Alacant fou ocupat per les forces de Pere III, es passà al seu costat. Pere I, com a reacció, feu matar la seva mare i el seu germà Joan.

El 1349 es casà amb Maria de Portugal, de la qual no tingué fills. Enfrontat amb Pere III per motius econòmics, va morir lluitant contra Enric de Trastàmara, l’algutzir del rei. Heretà els seus béns el seu nebot, el comte Pere II d’Urgell, però, a la seva mort, els marquesats de Tortosa i Camarasa es reintegraren a la corona.

Marquesat, el

(Noguera / Pallars Jussà)

Contrada, originada històricament al marquesat de Camarasa i a la vegueria del mateix nom, que persistí fins al segle XVII.

En aquesta època d’extensió màxima comprenia 18 termes, que ocupaven bona part de l’alta Noguera (sense la vall d’Àger ni el Segre mitjà), el nord del sector urgellenc de la baixa Noguera i l’extrem sud-est de la conca de Tremp, amb un total d’uns 520 km² i 3.000 h el 1981.