(la Vall de Gallinera, Marina Alta)
Poble (220 m alt) i cap del municipi, situat vora la carretera de Cocentaina a Dénia, a la dreta de la rambla de Gallinera. L’església és dedicada a sant Roc.
Lloc de moriscs, el 1535 fou agregat a Alpatró, i el 1574, a Benissivà. Era propietat del duc de Gandia i restà deshabitat després de l’expulsió dels moriscs el 1609 (el 1602 era habitat per 39 famílies); posteriorment, fou repoblat per mallorquins.
(la Vall d’Alcalà, Marina Alta)
Despoblat. Antic lloc de moriscs, era habitat per 7 famílies el 1602.
(la Vall d’Alcalà, Marina Alta)
Llogaret, al vessant septentrional de la serra de Capaimona, a la capçalera del barranc de l’Encantada.
El 1535 es féu independent de la parròquia de Gallinera. Lloc de moriscs, era habitat per vuit famílies el 1563.
Altre nom del poble de Mira-rosa.
Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 21,93 km2, 274 m alt, 1.080 hab (2014)
Situat a la vall de Xaló, al Marquesat, sobre el riu de Gorgos, el qual forma el pla de Llíber, compartit amb el terme de Xaló. Relleu accidentat per la penya Roja i la lloma Llarga (el Cau, 724 m alt). Més de la meitat del terme és inculte (pinar i garriga).
L’agricultura és la principal riquesa, amb conreus de secà: cereals, vinya, ametllers i garrofers. Àrea comercial de Benissa. La població, en descens des de mitjan segle XIX, a causa d’una llarga emigració cap a diversos indrets, especialment vers França, últimament s’ha estabilitzat.
El poble s’agombola al peu de la solana de la Muntanyeta; hi domina l’església parroquial dedicada als sants Cosme i Damià. Antic lloc de moriscs, fou repoblat en part per mallorquins.
El municipi comprèn, a més, les caseries de Marnes i la Cuta, la caseria i antic lloc de Gorgos i la partida i caseria d’Alcau.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 20,34 km2, 78 m alt, 5.985 hab (2014)
(o Gata de Gorgos) Estès per una vall de la serralada subbètica valenciana, al peu de la serra del Montgó, a banda i banda del riu de Gorgos, al sud de Dénia. El territori és accidentat i en bona part inculte.
La vida econòmica local es basa en algunes petites indústries derivades de la tradicional fabricació de cabassos, estores i capells. El turisme, per irradiació dels municipis veïns, i el conreu de secà (més de la meitat es dedica a la vinya -raïm moscatell-, una part important a cereals i la resta a garrofers, ametllers i oliveres), completen l’oferta econòmica del municipi. La indústria li ha permès de trencar a partir del 1960, l’estancament demogràfic en què es trobava des del 1900. Àrea comercial de Benissa.
El poble és a l’esquerra del riu, prop de l’estratègic coll de Gata; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel, del segle XVII. Annex al poble hi ha l’anomenat barri de Gateta.
Municipi i capital de la comarca de la Marina Alta (País Valencià): 66,18 km2, 22 m alt, 41.672 hab (2014)
Estès des dels contraforts orientals de la serralada Pre-bètica fins a la costa, entre els vessants de la serra del Montgó i el barranc de la Murta. La costa és alta cap a llevant i baixa i sorrenca vers ponent.
ECONOMIA.- L’oferta econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà (vinya, ametllers, garrofers i oliveres), el regadiu (dedicat bàsicament al taronger), la ramaderia porcina, l’avicultura, la indústria (sobretot de joguines), la pesca i el turisme, que ha omplert el terme de xalets i apartaments. Àrea comercial de Gandia. La població, que havia deturat el seu creixement a mitjan segle XX, s’ha duplicat del 1960 fins avui.
LA CIUTAT.- D’origen romà, és a la costa, enfront del port, clau de la seva localització; dominada per l’antic castell de Dénia (on hi ha el Museu Arqueològic Municipal) i està dividida en dos sectors: Dalt Dénia i Baix la Mar; hi destaca, entre altres edificis religiosos, l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVIII; el convent dels franciscans recol·lectes (1588); església de la Sang (1691). L’estructura actual del port de Dénia, de gran tradició pesquera, va ésser acabada el 1955.
