Arxiu d'etiquetes: Marina Alta

Castell de Castells (Marina Alta)

7 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 45,9 km2, 551 m alt, 442 hab (2014)

(o Castells de Serrella) Situat al límit amb el Comtat, entre les serres d’Alfaro, de la Xortà i de la Serrella, a la capçalera del riu de Gorgos, al sud-oest de Dénia. El terme comprèn també, al sud-est, un sector de capçalera de la vall de Tàrbena. La vegetació natural ocupa bona part del territori.

La vida econòmica del municipi és basa en l’agricultura, principalment de secà (cereals, ametllers i oliveres), la ramaderia ovina, l’avicultura i l’apicultura. Àrea comercial d’Alcoi.

La vila, d’origen islàmic, agrupa tota la població del municipi i es troba prop del naixement del riu de Gorgos, vora d’un turó on hi ha les restes de l’antic castell.

Dins el terme hi ha els despoblats de Bitla, actualment masia, i Aialt. El 1574 passà a dependre de la parròquia d’Alcúdia de Castell de Castells.

Calp (Marina Alta)

13 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 23,64 km2, 59 m alt, 22.437 hab (2014)

(cast: Calpe) Situat a la raconada de Calp, entre el penyal d’Ifac i el cap Toix. Estès des de la serra d’Oltà, límit occidental del terme, fins a la costa. El terreny, força accidentat, abunda en vegetació natural.

Les activitats econòmiques tradicionals del municipi, la pesca i l’agricultura principalment de secà (ametllers, garrofers i vinya), s’han vist àmpliament superades pel turisme, que alhora ha estat la causa del fort creixement experimentat per la població durant les últimes dècades, i de l’augment de la indústria de la construcció i hotelera. Ja no s’exploten les salines de l’estany residual darrera d’Ifac. Àrea comercial d’Alacant.

La vila és sobre una esquena de muntanya, no vora la mar; conserva les muralles; hi destaca també l’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus, gòtica amb elements mudèjars.

El penyal d’Ifac, dins el terme, ha esdevingut símbol turístic del municipi.

Benissa (Marina Alta)

40 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 69,67 km2, 254 m alt, 11.572 hab (2014)

Situat a la confluència dels rius de Gorgos i d’Algar, al pla de Benissa, al sud de Dénia i al nord-est d’Alacant. La part muntanyosa del terme, accidentada per la serra Llarga, a l’oest, i la de Bérnia, al sud, comprèn un petit tros de costa alta i rocallosa, on s’obre la cala de la Fustera; aquest sector és ocupat per pinedes i pasturatges.

La vida econòmica local, basada en l’agricultura de secà (principalment vinya -raïm moscatell-, a més de cereals, oliveres, ametllers i garrofers) i complementada per la ramaderia ovina i l’avicultura, ha rebut un fort impuls els darrers anys gràcies al desenvolupament de la indústria (fabricació de mobles i la derivada de l’agricultura -vi i oli-) i al turisme (gràcies a l’atractiu del paisatge). Paral·lelament, la població ha experimentat un notable creixement.

La vila, d’origen islàmic, és entre el tossal Gros i la serra d’Oltà, seguint l’eix de la carretera de València a Alacant; hi destaca l’antic convent de Sant Francesc i l’antiga església parroquial de Sant Pere (que té aspecte de fortalesa), substituïda al començament del segle XX per un temple neogòtic. Hom hi venera la imatge de la Puríssima (popularment la Xiqueta), patrona de la vila, atribuïda a Joan de Joanes.

Distribuïts pel terme hi ha nombrosos caserius: Lleus, Llenes, Fantaixat, Berdica, Canor, Benimallunt, Benimarco, Benimarraig, Binyent, Canelles, Fanadix, Pedramala, Pinos i Oltà i el despoblat de Paretella, antiga alqueria islàmica.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Infobenissa

Benimeli (Marina Alta)

3 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 3,50 km2, 92 m alt, 419 hab (2014)

Situat a la subcomarca coneguda com la Rectoria del Ràfol, a la vall mitjana del riu Girona, que travessa l’extrem meridional del terme; al nord-est d’Alacant. El relleu és accidentat al nord pels contraforts de la serra de Segàrria, coberts de garrigues.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (cítrics i hortalisses), que s’ha expandit en època moderna, i de secà (oliveres, ametllers, garrofers i cereals). La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa. La població ha experimentat tanmateix durant els últims cent anys una lleugera però constant davallada.

