Arxiu d'etiquetes: Maresme

Jofré, turó de

(Tordera, Maresme)

Contrafort (335 m alt) oriental de la serra de Montmagre.

Separa les valls de Vallmanya, Palafolls i Sant Pere de Riu.

Jalpí, canal de

(Tordera, Maresme)

Canal derivat de la Tordera, per l’esquerra, aigua amunt de la vila, que rega la plana al·luvial fins a Blanes.

És aprofitat per l’antic molí de Jalpí.

Galceran, turó d’en -Maresme / Vallès Oriental-

(Alella, Tiana, Maresme / Santa Maria de Martorelles, Vallès Oriental)

Cim (477 m alt) de la Serralada Litoral Catalana, entre els tres municipis.

Fontdecera, coll de

(Alella, Maresme / Vallromanes, Vallès Oriental)

Depressió (265 m alt) de la Serralada Litoral, al límit dels dos termes, on passa la carretera del Masnou a Granollers.

Estrac

(Sant Vicenç de Montalt, Maresme)

Antiga quadra, creada el 1219 de la parròquia de Sant Vicenç de Llavaneres, que donà origen al terme de Caldetes o Caldes d’Estrac.

Erola, l’ -Maresme-

(Tordera, Maresme)

Santuari (Mare de Déu de l’Erola), dins el massís del Montnegre, prop d’Hortsavinyà.

Edificat el segle XVIII, la imatge primitiva fou destruïda el 1936.

Clarà -Maresme-

(Argentona, Maresme)

Veïnat, al voltant de l’antic monestir de Clarà, a la vall de la riera de Clarà, afluent, per la dreta, de la riera d’Argentona.

Prop del monestir hi ha una font d’aigües medicinals (aigua de Clarà), carbòniques, bicarbonatades i ferruginoses.

Ciutat Jardí, la -Mataró-

(Mataró, Maresme)

Barri residencial de la ciutat, al nord-est del nucli urbà, dins la zona d’expansió de l’Eixample, format per torres.

Fou construït en 1945-50 per iniciativa de la Caixa d’Estalvis Laietana, segons un projecte del 1924.

Caixa d’Estalvis Laietana

(Mataró, Maresme, 8 febrer 1863 – desembre 2012)

Entitat financera fundada i domiciliada a Mataró.

L’any 2012 es donà de baixa com a caixa d’estalvis.

Viver, baronia del

(el Viver, Maresme, segle XX – )

Títol concedit el 1901 a Darius Rumeu i Torrent sobre la seva casa i santuari del Viver (Argentona).

La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1929 al seu fill i segon titular, Darius Rumeu i Freixa.

Continua en la mateixa família.