EL TERME.- Dins el terme hi ha, a més, l’antic castell d’Orimblai, els llogarets de la Xara i de Jesús Pobre, les caseries de les Marines, Real, Torrecorrals, el Tossalet, els Palmars, Madrigueres, els Francs, les Bovetes, l’Alqueria de Serra, Santa Llúcia i Santa Paula, els despoblats de Benial·là i Benimaquí i el balneari del Molinell.
HISTÒRIA.- No s’ha demostrat la seva identificació amb la suposada colònia grega d’Hemeroscopi; fou seu de la província eclesiàstica cartaginense del bisbat de Dénia i després de la conquesta musulmana, del regne o taifa de Dénia (1010). El comtat de Dénia (1356) passà al marquesat de Dénia (1484). Amb la monarquia borbònica esdevingué centre del corregiment o governació de Dénia.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 45,9 km2, 551 m alt, 442 hab (2014)
(o Castells de Serrella) Situat al límit amb el Comtat, entre les serres d’Alfaro, de la Xortà i de la Serrella, a la capçalera del riu de Gorgos, al sud-oest de Dénia. El terme comprèn també, al sud-est, un sector de capçalera de la vall de Tàrbena. La vegetació natural ocupa bona part del territori.
La vida econòmica del municipi és basa en l’agricultura, principalment de secà (cereals, ametllers i oliveres), la ramaderia ovina, l’avicultura i l’apicultura. Àrea comercial d’Alcoi.
La vila, d’origen islàmic, agrupa tota la població del municipi i es troba prop del naixement del riu de Gorgos, vora d’un turó on hi ha les restes de l’antic castell.
Dins el terme hi ha els despoblats de Bitla, actualment masia, i Aialt. El 1574 passà a dependre de la parròquia d’Alcúdia de Castell de Castells.
Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 23,64 km2, 59 m alt, 22.437 hab (2014)
(cast: Calpe) Situat a la raconada de Calp, entre el penyal d’Ifac i el cap Toix. Estès des de la serra d’Oltà, límit occidental del terme, fins a la costa. El terreny, força accidentat, abunda en vegetació natural.
Les activitats econòmiques tradicionals del municipi, la pesca i l’agricultura principalment de secà (ametllers, garrofers i vinya), s’han vist àmpliament superades pel turisme, que alhora ha estat la causa del fort creixement experimentat per la població durant les últimes dècades, i de l’augment de la indústria de la construcció i hotelera. Ja no s’exploten les salines de l’estany residual darrera d’Ifac. Àrea comercial d’Alacant.
La vila és sobre una esquena de muntanya, no vora la mar; conserva les muralles; hi destaca també l’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus, gòtica amb elements mudèjars.
El penyal d’Ifac, dins el terme, ha esdevingut símbol turístic del municipi.
Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 69,67 km2, 254 m alt, 11.572 hab (2014)
Situat a la confluència dels rius de Gorgos i d’Algar, al pla de Benissa, al sud de Dénia i al nord-est d’Alacant. La part muntanyosa del terme, accidentada per la serra Llarga, a l’oest, i la de Bérnia, al sud, comprèn un petit tros de costa alta i rocallosa, on s’obre la cala de la Fustera; aquest sector és ocupat per pinedes i pasturatges.
La vida econòmica local, basada en l’agricultura de secà (principalment vinya -raïm moscatell-, a més de cereals, oliveres, ametllers i garrofers) i complementada per la ramaderia ovina i l’avicultura, ha rebut un fort impuls els darrers anys gràcies al desenvolupament de la indústria (fabricació de mobles i la derivada de l’agricultura -vi i oli-) i al turisme (gràcies a l’atractiu del paisatge). Paral·lelament, la població ha experimentat un notable creixement.
La vila, d’origen islàmic, és entre el tossal Gros i la serra d’Oltà, seguint l’eix de la carretera de València a Alacant; hi destaca l’antic convent de Sant Francesc i l’antiga església parroquial de Sant Pere (que té aspecte de fortalesa), substituïda al començament del segle XX per un temple neogòtic. Hom hi venera la imatge de la Puríssima (popularment la Xiqueta), patrona de la vila, atribuïda a Joan de Joanes.
Distribuïts pel terme hi ha nombrosos caserius: Lleus, Llenes, Fantaixat, Berdica, Canor, Benimallunt, Benimarco, Benimarraig, Binyent, Canelles, Fanadix, Pedramala, Pinos i Oltà i el despoblat de Paretella, antiga alqueria islàmica.
Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Infobenissa
Dades dels Països Catalans 