El poble comprèn tota la població del municipi; hi destaca l’església parroquial de Sant Andreu.

Dins el terme es troba el castell i antic terme de Segàrria, situat al cim de la serra del mateix nom.

Benigembla (Marina Alta)

4 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 18,45 km2, 314 m alt, 508 hab (2014)

Situat a la vall de Pop, a la conca alta del Gorgos (o riu de Benigembla), que travessa el terme en direcció oest-est, al nord-est d’Alacant. El relleu és accidentat per la serra de Laguar i les muntanyes del coll de Rates.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats pràcticament a l’agricultura de secà (principalment cereals, seguit de les oliveres, la vinya -destinada a la producció de panses-, ametllers i garrofers), circumstància que ha marcat una línia demogràfica descendent sobretot a partir del segon terç del segle XX. Àrea comercial de Gandia.

El poble és a la dreta del riu de Gorgos; destaca l’església parroquial de Sant Josep, d’estil neoclàssic.

Dins el terme, al tossal del Cavall Verd, es troben les restes del castell de Pop, d’origen islàmic, i, al límit amb el terme de Murla, el despoblat de Vernissa.

Benidoleig (Marina Alta)

7 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 7,54 km2, 131 m alt, 1.189 hab (2014)

Situat al curs baix del riu Girona, en un terreny pràcticament pla, accidentat només a la part sud, al sud-oest de Dénia i al nord-est d’Alacant.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura (hom conrea tres quartes parts del terme), amb un lleuger predomini del secà (cereals, garrofers i oliveres) sobre el regadiu (sobretot tarongers), que aprofita aigües elevades del riu. La propietat de la terra és repartida, i el règim d’explotació és directe. Hi ha petita indústria de ceràmica. Àrea comercial de Gandia.

El poble, d’origen islàmic, es troba al peu de la muntanya de Segili; l’església parroquial, sota l’advocació de la Sang, hi va ser construïda al segle XIX.

Dins el terme hi ha la coneguda cova de les Calaveres i els caserius de l’Alcúdia, la Costereta i Segili. Fou el centre de la baronia de Benidoleig.

Enllaç web: Ajuntament

Beniarbeig (Marina Alta)

6 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 7,40 km2, 42 m alt, 1.926 hab (2015)

Estès per la vall baixa del riu Girona, a la seva ribera esquerra, al nord-est d’Alacant. El terreny és pla, llevat del sector nord, accidentat pels contraforts de la serra de Segàrria.

La principal font d’ingressos del municipi prové de l’agricultura, tant de secà (ametllers, garrofers, oliveres i vinya) com de regadiu (tarongers i hortalisses), aquest darrer gràcies a les aigües derivades del Girona. Últimament la població s’ha estabilitzat, gràcies a la immigració, procedent del sud de la Península, que ha compensat l’hàbit emigratori autòcton, dirigit especialment a França.

El poble era una antiga alqueria islàmica; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, del segle XVIII.

El terme comprèn els despoblats de Benicadim i Beniomer.

Enllaç web: Ajuntament

Atzúvia dels Castellons, l’ *

1 Resposta

(Pego, Marina Alta)

Altre nom del lloc del Castelló.

Atzúvia de Francesc Miró, l’

2 Respostes

(Pego, Marina Alta)

(o l’Alqueria de Francesc Miró o la Vila de Francesc Miró) Despoblat.

Formà part de la rectoria de moriscs de Favara (1574).

Atzúvia, l’ -Xàbia-

1 Resposta

(Xàbia, Marina Alta)

(o l’Atzuvieta)  Caseriu, situat a uns 4 km de la vila.